Noves mesures tributàries per als municipis rurals de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals. Amb aquesta norma es pretén contribuir a la millora de les condicions de vida de les persones que viuen en municipis rurals, garantir el seu arrelament i afavorir el repoblament i l’equilibri territorial. Entre el conjunt de disposicions que incorpora, destaquen diverses mesures tributàries que pretenen reduir la càrrega de la quota autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats quan facin referència a immobles situats en municipis rurals.

D’acord amb la llei, un municipi rural és aquell que té una població inferior o igual a 2.000 habitants i pertany a una comarca rural. En aquest sentit, es considera comarca rural aquella que té un mínim del 15% de la seva població vivint en municipis amb una densitat de població inferior a 150 habitants per quilòmetre quadrat. Si la densitat de població de la comarca és inferior o igual a 90 habitants per quilòmetre quadrat, aleshores s’entén que la comarca rural té un elevat grau de ruralitat.

També tenen la consideració de municipi rural els municipis de menys de 2.000 habitants que pertanyin a una comarca limítrofa i que compleixin un de les següents condicions: o bé tenir una densitat de població de fins a 90 habitants per quilòmetre quadrat o bé tenir una taxa de creixement de la població negativa en els darrers deu anys. En aquest cas, és comarca limítrofa aquella que limita amb una comarca rural amb un elevat grau de ruralitat.

Així mateix, quan el municipi rural tingui una població inferior o igual a 500 habitants, aleshores serà un municipi rural d’atenció especial. Igualment, tenen la condició de municipi rural d’atenció especial els municipis rurals amb una població superior als 500 habitants i inferior als 2.000 que compleixin com a mínim una de les condicions següents: tenir una densitat de població inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat, o tenir una taxa de creixement de població menor al 10% en els darrers deu anys, o bé tenir un índex d’envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya.

D’acord amb el preàmbul de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viuen en el 15% del territori, mentre que el quart restant n’ocupa el 85%. També esmenta que dels 947 municipis de Catalunya, 593 municipis tenen una població que no supera els 2.000 habitants, i que d’aquests 332 no superen els 500 habitants. Es pot consultar la llista definitiva dels municipis rurals i municipis rurals d’atenció especial en el següent enllaç.

En relació amb les mesures tributàries introduïdes per aquesta llei, en primer lloc, s’estableixen diverses deduccions a la quota autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per aquells contribuents que traslladin la seva residència habitual a un municipi rural, que adquireixin o reformin el seu habitatge habitual en un municipi rural, o lloguin el seu habitatge habitual en un municipi rural. Aquestes deduccions a l’IRPF entraran en vigor a l’exercici 2026.

Concretament, el trasllat de la residència habitual a un municipi rural permetrà deduir 750 euros de la quota autonòmica de l’IRPF, sempre que es compleixin una sèrie de requisits. Entre ells, tenir entre 18 i 35 anys o bé tenir a càrrec fills menors de fins a 16 anys que s’escolaritzin a la zona. A més, la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no podrà excedir els 30.000 euros en declaració individual, o els 45.000 euros en declaració conjunta. Si el trasllat és a un municipi rural d’atenció especial, la deducció s’incrementarà fins als 1.000 euros. En el cas que el contribuent sigui membre d’una família monoparental, els imports de les deduccions anteriors seran de 1.500 euros i 2.000 euros respectivament.

Si s’adquireix l’habitatge habitual en un municipi rural serà possible deduir el 15% dels imports pagats durant el període impositiu, percentatge que s’incrementarà fins al 20% si es tracta d’un municipi rural d’atenció especial. Els requisits d’aquesta deducció són: tenir a càrrec fills menors de fins a 16 anys que s’escolaritzin a la zona, i que la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no excedeixi els 36.000 euros. En cas de tributació conjunta, aquest límit es computarà individualment. En tot cas, la base màxima de la deducció serà de 6.000 euros anuals.

Pel que fa a la rehabilitació, la deducció serà del 15% o 20% de les quantitats satisfetes, en funció de si es tracta d’un municipi rural o municipi rural d’atenció especial. En ambdós casos, també es demana que la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no excedeixi els 36.000 euros. En cas de tributació conjunta, aquest límit es computarà individualment. En tot cas, la base màxima de la deducció serà de 6.000 euros anuals, i l’habitatge rehabilitat ha d’haver estat construït abans de l’1 de gener de 1970.

També s’aprova una deducció del 15% o 20% dels imports pagats en concepte de lloguer de l’habitatge habitual situat en un municipi rural o municipi rural d’atenció especial, amb un màxim de 600 euros anuals. Per poder gaudir d’aquesta deducció, el contribuent ha de tenir o bé fins a 35 anys o bé fills a càrrec menors de fins a 16 anys que s’escolaritzin a la zona. Així mateix, la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no podrà excedir els 30.000 euros. En cas de tributació conjunta, l’import màxim de la deducció serà de 1.200 euros anuals, mentre que el límit de la unitat familiar serà de 45.000 euros.

Per altra banda, amb aquesta llei també s’estableixen mesures en relació amb l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPiAJD), que inclouen la rebaixa dels tipus de gravamen per la transmissió i la rehabilitació de l’habitatge habitual en un municipi rural. Aquestes mesures han entrat en vigor a partir del 20 d’agost de 2025.

En concret, per la transmissió d’un immoble situat en un municipi rural que hagi de constituir l’habitatge habitual s’aplicarà un tipus impositiu reduït del 4%, que serà del 3% quan sigui un municipi rural d’atenció especial. Tanmateix, cal que concorrin els requisits de tenir a càrrec fills menors de fins a 16 anys que s’escolaritzin a la zona, i que la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no excedeixi els 36.000 euros. Pel que fa a la transmissió d’un immoble per a rehabilitar-lo i que constitueixi l’habitatge habitual, també s’aplicarà un tipus reduït del 4% o del 3% quan estigui situat en un municipi rural o municipi rural d’atenció especial. En aquest cas, els requisits són que la base imposable general i de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no excedeixi de 36.000 euros, i que l’habitatge rehabilitat s’hagi construït abans de l’1 de gener de 1970.

Finalment, la norma també estableix una bonificació del 75% de la quota tributària de l’ITPiAJD, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, per als expedients de domini, les actes de notorietat i les actes complementàries de documents públics referits a immobles situats en un municipi rural.

Cal recordar que els beneficis fiscals, com les deduccions i les bonificacions, trenquen el principi d’igualtat en matèria tributària i requereixen motius d’interès general que justifiquin establir excepcions al deure genèric de contribuir al sosteniment de les despeses públiques segons la capacitat econòmica de cadascú. En aquest cas, es tracta de mesures que, en conjunt, volen afavorir el trasllat i permanència de persones als municipis rurals i evitar així la seva despoblació, motiu que justificaria les deduccions tributàries descrites d’alguns supòsits de la quota autonòmica de l’IRPF i de l’ITPiAJD quan afectin immobles situats en aquests municipis. Veurem si ho aconsegueixen.