Els reptes contemporanis de la ciència política

¹ Les societats contemporànies s’enfronten a molts reptes polítics, socials, tecnològics i mediambientals. Són cada cop més visibles i amb un impacte més evident en les nostres vides. Els autoritarismes, les noves tecnologies, el canvi climàtic o la mobilitat humana, estan reconfigurant el nostre món, generant tensions i problemàtiques urgents d’abordar. Ens sembla viure una època no només de canvis accelerats sinó també de fenòmens nous, pels quals necessitem respostes urgents però alhora plenes d’incerteses. En l’àmbit de les ciències socials, fins i tot ens fa qüestionar de vegades si els referents tradicionals ens serveixen encara com a instrument per entendre els reptes contemporanis i fer-hi front.

Tanmateix, la urgència de vegades ens pot fer perdre de vista la necessitat de reflexió, de matís, de qüestionar allò que donem per descomptat. Els processos polítics que vivim avui són sens dubte particulars de la nostra època, però alhora molts dels seus elements són recurrents en la complexitat de les societats humanes. L’autoritarisme, la preocupació pel medi ambient o els efectes socials i polítics de les tecnologies tenen expressions contemporànies pròpies, però els moments de crisi, de nous reptes socials i polítics no són estranys. De fet, justament la urgència i severitat ens recomanen d’analitzar-los metòdicament i amb un bon bagatge de recursos teòrics i aplicats. Ja fa anys que es parla per exemple de la ‘slow science’ per evitar el perill de l’homogeneïtzació de perspectives, els biaixos en les agendes i mètodes de recerca, o dels perills del ‘solucionisme’ científic on els problemes polítics són vistos com una qüestió merament ‘tècnica’.

En aquest context, les ciències socials ens ofereixen l’oportunitat de comprendre i fins i tot actuar davant aquests processos amb el bagatge de l’anàlisi política, de la reflexió sobre les expectatives i límits d’objectes d’estudi que acumulen ja anys de recerca. L’estudi de la política implica situar-nos en la intersecció entre el que és i el que hauria de ser, entre considerar els problemes polítics com problemes instrumentals de concebre’ls com un àmbit on és impossible arribar a proposicions científiques, contrastables i discutibles, sent capaços d’abordar amb perspectiva crítica tots els elements que entren en joc en allò que anomenem ‘política’. Reconèixer i abordar les tensions polítiques és doncs fonamental per a la nostra disciplina. Així, quan per exemple es parlava de la crisi de representació de les democràcies on l’abstenció esdevenia un problema estructural, hem pogut observar que més participació política pot venir acompanyada d’opcions que posen en risc els fonaments bàsics de les nostres democràcies. Amb les noves tecnologies, l’expectativa que podrien millorar l’accés a la informació, el rendiment de comptes o la transparència l’hem vist acompanyada de desinformació i manipulació política. 

Necessitem més que mai, doncs, unes ciències polítiques —en plural— que reflexionin i posin en qüestió l’origen dels conceptes que emprem, els seus fonaments i les seves implicacions, quins límits tenen, fins on arriben, com podem interactuar amb ells amb el nostre treball, que ens aporten en contextos socials i polítics canviants, o si han evolucionat d’una manera rellevant per la nostra recerca. I fer-ho a més acompanyant aquests fonaments teòrics i conceptuals sòlids de tot el ventall de dades, tècniques i mètodes de recerca que tenim avui dia a l’abast, des de l’anomenat Big Data a la intel·ligència artificial, de l’anàlisi de xarxes a molts altres d’anàlisi quantitativa i qualitativa avançada.  

Aquests reptes de la ciència política contemporània estan en primera línia en el nou Màster Universitari d’Anàlisi Política i Governança de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on pretenem oferir coneixements avançats i actuals que ens ajudin a entendre el nostre món i els seus reptes, però alhora uns fonaments teòrics i metodològics sòlids perquè des de la ciència política puguem entendre i actuar en aquest món de canvis accelerats. 

1. L’origen d’aquest text és la conferència inaugural del II Workshop en Teoria Política celebrat el juliol del 2024 a la Universitat Oberta de Catalunya. ↩︎