Metodologia d’elaboració

Per fer aquest material s’han pres una sèrie de decisions quant a la selecció de les fonts informatives sobre tendències i innovacions en educació amb tecnologies i s’ha creat una metodologia de treball que exposem a continuació.

S’han identificat una sèrie d’informes de caràcter internacional que per l’origen, la regularitat, l’impacte i la transparència en la metodologia d’elaboració han guanyat reputació al llarg del temps i constitueixen així fonts autoritzades de consulta. També s’han seleccionat i inclòs en l’anàlisi informes únics sobre la base de la seva actualitat i el prestigi de l’organització que els publica.

S’han analitzat així els informes dels darrers cinc anys, tant de la sèrie d’aquells amb publicació anual, com els d’elaboració puntual retinguts. Com que es tracta d’un recurs “viu”, aquest procediment està subjecte a una revisió anual amb el propòsit de verificar la vigència dels continguts i donar compte de l’evolució i l’aparició de noves tendències i innovacions corresponents a l’últim quinquenni de publicació del material.

A partir de la consulta d’aquests informes s’identifiquen tendències i innovacions en matèria de digitalització de l’educació, i s’elabora un llistat per a la seva anàlisi, sistematització i síntesi. Es treballa així un full de control que facilita la decisió pel que fa al llistat a presentar.

Aquest llistat s’estableix en funció de la seva recurrència tant al llarg dels anys a la mateixa sèrie d’informes com a la seva aparició també a altres informes. Cal esmentar aquí que la manera d’identificar i anomenar les tendències a cada informe sol presentar variacions que són integrades en aquest recurs.

Cada element de la llista es presenta a través de la fitxa corresponent en què es desenvolupa i sintetitza una definició atenent les múltiples fonts. Es completa cadascuna mitjançant una cerca i selecció tant d’exemples com de recursos provinents dels mateixos informes, però també d’una cerca activa en diferents bases de dades, privilegiant revisions de literatura recents, articles d’impacte i actualitat, conferències dedicades a la temàtica, revistes especialitzades, associacions de caràcter internacional i de renom a l’àmbit.

Imagen de rawpixel.com en Freepik

Estudis de referència

Per a la realització d’aquest estudi s’han contemplat les propostes dels següents informes i estudis:

• Innovating Pedagogy: Els informes d’Innovating Pedagogy són informes anuals i estan destinats a docents, formadors, responsables polítics, consultors educatius, acadèmics, estudiants, investigadors, dissenyadors instruccionals, desenvolupadors de programari educatiu i tots els interessats en la innovació pedagògica i els escenaris futurs d’aprenentatge.
• Educase Horizon Report: Els informes EDUCAUSE reflexionen sobre les tendències actuals i el futur de l’ensenyament superior. Consten d’uns informes anuals que descriuen les tendències i les tecnologies i les pràctiques clau que configuren el futur de l’ensenyament i l’aprenentatge, i preveu una sèrie d’escenaris i implicacions per a aquest futur. Es basa en les perspectives i l’experiència d’un panell global de líders de tot el panorama de l’educació superior.
• Top Technology Trends in Higher Education: Els informes que elabora Forj examinen com l’aprenentatge s’anirà desenvolupant els pròxims anys. La teoria sosté que les tecnologies emergeixen amb poc reconeixement inicial i creixen en familiaritat fins que assoleixen el seu màxim “hype” en cinc punts: desencadenant d’innovació, pic de les expectatives inflades, abeurador de la desil·lusió, pendent de la il·luminació i altiplà de productivitat. El Hype Curve Predictions és una visualització que analitza les tendències en el món educatiu i com s’aniran desenvolupant en els pròxims anys.
• eLearning Hype Curve prediction: L’eLearning Hype Curve és una visualització del que és «tendència» a eLearning, construït utilitzant la teoria Gartner Hype Cycle i elaborat anualment. Es basa en la teoria de Gartner, que sosté que les tecnologies emergeixen amb poc reconeixement inicial i creixen en familiaritat fins que arriben a la seva màxima «exageració». Treballa aquest augment en l’exageració en cinc punts: Disparador d’innovació, Pic d’expectatives inflades, Vall de desil·lusió, Pendent d’il·luminació i Meseta de productivitat.
• OECD Digital Education Outlook: Els informes de l’OECD pretenen ser una referència per als responsables de polítiques educatives i els investigadors interessats en les últimes tendències i polítiques a nivell internacional relacionat amb l’augment de l’ús de la tecnologia digital i les dades en l’educació.

Imagen de rawpixel.com en Freepik