Neurotecnologia i Drets Humans: neurodrets sí?, neurodrets no?
21/01/2025
Penseu en com us afectaria si algú pogués tenir accés als vostres pensaments, records, emocions, preferències o opinions. Com us sentiríeu? Com canviaria això la vostra relació amb altres persones? Com afectaria això la vostra seguretat i intimitat?
Penseu en què passaria si els confins interns de la vostra ment no solament fossin transparents per a altres persones, sinó que, a més, algú tingués el poder de manipular directament els vostres processos mentals, la font de totes les vostres decisions, opinions i, en definitiva, la base subjectiva interior que defineix la nostra personalitat i el que som.
Encara que tot això sembla ciència-ficció, i en realitat encara no s’ha aconseguit del tot, en els últims anys la neurotecnologia ha aconseguit avanços significatius precisament en aquestes direccions. Alguns experiments amb tècniques de neurotecnologia han aconseguit —utilitzant paraules dels encarregats de l’experiment— convertir ratolins en titelles, als quals per mitjà d’estimulació cerebral els han implantat imatges que no estaven veient. Els ratolins reaccionaven a aquestes imatges com si existissin en el món real, quan només eren estímuls cerebrals. L’abril de 2023, neurocientífics dels Estats Units van poder descodificar i reproduir en un ordinador la parla interna d’una dona que estava paralitzada i no podia parlar. També es van poder descodificar les seves emocions. Aquests experiments demostren el grau de desenvolupament i el potencial de la neurotecnologia pel que fa a la “lectura” i “escriptura” del cervell humà.
És indubtable que la neurotecnologia representa una gran esperança per a milions de persones amb problemes neurològics com l’Alzheimer. La neurotecnologia, a més, produirà canvis profunds en altres àmbits com l’educació, especialment amb la comercialització de neurotecnologies que potencien la concentració i la capacitat mental; en l’àmbit laboral, en el qual ja és possible monitorar alguns aspectes interns dels treballadors, com el seu grau de vigilància o els seus estats emocionals; i en el sector de l’entreteniment, on gràcies a les interfícies cervell-ordinador es podran jugar videojocs amb la ment, sense necessitat d’utilitzar els comandaments. No obstant això, la neurotecnologia també té un enorme potencial per impactar en els drets humans. Aquestes preocupacions estan mobilitzant estudis en el més alt àmbit internacional, per exemple, en l’OCDE, l’OEA, el Consell d’Europa, la UNESCO, el Parlament Europeu i, sens dubte, en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que el setembre va rebre l’informe sol·licitat al Comitè Assessor sobre “els efectes, les oportunitats i els reptes de la neurotecnologia en relació amb la promoció i la protecció de tots els drets humans”.
La relatora de l’informe del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans, la Dra. Milena Costas Trascasas, professora col·laboradora del Màster de Drets Humans i Globalització, va fer un seminari web a la UOC per presentar les principals conclusions de l’informe. Durant la seva presentació, la Dra. Costas va abordar una de les grans preguntes que es formulen en aquest nou context: És necessari crear nous drets per protegir els drets humans davant les amenaces relacionades amb el desenvolupament de les neurotecnologies? Un sector de la doctrina, especialment la Neurorightsfoundation, sosté que el marc de protecció internacional de protecció existent no és suficient i s’hi haurien d’afegir el que han denominat “neurodrets”:
1) el dret a la privacitat mental, per protegir en contra de la lectura involuntària de la ment i de les dades mentals;
2) la llibertat d’agència, per evitar el control per part de tercers dels nostres processos mentals i les seves accions derivades;
3) la continuïtat psicològica o la identitat personal, per protegir la dimensió psicològica de les persones;
4) el dret a l’augmentació en igualtat de condicions, perquè totes les persones que ho necessitin (desitgin?) puguin tenir accés a les millores de la neurotecnologia en termes d’igualtat i accés en condicions justes;
5) protecció en contra de les desviacions o biaix en els algorismes, per evitar que els algorismes emprats per les neurotecnologies insereixin prejudicis de qualsevol índole en la ment.
En opinió de la Dra. Costas, el règim de protecció internacional dels drets humans disposa d’una base per fer front a les amenaces que presenten les neurotecnologies. Només per posar un exemple, hi ha un marge de protecció important mitjançant el dret a la llibertat de pensament, recollit en l’article 19 del Pacte internacional de drets civils i polítics.
En la mateixa línia, un estudi que s’acaba de presentar al Parlament Europeu conclou que no és evident que sigui necessari afegir els neurodrets al règim de protecció dels drets humans a escala europea. Per part seva, la Convenció Americana sobre Drets Humans (Pacte de San José), en l’article 5 sobre el dret a la integritat personal, en el seu paràgraf 1, inclou expressament el dret de tota persona al fet que es respecti la seva integritat física i psíquica, amb potencial per donar protecció tant enfront d’amenaces de lectura com d’escriptura de la ment.
Afegir els neurodrets al sistema internacional de protecció dels drets humans exigiria establir una clara delimitació entre els drets existents i els nous àmbits de protecció, cosa que no sembla fàcil, ja no diguem necessari, i que podria tenir l’efecte no desitjat de diluir l’abast dels drets actuals. Des del Comitè Assessor es proposa —amb encert, segons la nostra opinió— adoptar uns principis sobre neurotecnologia i drets humans que facilitin una interpretació i aplicació adequada dels instruments de protecció existents. Caldrà esperar que el Consell de Drets Humans els atorgui un mandat en aquest sentit.
