Quan l’ajuda deixa d’arribar: l’USAID i el sistema de cooperació internacional

L’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID)

Des de la seva fundació el 1961, l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) s’ha convertit en el primer donant en volum total d’ajut oficial al desenvolupament (AOD). Durant més de sis dècades, ha finançat milers de projectes de cooperació internacional al desenvolupament i l’ajuda humanitària en totes les regions, però sobretot a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia.

L’USAID es caracteritza per ser una agència federal independent, per la qual cosa compta amb la seva pròpia gestió i estructura. No obstant això, continua estant supeditada al Departament d’Estat dels Estats Units (EUA), ja que, d’una banda, el Congrés aprova els pressupostos de l’USAID, mentre que el president, amb l’aprovació del Senat, aprova l’administrador de l’USAID, i el Departament d’Estat supervisa l’alineació estratègica dels seus programes. 

Per tant, malgrat l’aparent objectiu altruista de l’USAID d'”oferir ajuda a països que es recuperen de catàstrofes, intenten sortir de la pobresa i emprenen reformes democràtiques“, les seves intervencions estan estretament vinculades amb la defensa dels interessos polítics i econòmics dels Estats Units. Fins ara, els governs dels últims seixanta anys, independentment de la seva afiliació política, han defensat en major o menor mesura la importància de l’USAID. 

No obstant això, la segona presidència de Trump, que es va iniciar el 20 de gener de 2025, va marcar un abans i un després en el rol d’aquesta agència, en anunciar-ne el desmantellament. A partir del 24 de gener, les activitats de l’USAID es van aturar durant noranta dies, i se sospita que l’administració de Trump està planejant retallar com a mínim la meitat del pressupost de l’USAID en un futur pròxim. Els dos canvis estructurals més grans de l’agència que s’han anunciat són més influència directa per part del president, tant sobre els pressupostos de l’USAID com en les seves prioritats estratègiques, i la fusió de l’USAID amb el Departament d’Estat. Això reduiria la independència de l’USAID, la qual cosa podria polititzar encara més els seus programes i, al seu torn, afectar les relacions establertes amb els seus socis locals.

L’USAID com a instrument de soft power

Més enllà de les repercussions administratives de la dràstica transformació de l’USAID, aquests canvis també posen en qüestió el rol històric de l’USAID com a eina de soft power dels Estats Units. Si bé l’USAID és fonamentalment una agència de cooperació al desenvolupament, a través dels seus múltiples projectes d’ajuda exterior, els Estats Units no només han estat capaços d’influir en les estratègies i les polítiques de desenvolupament a escala global sense haver de recórrer a la coacció i la cooptació, sinó que també l’ha utilitzat com una via per liderar la promoció de valors liberals com la democràcia i els drets humans en altres països.

Això, al seu torn, ha contribuït a mantenir l’ordre liberal internacional, en construir juntament amb organitzacions internacionals i locals un sistema de cooperació internacional regit per normes i valors comuns. Per tant, la reconfiguració i la politització de l’USAID és una peça més en l’estratègia de l’actual govern estatunidenc de caràcter transaccional i proteccionista que busca distanciar-se de l’ordre liberal tradicional i prioritzar el nacionalisme per sobre de la globalització. En aquest context, la falta de lideratge estatunidenc en la cooperació al desenvolupament facilitarà l’expansió d’altres actors en l’arquitectura de l’ajuda exterior, especialment la de la Xina.

A diferència de l’enfocament liberal dels Estats Units, que emfatitza el desenvolupament de projectes que promoguin els valors democràtics, la Xina presenta un model de cooperació pragmàtic i amb menys condicionalitat política, amb projectes centrats majoritàriament en el desenvolupament d’infraestructures. Aquest contrast no només té un impacte en la tipologia dels projectes que es duen a terme, sinó que és un reflex del xoc ideològic de totes dues potències que permea l’escenari internacional. El distanciament dels Estats Units del sistema de cooperació internacional, per tant, pot ser un factor clau a llarg termini en el manteniment o el desmantellament dels sistemes de governança actuals al Sud global.

No obstant això, cal destacar que l’ajuda exterior de la Xina continua estant per sota de la dels principals donants membres del Comitè d’Assistència al Desenvolupament (CAD), format per 32 membres.

