Centres Nacionals

L’institut Vilafranca 2 és un centre públic de dues línies que aposta per la codocència i el treball globalitzat. El Roger Puig-Serra, el coordinador pedagògic del centre, ens explica com fomenten l’autoregulació de l’aprenentatge amb diferents estratègies de reflexió com ara les taules de dubtes durant el treball per projectes, els diàlegs socràtics per vincular els aprenentatges de diferents àrees i de treballs anteriors a l’inici de totes les classes i sessions de parada per reflexionar sobre el treball en curs respecte als objectius i criteris d’avaluació a mig projecte. Veuen un clar augment de la satisfacció i de l’aprenentatge de l’alumnat, que percep les entregues d’esborranys i treballs millorats com a segones i terceres oportunitats. 

L’Institut Escola Les Vinyes és un centre públic que va néixer amb una clara intenció transformadora de voler crear una cultura d’aprenentatge i reflexió. Per tal de seguir estimulant i construint la cultura d’aprenentatge al centre,  fa 6 anys van decidir realitzar unes visites d’estudi a centres d’Estats Units que és on van descobrir les presentacions d’aprenentatge. Tal com ens comenta la Marta Torelló i Navarro, aquestes presentacions els hi van servir no només per trobar la seva línia compartida i establir connexions més profundes entre les propostes i la mirada del centre, també va esdevenir una eina principal en la promoció de l’autoregulació de l’aprenentatge i evidència dels seus èxits.

L’Institut Escola Feixes és un centre de màxima complexitat, creat el 2023. Des dels inicis, van introduir un projecte educatiu basat en la codocència, els projectes i el feedback continuo. Organitzen el seu claustre en dos grups, un per a les matèries de STEAM i un de VALS i treballen cada mes un projecte de cada àmbit que combina competències de les diferents matèries amb competències transversals. Basant-se en la pràctica de la papallona de l’Austin, la Sandra Luque ens parla de “fer papallones”, fent que el feedback i la millora continua formen part integral de l’aprenentatge. La última setmana de cada projecte, “la setmana lenta”, es dedica únicament a fer papallones i acabar d’enllestir els productes abans de presentar-los.

L’institut Neus Català és un centre públic de màxima complexitat. Va ser creat al 2015 amb un projecte d’innovació centrat en la digitalització, la personalització dels aprenentatges i la interdisciplinarietat. El seu director ressalta els avantatges de ser un centre relativament “petit”, ja que els hi permet un treball proper i diferent. L’Ivan Marchal, membre del claustre, ens comparteix entre altres una pràctica de centre: els butlletins d’avaluació. Són uns butlletins propis que van desenvolupar per crear un espai de diàleg i reflexió entre professorat, alumnat i famílies. No només inclouen qualificacions, sinó que incorporen comentaris personalitzats, subnotes competencials i autoavaluacions redactades pel mateix alumnat.

L’escola Virolai de Barcelona és un centre concertat, ubicat en un espai natural que per la Sandra Entrena Ortega, la professora que ens rep, simbolitza la ment oberta que s’hi vol estimular en l’alumnat. La retroalimentació forma part del treball del centre on es busca que justament sigui un feedback que afavoreix l’autoregulació de l’aprenentatge. Ens comenta que donar feedback en entregues d’esborranys pot crear una certa dependència en l’alumnat que llavors espera a rebre el feedback abans de fer-hi res més. Per això busquen donar un feedback different, sovint en format de preguntes, que estimuli a l’alumnat a buscar el seu propi camí per millorar l’entrega.

L’escola Garbí Pere Vergés de Badalona és un centre concertat que considera com a tret diferencial la importància que li donen a la vida social, que fa que professorat i alumnat conviuen al centre com a ciutadans en una ciutat. Una pràctica que ja forma part de l’ADN del centre, com ens asseguren la Natalia Pueyo i la Montserrat Yuste, que ens reben, és el contracte didàctic. És un document elaborat per l’alumnat, on es plantegen, amb l’acompanyament del tutor o de la tutora, objectius d’aprenentatge. Signat per professorat, alumnat i famílies i revisat regularment, és l’eina principal per promoure l’autoregulació de l’aprenentatge i el compromís. A més, ens resalten com busquen en totes les unitats didàctiques i amb totes les eines d’autoavaluació, coavaluació etc. que combinen, que l’alumnat s’enamori de l’aprenentatge, considerant que és aquest amor que afavoreix que segueixin aprenent en étapes futures i al llarg de tota la vida.

L’Institut-Escola Josep Maria Xandri enfoca en el seu projecte de centre la personalització de l’aprenentatge. Per poder oferir a cada alumne i alumna un itinerari individual treballen amb espais compartits o “connectats” entre primària i secundaria, la qual cosa permet que es puguin realizar tasques d’un nivel bastant inferior o superior al qual s’està cursant. La Marta Capdevila i l’Ester Cubí ens expliquen que aconsegueixen aquesta personalització, gràcies a una acció tutorial específica i una eina on es documenta tota la planificació individual, la implementació i la reflexió sobre l’aprenentatge. Al centre han desenvolupat per això una agenda que és l’eix vertebral de totes les seves pràctiques vers l’autoregulació de l’aprenentatge, facilita la comunicació entre professorat, alumnat i families; la planificació, el seguiment al feedback i la reflexió.

L’Institut Escola Santa Anna és un centre d’alta complexitat. Fa 4 anys van decidir apostar per un projecte educatiu integral des d’infantil fins a secundària i van esdevenir-se institut escola. Com a centre han treballat molt en la innovació educativa, la internacionalització i la digitalització. La Meritxell Santolaria ens explica que la aposta del centre per l’autoregulació de l’aprenentatge es manifesta sobretot en tres aspectes claus: les tutories personalitzades, els butlletins d’avaluació propis que han desenvolupat i el rol de les orientadores que ajuda a què aquesta aposta pugui funcionar per tot l’alumnat i les seves famílies.

L’institut de Vilamajor ens comparteix una pràctica d’aula, que l’Anna Valès Miravalles va desenvolupar primer en el context de la seva preparació per a les oposicions i segueix implementant i millorant any rere any. A l’hora d’abordar el tema de la globalització, va començar preguntant-se a si mateixa què és d’interès per al jovent actual de les seves aules. “Moda”, va pensar. Així va desenvolupar el seu projecte al voltant de la moda, les cadenes de producció globals, els drets laborals i la sostenibilitat. A mesura que l’alumnat investiga el tema en grups i desenvolupa murals, ella comparteix exemplars d’altres anys, fa preguntes i dóna feedback tot el temps.

El centre d’educació secundària Peralada és va crear al 2020. Com a centre de nova creació, es va trobar amb un augment continuat del professorat que feia que es replantejava el projecte educatiu curs rere curs. Van veure la necessitat de treballar-hi i trobar inspiració per arribar a l’autoregulació de l’aprenentatge a través de visites d’estudi a l’OBS Wereldwijs. Com diu el Carles Ballart Junyer, busquen basar els canvis en l’evidència, per aconseguir millores i a l’hora fer-se la vida més fàcil. En la seva adaptació de la pràctica holandesa, el professorat s’uneix en grups d’experts que llegeixen articles científics i després intenten implementar les evidències que troben a les seves aules, s’observen mutuament, hi ha debat continuat etc. De moment s’hi centren en temes de retroalimentació i autoregulació, però la pràctica pot anar-se expandint cap a altres reptes que busquen enfrontar.