Quines solucions ofereix el dret espanyol per lluitar contra l’accés a la pornografia en línia dels menors d’edat?

D’acord amb els darrers estudios publicats al nostre país, l’accés dels menors a la pornografia en línia és molt prevalent. Un estudi de Save the Children Espanya publicat l’any 2020 concloïa que el 68,2% dels adolescents consumeixen contingut pornogràfic de manera freqüent, almenys una vegada al mes. Un altre estudi recent, de l’any 2023, eleva el percentatge d’adolescents consumidors de pornografia al 90%, dels quals un 38,9% consumeix una o dues vegades a la setmana, i un 18,2% cada dia. Aquestes dades no ens han d’estranyar, tenint en compte la curiositat natural dels adolescents i la gairebé total absència de sistemes de verificació de l’edat per accedir a les pàgines web amb contingut pornogràfic.

L’elevada incidència del consum de pornografia entre menors ha començat a suscitar certes reaccions d’alarma que, tenint en compte l’impacte pedagògic i socialitzador profund dels continguts audiovisuals, es pregunten quines pautes i models de comportament sexual s’estan estenent entre la població més jove. I això perquè resulta comunament admès que els menors d’edat no tenen prou grau de maduresa per descodificar aquests missatges de manera adequada, de manera que poden perjudicar “el seu desenvolupament físic, mental o moral”.

Els darrers mesos s’han succeït al nostre país certes actuacions i declaracions de responsables polítics que evidencien una nova voluntat política en relació amb l’accés dels menors a la pornografia. Així, el gener del 2024, el Govern d’Espanya va anunciar la intenció d’afrontar aquest problema amb més determinació buscant “un acord de país”.

Com és natural, aquesta “lluita” contra l’accés a la pornografia en línia per part dels menors s’ha de lliurar en molts fronts: l’educatiu, el polític, el social, el familiar i, també, el jurídic. En efecte, l’ordenament jurídic està destinat a protegir els drets dels més febles –en aquest cas, dels nens– davant de perills i abusos potencials als quals poden estar exposats. Si bé el dret no és una panacea capaç de solucionar tots els problemes o desafiaments socials, sí que constitueix un instrument útil al servei de certes causes, com la que aquí ens ocupa. Doncs bé, quines normes hi ha avui dia que permeten restringir l’accés dels menors a la pornografia? Bàsicament, en podem identificar quatre.

• En primer lloc, es podria pensar en el Codi Penal, l’article 186 del qual estableix: “el que, per qualsevol mitjà directe, vengués, difongués o exhibís material pornogràfic entre menors d’edat (…), serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de 12 a 24 mesos”. El problema d’aquest tipus delictiu rau en l’expressió “per qualsevol mitjà directe”, que apunta a una connexió personal o directa entre qui ofereix i qui consumeix la pornografia que no es produeix habitualment a les plataformes pornogràfiques d’Internet. Per això, cal concloure que, a l’entorn digital, l’article 186 CP ha perdut gran part de la seva eficàcia per prevenir l’exposició de menors a contingut pornogràfic i protegir-ne la llibertat sexual.

• Una segona norma que es pot aplicar és la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI), norma aplicable als serveis d’Internet. D’acord amb l’article 8.1, un servei d’Internet es pot suspendre al nostre país quan atempti o pugui atemptar contra una sèrie de drets o principis, entre els quals hi ha “la protecció de la joventut i la infància” (lletra d). Doncs bé, tenint en compte les dades d’accés referides dels menors d’edat a la pornografia i els efectes negatius que aquest accés pot produir en el seu desenvolupament, resulta palès que el supòsit de fet de la norma –que permet restringir serveis– concorre. Si bé aquest article mai no ha estat esgrimit per justificar la restricció de serveis pornogràfics fàcilment accessibles a menors a Internet, sí que ha desplegat efectes per salvaguardar els drets de propietat intel·lectual en la lluita contra la pirateria en línia (art. 8.1.e). Això dóna fe que l’article 8.1 LSSI podria servir de base per suspendre el servei de certs portals web pornogràfics que no tinguin mecanismes de verificació de l’edat mínimament fiables.

• En tercer lloc, una altra llei que exigeix ​​la restricció de l’accés dels menors a continguts pornogràfics a Internet és la Llei General de la Comunicació Audiovisual (LGCA). Aquesta norma resulta d’aplicació a diferents prestadors de serveis i continguts audiovisuals, entre els quals destaquen les plataformes d’intercanvi de vídeo a Internet (PIV) –com YouTube, Pornhub o Twicht– quan estiguin establertes a Espanya (o en un altre Estat de la Unió) Europea). Com és sabut, els portals pornogràfics més populars del món tenen una naturalesa col·laborativa i encaixen en aquesta categoria, per la qual cosa poden quedar vinculats a les previsions de la LGCA. Doncs bé, l’article 89.1.e LGCA exigeix ​​a les PIV esmentades l’establiment de sistemes que en tot cas impedeixin l’accés dels menors d’edat a contingut pornogràfic. D’acord amb l’article 94 LGCA, també queden subjectes a la Llei els usuaris més rellevants de les PIV (els coneguts com a influencers), als quals s’imposen certes obligacions per protegir els menors davant de continguts inadequats.

• Finalment, també exigeix ​​establir mesures protectores la normativa de protecció de dades. En efecte, tant el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) com la Llei de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals estableixen un sistema de tractament de dades molt garantista, en què el responsable del tractament ha d’establir dissenys i mesures proactives de protecció, particularment en el tractament de dades especialment sensibles (vegeu els articles 24 i 25 RGPD). En aplicació de les exigències esmentades, s’ha considerat que els portals pornogràfics han d’establir mecanismes que evitin el tractament de dades de persones menors d’edat. I això perquè les dades dels menors són dades particularment sensibles, el tractament de les quals està subjecte a certes condicions de consentiment i precaució que els portals pornogràfics no estan en condicions de garantir.

De tot això cal concloure que l’ordenament jurídic espanyol compta amb una armadura normativa adequada per protegir els menors i prevenir-ne l’accés a contingut pornogràfic a Internet. Durant alguns anys els poders públics no s’han mostrat particularment diligents o interessats a aplicar-ho. Tot i això, en els últims mesos sembla que les coses estan canviant i que tant el Govern com alguns organismes públics –CNMC, Agència Estatal de Protecció de Dades– s’han decidit a posar fi a la situació de “barra lliure” en l’accés a la pornografia a Internet. Sembla una bona notícia per tal de garantir un desenvolupament emocional i afectiu harmònic entre els més petits.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:
MARTÍNEZ OTERO, Juan. «La restricció de l’accés dels menors a la pornografia en línia: solucions des del dret». IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, 2024, núm. 40, pp. 1-12, https://doi.org/10.7238/idp.v0i40.420546.