L’autoconsum i les comunitats energètiques com a instruments estructurals per combatre la pobresa energètica

Laura Presicce, professora de dret administratiu dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha publicat recentment el capítol «Comunidades energéticas, autoconsumo y derecho al consumo de energía compartida. Medidas estructurales para reducir y prevenir la pobreza energética» en el llibre col·lectiu El nuevo modelo energético descentralizado y de proximidad. Las comunidades energéticas, editat per Tirant lo Blanch (col·lecció Monografías Maior, 1a ed., 2025). En aquest treball, l’autora analitza el paper de l’autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques com a eines jurídiques estructurals per combatre la pobresa energètica, i reivindica la necessitat de garantir el dret a l’energia compartida dins una transició energètica justa i inclusiva.

L’article examina com el desplegament de l’autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques pot esdevenir eines estructurals clau per prevenir i reduir la pobresa energètica, especialment entre els col·lectius més vulnerables. A partir de la seva expertesa en dret administratiu i polítiques públiques de transició energètica, l’autora —Laura Presicce, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC— ofereix una anàlisi jurídica i crítica del marc normatiu europeu i estatal, tot posant el focus en les oportunitats i límits d’aquest nou model energètic descentralitzat.

L’estudi contextualitza la seva reflexió en l’increment recent de la pobresa energètica a Europa, agreujat per l’alça dels preus, la crisi climàtica i la transició cap a fonts renovables. En aquest escenari, la Unió Europea (UE) ha evolucionat des d’un enfocament assistencial, centrat en ajudes com el bo social, cap a polítiques estructurals que persegueixen l’eficiència energètica, l’empoderament ciutadà i la justícia social en l’accés a l’energia.

Amb una aproximació normativa i comparada, el capítol analitza els canvis normatius més recents, com el Reglament 2023/955/UE i la Directiva 2024/1711/UE, que incorporen per primera vegada la definició de pobresa energètica i el dret al consum d’energia compartida. Mitjançant aquesta darrera un “client actiu” pot compartir l’excedent d’energia generada amb altres consumidors, fins i tot sense cap compensació econòmica, obrint la porta a mecanismes solidaris i inclusius que poden beneficiar directament persones en situació de vulnerabilitat.

La investigació subratlla especialment el potencial de les comunitats energètiques —tant les comunitats ciutadanes com les de renovables— com a instruments que poden empoderar les persones consumidores, millorar la resiliència local i reduir les desigualtats en l’accés a l’energia. Tot i això, es constata que els marcs normatius actuals encara presenten barreres que dificulten la participació efectiva dels col·lectius més vulnerables, sovint exclosos per la manca de capacitat d’inversió o per limitacions tècniques i administratives.

L’article analitza també l’estat de la qüestió a Espanya, que compta amb una Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética (2019-2024) i amb plans com el PNIEC o la “Hoja de Ruta del Autoconsumo”. Aquests documents reconeixen l’autoconsum col·lectiu com una eina de reducció de la pobresa energètica, però, segons l’autora, encara manca una regulació concreta i una aposta decidida per incorporar-hi les comunitats energètiques com a vehicle de transformació social i territorial. En efecte, la normativa estatal vigent de moment no preveu cap regulació que elimini les barreres que dificulten la participació dels consumidors vulnerables en les comunitats energètiques ni l’accés als beneficis associats, inclosos els derivats de l’autoconsum compartit.

Amb un enfocament jurídic normatiu, Presicce proposa un canvi de paradigma que vagi més enllà de les ajudes econòmiques a curt termini i promogui mesures estructurals a llarg termini, com ara la rehabilitació energètica dels habitatges, l’accés a l’energia renovable generada localment i la participació activa de la ciutadania en la governança energètica que puguin reduir i prevenir la pobresa energètica d’una manera estructural. Tanmateix, les comunitats energètiques, en l’estat actual de la regulació, no disposen de cap incentiu per integrar persones en situació de pobresa energètica. En aquest sentit, el Fons Social pel Clima podria ser una oportunitat estratègica per finançar aquelles comunitats energètiques que integrin persones consumidores vulnerables com a membres de les mateixes.

El treball conclou destacant la necessitat que els estats membres garanteixin, a través de la transposició de les directives, l’accés efectiu dels col·lectius vulnerables a l’energia neta i compartida. La professora alerta, que l’absència d’una regulació específica que promogui de manera activa la inclusió i elimini les barreres actuals pot comportar el risc que les comunitats energètiques es converteixin en una eina d’elitització o de reproducció de desigualtats socials, impedint així que es desplegui plenament el seu potencial transformador i el seu objectiu original d’equitat i sostenibilitat.

Finalment, l’autora fa una crida a continuar aprofundint en la recerca interdisciplinària sobre els vincles entre transició energètica, drets socials i justícia ambiental. La seva contribució des de la UOC apunta cap a un model energètic més inclusiu, resilient i democràtic, en què el dret a l’energia esdevingui un dret efectiu i garantit per a tothom.

Per a més informació, podeu consultar el llibre complet a:

Presicce, L. (2025). Comunidades energéticas, autoconsumo y derecho al consumo de energía compartida. Medidas estructurales para reducir y prevenir la pobreza energética. A Cocciolo, Endrius i Galera Rodrigo, Susana (Dirs.), El nuevo modelo energético descentralizado y de proximidad. Las comunidades energéticas. Tirant lo Blanch. ISBN paper: 9788410953581 / ISBN ebook: 9788410953598