MASC i Justícia: La Llei orgànica 1/2025 i els mitjans alternatius de solució de conflictes

La Llei orgànica 1/2025, promulgada el 2 de gener, té com a objectiu principal la modernització i millora de l’eficiència del Servei Públic de Justícia. Amb aquest propòsit, introdueix innovacions en l’organització, la tecnologia i els procediments judicials. Aquest marc legal s’adapta a les demandes de la societat contemporània, que es caracteritza per un increment en la litigiositat, els avenços tecnològics i un augment en l’exigència de serveis públics de qualitat. La norma reemplaça i amplia reformes anteriors, consolidant canvis en lleis fonamentals com la Llei orgànica 6/1985 del poder judicial, amb la finalitat d’establir els Tribunals d’Instància i les Oficines de Justícia als municipis, així com altres modificacions relacionades amb l’organització territorial i el procés judicial.

D’acord amb els principis constitucionals, la justícia té el seu origen en el poble, per la qual cosa la legislació ha de fomentar i promoure la participació activa de la ciutadania en el sistema judicial. Per aquest motiu, el preàmbul de la Llei, posant com a antecedent que la institució del jurat en l’àmbit penal ha funcionat, manifesta que s’ha de procurar que la ciutadania “se senti protagonista dels seus propis problemes i assumeixi de manera responsable la solució que és més adequada, especialment en casos determinats en què és imprescindible buscar solucions pactades que garanteixin, tant com es pugui, la pau social i la convivència”. A més, és essencial reduir la judicialització de conflictes entre individus i empreses per alleujar la càrrega dels Tribunals i permetre així una disminució en la durada mitjana dels litigis, de manera que s’eviti el col·lapse del sistema judicial, cosa que podria tenir un impacte negatiu significatiu en els interessos de la societat espanyola, la protecció de la qual recau en aquests òrgans jurisdiccionals.

En conseqüència, la nova llei dedica el capítol primer del títol II als “mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional” (MASC) i els defineix com “qualsevol mena d’activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, a la qual les parts d’un conflicte recorren de bona fe per tal de trobar-hi una solució extrajudicial, sigui per si mateixes o amb la intervenció d’una tercera persona neutral” (art. 2). De la definició, en principi resulta que l’ús dels MASC és voluntari. No obstant això, aquesta voluntarietat es perd quan s’estableix com un requisit obligatori per presentar una demanda davant els Tribunals.

Els MASC s’apliquen a matèries civils i mercantils, incloent-hi conflictes transfronterers. En queden excloses matèries penals, laborals, concursals i aquelles en les quals una de les parts sigui una entitat del sector públic. 

Una altra de les grans novetats de la Llei 1/2025, és la possibilitat dels MASC amb posterioritat al començament del procés amb l’única limitació que no es podran emprar “una vegada assenyalat el dia per a la deliberació, votació i decisió del recurs de cassació” (art. 22). 

Pel que fa a l’assistència lletrada als mitjans adequats de solució de conflictes, en principi, és voluntària, excepte en els casos en què la quantia de l’assumpte en controvèrsia superi els 2.000 euros o si el mitjà proposat i utilitzat és el de la formulació d’una oferta vinculant (art. 6). 

Els efectes principals de l’obertura del procés són la interrupció de la prescripció o la suspensió de la caducitat d’accions “des de la data en la qual consti l’intent de comunicació d’aquesta sol·licitud a l’altra part en el domicili personal o lloc de treball que li consti a la persona sol·licitant, o bé a través del mitjà de comunicació electrònic emprat per les parts en les seves relacions prèvies”. Amb aquesta finalitat, la interrupció i la suspensió es prolongarà fins a la data en què se signi l’acord o en què s’acabi el procés de negociació sense acord (art. 7). 

Amb tot, la nova llei fomenta l’ús de mitjans telemàtics, com la videoconferència, per dur a terme els MASC, especialment en reclamacions de poc import (art. 8). 

La confidencialitat i la protecció de dades són els principis més comuns aplicables a tots els casos d’ús dels MASC. A més, l’acord assolit a través d’un MASC s’ha de formalitzar per escrit, incloent-hi la identitat de les parts, l’objecte de la controvèrsia i les obligacions assumides (art. 12), i es pot elevar a escriptura pública perquè tingui valor de títol executiu.