Del treball sexual a la justícia transicional: l’aportació de la UOC a l’EUROCRIM 2025.

10/10/2025

Professors i investigadors de l’àmbit de la Criminologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC van participar en la XXV edició del congrés anual de la European Society of Criminology, celebrat a Atenes. Es van exposar un total de 9 ponències on es presentaven els resultats de recerques actualment en curs per part dels membres del Grup de Recerca en Victimologia Empírica i Aplicada.

El Congrés també va incloure una taula organitzada pel nostre grup de recerca sobre victimització en el sexe transaccional, amb quatre presentacions de membres del projecte finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (PID2023-151355NB-I00), sobre aquesta temàtica. En aquest marc, el Dr. Pablo Romero va presentar la comunicació Defining prostitution and sex work in the digital age: a computational social media approach to online discussions, elaborada juntament amb l’ajudant de recerca Alba Marsol i la Dra. Rocío Martínez-Almanza (UMH). L’estudi analitza com les discussions a Reddit contribueixen a redefinir conceptes com prostitució, treball sexual o sexe transaccional, posant en joc narratives morals, ideològiques i legals. Els resultats mostren que la visibilitat del treball sexual en línia influeix en la percepció pública i en els discursos socials, aportant claus per entendre com el ciberespai transforma les reaccions socials respecte a la visibilitat física tradicional, amb rellevants implicacions criminològiques i victimològiques.

A la mateixa sessió, el Dr. Josep M. Tamarit, juntament amb els Drs. Balcells, Romero i Gretenkort, va presentar un estudi d’anàlisi de contingut d’anuncis de serveis sexuals a internet per explorar fins a quin punt poden oferir indicis d’explotació sexual o risc de victimització. Els anuncis en línia, tot i ser una font habitual d’intel·ligència policial, disposen encara de poca evidència empírica sobre la seva relació amb factors de risc. Per això, es van analitzar anuncis de dones que ofereixen sexe de pagament en diferents plataformes espanyoles, combinant mètodes quantitatius i qualitatius i contrastant els resultats amb dos grups focals formats per dones amb experiència en el sector i per professionals de la policia, la fiscalia, la psicologia i la criminologia. L’estudi mostra una convergència entre el contingut dels anuncis i diversos factors de risc de victimització i explotació sexual, destacant les implicacions pràctiques per a les forces de seguretat i per a la prevenció.

En la sessió sobre sexe transaccional i victimització a Espanya, els Drs. Josep M. Tamarit, Antonia Linde i Irene Montiel, juntament amb la Dra. Patrícia Martín i l’América Machado, van presentar un estudi qualitatiu amb 28 dones que exerceixen el sexe de pagament a Catalunya. La recerca analitza les seves experiències de victimització, la construcció de la identitat, les estratègies d’afrontament i les respostes institucionals. Gairebé totes les participants van relatar haver patit algun tipus de violència, des d’insults i robatoris fins a agressions físiques i sexuals, tràfic i explotació, amb els clients com a principals perpetradors, seguits de proxenetes, parelles, policies i vianants. Les dones descriuen identitats marcades per l’estigma i la necessitat de supervivència, així com riscos més elevats en contextos de carrer, nocturns i en espais controlats pels clients. Entre les estratègies d’afrontament hi destaquen l’autodefensa, la teràpia, el consum de substàncies i la fe. Tot i les opinions ambivalents envers la policia, les associacions comunitàries van ser valorades molt positivament. Els resultats posen de manifest la intersecció entre estigma, violència i resiliència, i assenyalen la necessitat de polítiques que redueixin l’estigma, reforcin la protecció i ampliïn l’accés al suport.

