Neurotecnologia: oportunitats i desafiaments segons el Consell de Drets Humans de l’ONU

En els darrers anys, la neurotecnologia ha emergit com un àmbit amb un potencial preocupant d’impactar en els drets humans. Els veloços avenços de la neurotecnologia se centren en diverses eines destinades a interpretar, reproduir, gravar i, fins i tot, influir en la ment. En alguns casos, el seu desenvolupament es realitza amb finalitats mèdiques i, en altres, ocupant un lloc cada cop més important, l’objectiu és l’ús comercial. Àmbits que fins fa poc semblaven inaccessibles, com ara les intencions, les preferències o les decisions, es troben sota amenaça de ser llegides o veure’s influïdes a través de la neurotecnologia. Això genera nous reptes de protecció de drets humans bàsics, per exemple, en relació amb la llibertat de pensament, opinió o expressió; però no només això, també hi ha el risc d’interferència i d’alteració de l’essència mateixa de la individualitat de les persones.

El Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va rebre el mandat (A/HRC/RES/51/3, 13 d’octubre de 2022) de fer un estudi “sobre els efectes, les oportunitats i els reptes de la neurotecnologia en relació amb la promoció i la protecció de tots els drets humans”.

Ponent

En aquest seminari, la Dra. Milena Costas Trascasas, relatora del Grup Assessor i professora col·laboradora del Màster en Drets Humans i Globalització de la UOC, comentarà les conclusions d’aquest estudi, presentat al Consell de Drets Humans en el 57è període de sessions (setembre del 2024). Entre altres aspectes, es respondrà les preguntes: fins a quin punt el règim internacional dels drets humans està preparat per abordar aquests reptes? És necessari crear nous drets per protegir les interferències de les neurotecnologies amb el subconscient?