Premi Teresa Cunillé o com una trajectòria professional es reconeix amb el nom d’un premi

Enguany se celebra la primera edició del Premi Teresa Cunillé, convocat per la Propietat del Teatre Romea, al millor estudi sobre la història del teatre en català. Dit d’una altra manera, aquest 2018 s’ha creat un nou premi de caràcter bianual amb el nom d’un dels referents més importants de la història del teatre català: Teresa Cunillé, actriu catalana.

Els premis representen en l’esfera social el reconeixement d’una  trajectòria professional excepcional i es desenvolupen en format d’esdeveniment per a ser presentats i revelats a la societat. Podem dir que els premis són esdeveniments que marquen un abans i un després en la professionalització d’un sector. Però, com escollim el nom d’un premi? Des del Postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC volem reflexionar sobre com els noms dels premis defineixen el seu caràcter i a la vegada representen el reconeixement d’una carrera. Ho analitzarem amb el Premi Teresa Cunillé.

És indispensable per entendre la definició d’un premi comprendre la història que amaga el seu nom: qui és Teresa Cunillé?

Teresa Cunillé és una reconeguda actriu catalana amb un llarg recorregut a l’esquena. Naixia el 22 d’octubre de 1924 en una família de teixidors de Sabadell aficionats al Teatre i la Sarsuela. Aquesta familiaritat en l’entorn escènic la portaren a submergir-se de forma continuada en la interpretació de diversos personatges. La seva passió per al teatre català es va anar teixint al llarg de les representacions que realitzava durant els diumenges. La seva reputació creixia i cada vegada era més aclamada pel públic de Sabadell. Més endavant, l’any 1951, iniciava la seva trajectòria professional i  Teresa i el seu company Domènec Vilarrasa van ser contractats per la Companyia Titular Catalana del Teatre Romea. Fins al 1957 van tenir un vincle ininterromput amb el Teatre Romea on van compartir grans resultats amb la interpretació d’obres com El marit ve de visita de Xavier Regàs, La ferida lluminosa de Josep Mª de Sagarra o Avui com ahir de Joan Comelles.

A ningú li sorprendrà l’afirmació que el teatre català ha patit al llarg de la seva història moltes dificultats per representar-se de forma plena i satisfactòria. En el 1958 Teresa Cunillé va formar part de la Companyia Joan Maragall del Teatre Romea recuperant la tradició cooperativista catalana. També es va vincular per un període curt amb la companyia de Lluís Orduna. Durant aquest interval de temps, sinònim de lluita i insistència per la professionalitat del Teatre, Teresa Cunillé va formar una companyia pròpia dirigida pel seu marit Domènec Vilarrasa. A partir del 1959 van gaudir d’un èxit que va marcar un abans i un després en la trajectòria de l’actriu. Amb l’obra La Pepa maca de Cecilia A. Mantua, van conquistar el públic i a més de representar-se al Romea també va trepitjar la majoria de teatres de tot el territori català. Les següents obres també van suposar grans èxits com va ser el 1961 la presentació de Reina de Josep Mª de Sagarra.

El reconeixement per Teresa Cunillé va anar incrementant-se. Destaquem la participació en el 1964 de les obres de celebració del centenari del Teatre Romea, protagonitzant La dama enamorada de Gabriel Ferrater, Seny i amor, amo i senyor d’Avel·lí Artís, Galatea de Josep Mª de Sagarra i El misteri de dolor d’Adrià Gual. En el 1972 va ser la primera actriu de la Companya del Teatre Nacional a Barcelona, iniciativa de Ricard Salvat. El seu reconeixement el podem veure representat en l’adjudicació de diversos premis com va ser el Premi Margarida Xirgu rebut l’any 1986 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, atorgada el 1996.

L’actriu es va retirar de l’esfera escènica fa deu anys, després que la seva carrera escènica  hagués assolit grans èxits.

Per què Teresa Cunillé?

El Premi Teresa Cunillé ha sigut ideat amb la voluntat de donar suport a l’estudi de la història del teatre en català. Un model que incentiva la promoció de la historiografia d’aquest sector i que afavoreix la proliferació de la seva qualitat. I com escollir el nom d’un premi de tal definició convocat pel Teatre Romea?

Després de conèixer la trajectòria professional de Teresa Cunillé entenem el nomenament del Premi sobre l’estudi del Teatre Català, ja que Teresa Cunillé és una actriu catalana de renom que s’ha desenvolupat com a experta de la interpretació catalana sota el teló del Teatre Romea. Entre aplaudiments i aplaudiments, ha crescut un símbol en el teatre català juntament amb la seva fama i reputació. Podem comprendre com el nom del Premi Teresa Cunillé reflecteix la coherència del seu significat juntament amb el reconeixement d’una carrera professional impecable que compta amb nombrosos èxits i premis. Finalment, portar el nom d’un premi és, d’alguna manera, la cúspide d’una trajectòria, un premi de premis.

Recordem Teresa Cunillé amb les paraules que va interpretar al seu espectacle a “Dones com jo”

“En aquells temps, la meva feina de cada dia era anar als telers del meu pare a teixir i us he de confessar que aquella feina no m’agradava gaire. Així que tan bon punt engegava el teler, em posava a repassar mentalment el paper de la comèdia que estava assajant pel proper diumenge. Com que el plegador era molt llarg tenia temps de passar el paper moltes vegades i si em cansava d’això hi afegia poesies, fragments d’altres obres o el que fos, fent que les paraules, dites una darrera l’altre, amb la veu apagada però els sentits a flor de pell, anessin canviant en música el monòton martelleig de les llançadores.

La Maria Rosa, la Marta, la Gloria i tantes i tantes dones, més reals que jo mateixa, amb els seus neguits, les seves pors i les seves passions em feien companyia passejant-se,  nimbades de llum, entre l’ordit i la trama. I quan arribava l’hora de plegar, sortia al carrer amb l’ànima serena i una dolça sensació al cor: saber com volia viure la meva vida.”