Justícia comprensible: el paper de la intel·ligència artificial en la claredat de les resolucions judicials

Un dels grans reptes que afronten avui els sistemes judicials és fer comprensibles les resolucions per a la ciutadania. Tot i que a Espanya aquest dret va ser reconegut l’any 2002 i reforçat recentment amb la Llei Orgànica 5/2024, de l’11 de novembre, del Dret de Defensa, la realitat demostra que les resolucions judicials continuen sent textos de difícil accés, percebuts com a foscos, arcaics i plens de tecnicismes.

Conscients d’aquesta barrera, el moviment pel llenguatge clar ha impulsat avenços significatius a escala internacional, promovent que les resolucions judicials es redactin en un estil més accessible. És per això que s’exhorta els òrgans judicials a revisar les seves pràctiques de redacció: evitar paràgrafs excessivament extensos, corregir puntuacions deficients, reduir l’abús de subordinades i desterrar llatinismes o termes tècnics el significat dels quals difereix de l’ús comú.

Ara bé, aquest plantejament obre dues qüestions clau des de la perspectiva jurídica. En primer lloc: pot la comprensió d’una resolució limitar-se a qüestions merament lingüístiques o estilístiques? N’hi ha prou amb simplificar el llenguatge perquè el ciutadà entengui el que se li comunica, o és imprescindible comptar amb una formació jurídica mínima que li permeti interpretar i contextualitzar els conceptes emprats?

En segon lloc, de les experiències internacionals s’adverteix que les sentències redactades en llenguatge clar se centren en transmetre al ciutadà el contingut pràctic de la decisió —quines conseqüències té per a ell— però deixen en segon pla la motivació jurídica, és a dir, el perquè de la decisió. Aquesta manera de procedir debilita la funció legitimadora de la sentència, limita la seva fiscalització pública i dificulta l’exercici del dret a recórrer.

Davant aquest panorama, la intel·ligència artificial (IA) ofereix una finestra d’oportunitat inèdita. D’una banda, permet automatitzar millores lingüístiques i estilístiques sense incrementar la càrrega de treball de jutges i magistrats. De l’altra, possibilita la creació de resums en llenguatge clar, adaptats al perfil sociocultural de cada destinatari. En conseqüència, aquesta tecnologia està en condicions de crear un model de doble document: la resolució íntegra, amb tot el seu rigor tècnic i jurídic, i un resum accessible que actuï com a pont cap a la comprensió ciutadana.

D’aquesta manera, la IA es perfila com un aliat estratègic per equilibrar claredat i legitimitat de les resolucions judicials, garantint que la justícia sigui comprensible sense sacrificar una de les seves funcions preeminents: comunicar la fonamentació jurídica que sosté cada decisió.

Per a un desenvolupament més ampli d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

JULIÀ PIJOAN, Miquel (2025). La implementació del dret a comprendre les resolucions judicials mitjançant la intel·ligència artificial: límits i oportunitats». IDP. Revista de Internet, Dret i Política, núm. 43. UOC. DOI: http://dx.doi.org/10.7238/idp.v0i43.433076