“Volíem transmetre la idea que la cadena d’influències i la mentoria poden influir que una nena arribi a ser científica”

La Cèlia Serradesanferm Córdoba, estudiant de Cinematografia, ha guanyat el Premi Equit@t de vídeo en l’àmbit de gènere i TIC 2024 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en la categoria professional. La convocatòria d’aquest certamen, que vol promoure un canvi de percepció sobre el gènere i les carreres STEAM, li va arribar per correu electrònic a través de la seva germana Laia, graduada en Física, especialitzada en Física Quàntica i comunicadora científica. Van pensar que podia ser una bona oportunitat per sumar els seus talents i s’hi van llançar. El resultat n’és aquesta peça, titulada Vocacions científiques, que presenta el testimoni de diverses dones que han decidit o estan decidint formar-se en l’àmbit científic, on cadascuna està relacionada amb la següent.

Cèlia, moltes felicitats! És un premi que comparteixes amb la teva germana, oi?

Sí, ella em va ajudar molt amb la idea principal i a contactar amb les dones que apareixen al vídeo. 

Com va ser, que us va arribar la convocatòria del Premi Equit@t i vau decidir de presentar-vos-hi?

A través de la llista de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, de la qual la meva germana forma part. Vam veure que era una bona oportunitat per a fer un projecte juntes, així que ens vam animar.

Quin és el missatge principal que vol transmetre el vostre vídeo?

Volíem donar veu a les dones científiques que realment hi ha a Catalunya i transmetre la idea que la cadena d’influències i la mentoria poden influir que una nena arribi a ser científica de gran.

Com vau seleccionar les persones que hi donen el seu testimoni?

Vam contactar amb professores d’universitat que havien donat classes a la meva germana i, a partir d’aquí, vam anar contactant amb alumnes que havien tingut cadascuna d’elles.

Alguna et va marcar especialment?

En l’àmbit acadèmic, la Verònica Ahufinger, ja que va ser una gran professora i va saber transmetre-li a la meva germana la seva passió per l’òptica quàntica. Personalment, l’Alba Aguilera, perquè va ser un gran suport per a la meva germana durant tota la seva carrera de Física.

Què t’ha aportat aquest projecte?

L’oportunitat de poder treballar amb la meva germana i ajuntar els nostres camps d’especialitat. També, poder escoltar el testimoni de científiques de diferents edats.

I què ha suposat aquest reconeixement?

Ens ha permès veure que realment hem aconseguit transmetre el missatge que volíem i que l’audiovisual és un molt bon canal per a assolir aquest objectiu.

Ets germana d’una persona que es dedica a la física quàntica. Com es va viure a casa la seva decisió de dedicar-se a aquesta professió?

Molt bé. Tot i que no acabàvem d’entendre exactament aquest camp, sempre li vam fer costat perquè estudiés allò que li agrada.

El 2017, un estudi científic fet als EUA revelava que, amb només sis anys, les nenes ja pensen que una persona molt i molt brillant és del gènere masculí. És a dir, que estem marcades per estereotips de gènere des de la primera infantesa. Tens aquesta percepció, en l’entorn en què et mous?

Tot i que no tinc contactes propers d’aquesta edat, crec que és un fenomen que, malauradament, està molt generalitzat a la societat actual. Justament presentant referents femenins en l’àmbit de les STEAM volíem posar el nostre granet de sorra per a intentar millorar aquesta situació.

Què és el que consideres més necessari que es faci, per incentivar les vocacions científiques entre les dones?

En primer lloc, que tinguin referents femenins en els quals puguin emmirallar-se; esborrar els estereotips de gènere que poden tenir algunes de les carreres científiques i, sobretot, cal un canvi social profund per tal que les grans empreses i institucions no tinguin objeccions a l’hora d’assignar llocs de poder a les dones.

En el teu cas, estudies Cinematografia. Què o qui t’ha inspirat a enfocar-te cap aquí?

Des de petita vaig veure que el cinema m’apassiona i amb els anys he vist que és al que em vull dedicar. No recordo cap pel·lícula ni director o directora en concret que fos la que em va fer triar aquest camí, sinó que ha estat una trajectòria de molts moments que m’han fet veure, a poc a poc, que el cinema és el que realment m’agrada.

Com encares el teu futur professional? Com t’agradaria estar d’aquí a deu anys?

És molt difícil, en aquest món, saber on seràs d’aquí a deu anys, però voldria poder estar treballant d’allò que m’agrada, direcció de cinema, ja que els rodatges són un lloc on em sento molt còmoda i ho estic trobant tot molt interessant.