L’impacte de l’USAID al Sud global: cap a un nou paradigma?

És innegable que, a gran escala, l’USAID ha estat vist com una força positiva que ha contribuït a millores en àmbits essencials com l’educació i la sanitat, entre altres, en els diferents països en què ha intervingut. Malgrat això, igual que l’administració Trump justifica el desmantellament de l’USAID a causa de la corrupció i la ineficiència crònica de l’agència, la societat civil del Sud global també ha criticat obertament el sistema d’ajuda exterior estatunidenca davant la congelació de fons de noranta dies i els subseqüents canvis previstos. 

L’aturada de 90 dies es va notar de seguida en aquelles organitzacions locals que depenien de l’USAID per implementar un o més dels seus projectes, i encara més en països com el Sudan del Sud o Somàlia, on l’USAID és el primer donant d’ajuda exterior¹. Pocs dies després de l’aturada, es van començar a tancar clíniques de salut i escoles en diversos països, es va detenir el transport de productes essencials destinats a camps de refugiats i es van detenir programes d’assistència legal i de protecció cap a col·lectius vulnerables. 

L’ordre executiva de Trump ha posat en evidència la fragilitat del sistema de cooperació i ajuda humanitària, en ressaltar la dependència de molts països del Sud global d’un sol donant i com les organitzacions de la societat civil estan a la mercè de la voluntat política dels països donants. En conseqüència, organitzacions i activistes del Sud global han aprofitat per reivindicar de nou la seva pròpia visió sobre la transformació real que necessita el sector de la cooperació al desenvolupament i l’ajuda humanitària. Una transformació que prioritzi la localització, en què els actors locals rebin finançament directe i liderin les iniciatives en les seves comunitats, en contraposició al model de cooperació tradicional, que supedita el paper de la comunitat local a les prioritats estratègiques dels donants internacionals. 

En els últims anys, s’han fet avenços en l’agenda de localització del sector arran del Grand Bargain o Gran Pacte del 2016, pel qual diversos països donants, juntament amb agències de cooperació, organismes multilaterals i organitzacions no governamentals internacionals, es van comprometre a destinar més fons directament a organitzacions locals, augmentar la seva transparència financera i flexibilitzar el finançament per donar resposta a emergències i canvis inesperats. 

No obstant això, encara el 2022, només el 2 % de l’ajuda exterior va arribar directament a organitzacions locals, molt lluny del 25 % promès en l’acord del 2016. Això ha provocat una onada creixent de crítiques en el sector de la cooperació i ha obert la porta al fet que es posi més el focus en la cooperació sud-sud per descolonitzar la cooperació al desenvolupament, la qual cosa seria una oportunitat perquè països com la Xina, l’Índia, el Brasil i l’Aràbia Saudita prenguin més rellevància en la reinvenció del sector. D’altra banda, cada vegada hi ha una reivindicació més gran per part de la societat civil del Sud global perquè els seus propis governs es responsabilitzin d’invertir en polítiques socials per mitigar la dependència externa. 

És evident que el desmantellament recent de l’USAID és un punt d’inflexió en el sistema d’ajuda exterior global. El canvi cap a una política exterior estatunidenca més aïllacionista no només pot portar greus conseqüències per als països receptors que ja estan en una posició vulnerable, sinó que també presenta oportunitats perquè altres actors liderin canvis en el paradigma de la cooperació. L’aturada de l’USAID és un recordatori de la dinàmica desigual de poder present en el sector de l’ajuda exterior i de com les grans crisis ens conviden a reflexionar sobre l’statu quo, alhora que obren noves fronteres. 

1. https://www.cgdev.org/blog/which-countries-are-most-exposed-us-aid-cuts-and-what-other-providers-can-do ↩︎

Referències

Mitchell, I., & Hughes, S. (2025, 11 de febrer). Which countries are most exposed to US aid cuts; And what other providers can do. Center for Global Development.

Runde, D. F. (2025, 25 de març). How to successfully merge USAID and the Department of State. Center for Strategic and International Studies.

Tait, R. (2025, 14 d’abril). Trump memo outlines plan to slash US state department budget in half. The Guardian.

U.S. General Services Administration. (s.f.). U.S. Agency for International Development (USAID).

Viswanathan, V. (2023, 20 de juny). A more localised aid system: current status discourse. ALNAP.