Guanyar i perdre amb criptomonedes, les seves conseqüències tributàries
17/02/2025
Aquells que siguin titulars o beneficiaris de criptomonedes han de recordar que, de l’1 de gener al 31 de març, han de presentar la declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger (model 721), declarant els saldos en euros a 31 de desembre de cada tipus de moneda. No obstant això, no estaran obligats a declarar si els saldos en tal data no superen conjuntament els 50.000 euros de valor o, en cas d’haver presentat declaració en anys anteriors, el saldo en el seu conjunt no hagués experimentat un increment superior als 20.000 euros respecte del valor de l’última declaració.
A més d’aquesta obligació informativa, els guanys i pèrdues obtinguts per la compravenda de criptomonedes també estan sotmesos a tributació. En el cas de les persones individuals, sempre que les operacions no es realitzin en l’àmbit d’una activitat econòmica, el resultat de la venda de criptomonedes haurà de declarar-se en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com a guany o pèrdua patrimonial, d’acord amb l’art. 33.1 de la Llei de l’IRPF. Per tant, cal tenir-ho present en la pròxima campanya de la renda.
En el supòsit de venda de criptomonedes, l’import del guany o pèrdua patrimonial serà la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió d’aquestes, havent-se de calcular de manera independent per a cada tipus de criptomoneda i utilitzant el mètode FIFO (les primeres criptomonedes comprades són les primeres venudes) per a determinar l’import resultant de les operacions.
En aquest cas, els guanys i pèrdues resultants s’integraran en la base imposable de l’estalvi, conforme al que es preveu per l’art. 46.b) de la Llei de l’IRPF. Si el resultat fos negatiu, el seu import es compensarà amb les altres rendes positives de l’estalvi, amb el límit del 25% del saldo positiu. Si després d’aquesta compensació encara quedés saldo negatiu, el seu import es podrà continuar compensant durant els quatre anys següents, en la quantia màxima que permeti cada exercici.
Per desgràcia, les estafes amb criptomonedes són cada vegada més habituals. El desconeixement d’aquesta mena d’inversió al costat de l’opacitat que permet la tecnologia alimenten la proliferació de negocis fraudulents que solen afectar petits inversors i estalviadors. Davant la promesa de grans i ràpids beneficis, els estafats abaixen la guàrdia i es deixen convèncer pels cants de sirena d’un mercat, el de les criptomonedes, que requereix els mateixos coneixements i cautela que qualsevol altre.
Sens dubte, el primer que cal fer davant una estafa amb criptomonedes és denunciar-ho a la policia, aportant totes les dades que permetin identificar els qui estan darrere de l’engany i, si pot ser, localitzar els diners perduts. Certament, si el fals negoci es localitza en una altra jurisdicció, sovint fora de la Unió Europea, la recuperació del capital invertit sol ser força improbable.
Quan això succeeixi, resulta que és possible computar aquesta pèrdua en la declaració de l’IRPF. D’acord amb la Consulta Vinculant 1828-24, d’1 d’agost, de la Direcció General de Tributs, les pèrdues sofertes per ciberestafes amb criptomonedes es consideraran pèrdues patrimonials si es desconeix la identitat de l’autor de l’estafa, ja que aleshores no és possible determinar l’existència d’un dret de crèdit contra aquell, i sempre que la pèrdua pugui justificar-se.
En aquest sentit, per a justificar la pèrdua en un procediment tributari, segons l’art. 106.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, seran aplicables les normes que sobre mitjans i valoració de prova es contenen en el Codi Civil i en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, tret que la llei estableixi una altra cosa. Per tant, el contribuent podrà computar la pèrdua patrimonial causada per l’estafa amb criptomonedes sempre que pugui acreditar la seva existència a través dels mitjans de prova admesos en Dret. En qualsevol cas, seran els òrgans d’Hisenda els qui decidiran la seva validesa a partir de les proves presentades.
Atès que la pèrdua per estafa no procedeix d’una transmissió d’elements patrimonials, d’acord amb l’art. 45 de la Llei de l’IRPF, s’integrarà en la base imposable general de l’impost. Llavors, en aplicació de l’art. 48 de la Llei de l’IRPF, el saldo negatiu d’aquesta pèrdua es compensarà amb les altres rendes positives de la renda general, amb el límit del 25% del saldo positiu. Si després de la compensació encara quedés saldo negatiu, l’import restant es compensarà en els quatre anys següents en la quantia màxima que permeti cada exercici.
Per tot plegat, d’igual manera que els guanys per la venda de criptomonedes tributen a l’IRPF, les pèrdues sofertes, sigui per la seva venda o per una estafa, també poden computar-se en la declaració de la renda fins a quatre anys, sempre que es compleixin els requisits legals i l’Administració tributària no s’hi oposi.