Finalment, dins de la mateixa sessió, els professors Marc Balcells, Pablo Romero i Patrícia Hernández varen presentar una recerca pionera sobre victimització i estigma en el treball sexual masculí. L’estudi, basat en entrevistes en profunditat a homes cis, trans i persones no binàries, revela la persistència de múltiples formes de violència —sexual, física i emocional—, així com la dificultat d’accedir a recursos de protecció o de denúncia a causa de la desconfiança envers les institucions. Alhora, les narratives recollides mostren com aquests treballadors sexuals construeixen la seva identitat entre la vulnerabilitat i l’empoderament, oscil·lant entre l’aïllament social i la recerca de xarxes de suport. El projecte posa de manifest la necessitat urgent de polítiques públiques i guies específiques que abordin aquesta realitat sense prejudicis, incorporant tant la dimensió de la seguretat com la de la dignitat.

La Dra. Laura Arantegui va presentar una proposta de valoració de programes de reparació per a víctimes, amb el títol Can reparation schemes be ranked? A proposal. És àmpliament acceptat que els programes de reparació per a víctimes requereixen un estudi específic de cada cas i la màxima adaptació possible a les necessitats expressades per les víctimes. Des d’aquesta perspectiva, es podria argumentar que un programa de reparació no pot basar-se en l’evidència. Però existeixen uns requisits mínims que tots els programes de reparació han de complir?

Mitjançant un estudi en profunditat de tres programes de reparació en països tan diversos com el Canadà, Austràlia i Irlanda —analitzats a la llum de les bones i males pràctiques identificades en la recerca prèvia—, la proposta de sistema de puntuació, que òbviament pot dur-se a terme un cop el programa ha estat implementat i al llarg del procés, és també —i aquest és l’aspecte més rellevant— una eina valuosa per al disseny de programes. Permet, abans de la implementació, assegurar que aquest disseny estigui orientat a proporcionar a les víctimes la resposta més satisfactòria a les seves necessitats i, en conseqüència, a respectar els seus drets de la manera més precisa possible.

Una altra de les presentacions del grup de recerca va ser la relacionada amb l’estudi de la vida processal dels casos denunciats d’abús sexual infantil. La Dra. Patricia Hernández- Hidalgo i la criminòloga i tècnica de recerca Alba Marsol van presentar la recerca titulada Factors influencing prosecution and conviction in child sexual abuse cases. An analysis from a sample of Criminal Courts in Catalonia, en l’elaboració de la qual també van participar el Dr. Tamarit i la Dra. Torres- Rosell, de la URV.

Aquesta recerca analitza la trajectòria processal de 520 casos de delictes sexuals contra menors judicialitzats a Catalunya entre 2018 i 2022, amb l’objectiu d’entendre les baixes taxes de denúncia i, sobretot, els elevats índexs d’arxiu i la reduïda taxa de condemna. El flux de casos mostra que només el 15% acaben amb condemna, mentre que la major part són arxivats o conclouen amb absolució. L’anàlisi estadística revela que els factors més vinculats al risc d’arxiu són l’edat molt baixa de la víctima —especialment per sota dels sis anys— i la relació de parentiu o coneixença amb l’agressor, confirmant la dificultat sistèmica de processar la violència sexual intrafamiliar. Pel que fa a les condemnes, es detecta una major probabilitat quan l’ofensor és d’origen estranger o quan existeix una relació amb la víctima; paradoxalment, aquests casos arriben menys sovint a judici, però quan ho fan registren taxes de condemna més altes, probablement per la seva gravetat i càrrega probatòria. També es constata que la prova preconstituïda i els informes de credibilitat de la víctima afavoreixen la continuïtat del procés. En conjunt, els resultats posen de manifest la necessitat de reforçar la resposta del sistema penal per millorar la perseguibilitat d’aquests delictes i reduir la victimització secundària.

D’altra banda, en el panell dedicat a la victimització infantil, les Dres. Irene Montiel, Patrícia Hernández, Antònia Linde, Ana Greco (UB) i el Dr. Marc Balcells, van presentar la comunicació #SchoolWithoutViolence: Effects of an integrative school-based intervention on child protection against violence through a quasi-experimental study. El programa #EscolaSenseViolencies és pioner a Espanya per les seves característiques i resultats, sent el primer programa de protecció integral de la infància davant qualsevol tipus de violència aplicat a escoles d’Educació Infantil i Primària. Ha estat co-dissenyat per l’equip VICRIM juntament amb la Fundació Barça i s’ha aplicat ja a més de 32.000 alumnes i 5.000 docents de Catalunya.

