Goethe es demanà: «Aquest ‘Gyoete’ soc jo?»
18 de maig de 2019
El títol d’aquest apunt és la traducció d’uns versos atribuïts popularment a l’escriptor Ryokuu Satô (1868-1904, «Gyoete towa ore no koto kato Gête ii»). Al seu temps, el nom del gran escriptor alemany es transcrivia de diferents maneres en japonès i, per tant, tenia una varietat de transcripcions. Avui dia els noms dels escriptors clàssics ja tenen les transcripcions establertes; per exemple, la de Goethe és ゲーテ (‘Gête’).
Alguns dels noms propis estrangers tenen sons no propis del japonès i són difícils de transcriure en aquest idioma. El japonès té cinc vocals i en la majoria de casos al final d’una síl·laba hi ha una vocal. Si hi ha una consonant sense vocal darrere, n’hi afegeixen una, com アドリアナ (‘Adoriana’) o セルヒオ (‘Seruhio’). I sovint es fa servir la R en lloc de la L, que el japonès no té, com en パブロ (‘Paburo’) o ルシア (‘Rushia’). Hi ha noms realment difícils de transcriure al japonès; per exemple, el cognom de Ramon Llull o el nom de Lloll Bertran, que també són difícils de pronunciar per als japonesos. Del primer hem trobat a les xarxes tres tipus de transcripcions:リュイ (‘Ryui’), リュル (‘Ryuru’) i ルル (‘Ruru’). El cognom Puigdemont es transcriu principalment ‘Puchidemon’ (プチデモン) o ‘Putchidamon’ (プッチダモン). Alguns comenten que ‘Puchidemon’ és un cognom «kawaii» (‘maco, adorable’) i fan bromes relacionant-lo amb dimoniet (Puchi ‘petit’ + demon ‘dimoni’).
I, si no sabem ni podem deduir com es llegeix un nom estranger, disposem de diferents diccionaris de noms propis occidentals, xinesos i coreans, que es poden consultar per ordre alfabètic, el del sil·labari japonès, o també pels símbols, en el cas de les dues darreres llengües.
