Ester Castejón, guanyadora del repte 30 dies en bici

“Estic feliç d’haver ajudat la UOC a arribar al capdamunt del podi i d’haver aconseguit el meu objectiu personal: trencar amb l’estereotip que associa el ciclisme amb el típic home jove i esportista”

Ester Castejón és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

Fa més de setze anys que va començar a anar en bici a la feina, i durant tots aquests anys sempre l’ha fet servir com a mitjà de transport per desplaçar-se de la manera més còmoda, eficient i sostenible.

 A banda de ser usuària de la bici, es considera una activista ciclista i ha fet moltes propostes de millora a l’Ajuntament de Barcelona que han tingut com a resultat millores en la xarxa ciclista, com ara la connexió de carrils bici, semàfors intermitents, fases semafòriques específiques, entre altres. 

Té el seu propi canal de YouTube, on comparteix els seus vídeos de ciclisme urbà, ja que manté aquest bon costum fent rutes urbanes de lleure els caps de setmana, unes rutes que sens dubte l’han ajudat a sumar quilòmetres per a la UOC al repte 30 dies en bici, impulsat des del Servei de Prevenció i Salut Integral de l’Àrea de Persones.

I a més, l’Ester ha estat la persona que ha sumat més quilòmetres al repte -ni més ni menys que 527,9- i, a més, la guanyadora del sorteig!

Enhorabona, Ester! Per què et vas apuntar al repte dels trenta dies en bici?

El conec de fa molts anys i esperava amb candeletes que la UOC se sumés a aquesta iniciativa! Em vaig apuntar al repte amb dues grans motivacions. La primera era situar la nostra universitat al podi, tot i que sincerament no esperava que fos a dalt de tot i va ser una sorpresa molt agradable. La segona era més personal. Volia trencar amb l’estereotip que associa el ciclisme amb el típic home jove i esportista. En els meus recorreguts urbans veig molta diversitat de persones usuàries: moltíssimes són persones de la meva edat i moltes són dones no precisament joves. Volia, per tant, visibilitzar la presència de les dones diguem-ne madures en el ciclisme urbà, que es fes evident que hi som, que pedalem cada dia per anar a la feina o a altres activitats i que fem molts quilòmetres. Amb això, també vull motivar altres persones que podrien pensar “si aquesta senyora fa tots aquests quilòmetres en bici i diu que li va bé…, per què no jo?”.

Què t’aporta anar en bici?

Anar en bici té un impacte positiu directe sobre la salut física, però considero que també repercuteix en l’estat emocional, perquè no arribes igual a la feina si vens en moto que si arribes pedalant amb la bici, ni tornes igual a casa. Crec que la bici és un “guanya-guanya”: ens beneficia de manera directa a les persones que la fem servir, i també ens ajuda a tenir una ciutat menys sorollosa i contaminada, i més tranquil·la per a tothom; per tant, soc molt activa en la promoció del seu ús.

A banda d’anar en bici, practiques algun altre esport?

I tant, més d’un! Faig spinning, ioga i també senderisme. L’spinning el vaig començar a fer amb la meva filla, que per cert és graduada de la UOC, quan treballava de monitora d’aquest esport, i ara que ja no ho és, l’he mantingut perquè em sembla molt engrescador. El ioga i el senderisme els vaig començar a practicar per motius de salut. També havia fet vela, taekwondo, aeròbic i step, però actualment no en faig.

Quins beneficis t’aporten aquests esports?

Tant l’spinning com el ioga són activitats que puc fer a casa, amb la qual cosa em resulten molt còmodes. Fer spinning crec que em permet mantenir un bon fons físic i fer ioga m’afavoreix la flexibilitat i el benestar postural en general. El senderisme el vaig iniciar per prescripció mèdica, ja que era una activitat que mai no m’havia cridat l’atenció, i m’ha ajudat a compensar la pèrdua de massa òssia que té aparellat el tractament que he de seguir. Al final he acabat trobant-hi el gust, i sincerament gaudeixo dels espais de calma a la natura, mentre faig exercici. Amb totes tres activitats desconnecto de feina i preocupacions.

Què diries a algú que no en practica i que fa una vida sedentària?

Que intenti trobar un espai per millorar o mantenir la forma física: amb uns minuts al dia n’hi ha prou. No es tracta de guanyar musculatura o perdre pes, sinó de trobar-se bé físicament i mentalment. Per a mi, l’esport sempre ha representat un benestar, és molt gratificant mentre es fa i els seus efectes positius es mantenen durant la resta del dia. En altres moments de la vida també va ser tot un focus per establir relacions i fer amistats que sovint han perdurat. Des que va començar la pandèmia el practico en la tranquil·litat de casa meva i hi he trobat altres factors positius, com l’oportunitat de trencar la rutina del teletreball.

Què en penses d’iniciatives com aquesta que es promouen des del Servei de Prevenció i Salut Integral de la UOC?

Em semblen molt interessants. En aquest cas, ha estat la primera vegada que he vist que hem participat en els 30 dies en bici, i crec que hem d’aprofitar el podi d’aquesta edició per promoure la següent i que siguem encara més persones sumant quilòmetres. Sé que als meus estudis molts companys i companyes venien al 22@ en bici i, de fet, he vist alguns dels seus noms al repte; segur que l’any vinent encara en podem ser més.

I de les activitats saludables?

M’he pogut connectar en alguna i l’he trobat útil. M’agrada especialment que tinguin format de curta durada i em semblen útils per trencar amb el sedentarisme que ha fomentat el teletreball. Personalment el teletreball em resulta molt pràctic perquè soc molt disciplinada i el combino amb activitat física, però entenc que no és igual per a tothom, i crec que aquestes iniciatives poden ajudar a generar hàbits saludables.

Ja per acabar: no ens oblidem del premi… Podem saber què has escollit d’entre les diferents opcions que s’hi plantejaven?

Doncs com a bona esportista m’he demanat el val del Decathlon. Encara no sé què em compraré, però suposo que tindrà a veure amb el senderisme… potser un calçat nou!

Ester, enhorabona i moltes gràcies per la teva participació en el repte 30 dies en bici i per contribuir a una mobilitat més sostenible!