La comunicació va presentar els resultats d’un estudi quasi-experimental amb grup control que analitzava els efectes del programa sobre les competències, els coneixements i el benestar de l’alumnat. A més, es van avançar alguns resultats inèdits obtinguts després de dos anys d’aplicació, que evidencien un impacte positiu sostingut en la preparació del personal docent per detectar i intervenir en situacions de violència infantil, incloent-hi maltractament familiar, negligència i abús sexual. Al mateix temps, empodera els infants perquè reconeguin situacions de risc i sol·licitin ajuda, el que es tradueix en una millora significativa en la detecció i notificació de possibles casos tant als referents de les escoles (CoCoBe) com a agències externes. Aquesta detecció primerenca és fonamental perquè els infants rebin l’atenció i el suport necessaris per mitigar les conseqüències greus que la victimització pot tenir en la seva vida i parteix necessàriament de la formació especialitzada dels docents.

En el marc dels delictes contra el patrimoni cultural, l’ESC 2025 va dedicar una sessió plenària al tràfic il·lícit d’antiguitats amb la participació del Dr. Marc Balcells. La seva intervenció va destacar com els casos recents a Grècia —des de l’operació Pandora IX fins a xarxes de falsificació i atacs a espais religiosos— reflecteixen la complexitat d’aquest camp, on convergeixen crim organitzat, mercat de l’art, debats sobre identitat i repatriació i marcs legals en evolució. Aquest escenari evidencia que la protecció del patrimoni és un repte no només tècnic, sinó també polític i cultural, que exigeix cooperació internacional i una anàlisi crítica per avançar cap a solucions efectives.

En una altra sessió, el Dr. Balcells va abordar l’evolució dels tombaroli italians, saquejadors de tombes que han incorporat tecnologies com drons, detectors metàl·lics, telèfons mòbils o xarxes socials per localitzar jaciments, accelerar excavacions i comercialitzar peces amb més seguretat. A partir d’entrevistes amb policies, fiscals, arqueòlegs i alguns tombaroli, l’estudi mostra com aquesta adaptació tecnològica ha generat una cursa constant amb les forces de l’ordre, que també han hagut d’innovar en tècniques de vigilància. En conjunt, les aportacions posen de manifest el caràcter dinàmic i global del tràfic il·legal d’antiguitats i la necessitat d’abordar-lo amb estratègies flexibles i col·laboratives.

En l’àmbit de la justícia transicional i restaurativa, els investigadors Silvana Avendaño, Alba Marsol, Pablo Romero i Josep Maria Tamarit van presentar els resultats del seu estudi titulat “Identitat i participació de les víctimes colombianes exiliades en els processos de justícia transicional”. La recerca exposa com el conflicte armat a Colòmbia ha forçat a l’exili innumerables víctimes, un fet que ha marcat profundament la seva identitat i el seu accés a la justícia. A través de grups focals i entrevistes en profunditat amb víctimes exiliades (directes i indirectes) residents a Catalunya, l’estudi analitza la influència del desplaçament en la seva autopercepció com a víctimes o supervivents. El treball va identificar les barreres que afronten per ser reconegudes i participar en els mecanismes de justícia transicional de Colòmbia, avaluant la seva vinculació amb processos com la Llei de Justícia i Pau i la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP). A partir de la justícia transicional restaurativa, la recerca proposa mesures concretes per respondre a les demandes de reconeixement, justícia i reparació de les víctimes, tot cercant enfortir el seu paper en la construcció de la pau al país.

Així mateix, Silvana Avendaño va presentar un avançament de la seva recerca doctoral en curs, titulada “Justícia restaurativa a la Jurisdicció Especial per a la Pau a Colòmbia”. La seva recerca parteix de l’històric Acord de Pau de 2016 entre l’Estat colombià i les FARC-EP. Un dels pilars d’aquest acord va ser la creació de la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), un tribunal dissenyat per jutjar els crims del conflicte sota un mandat de justícia restaurativa. Tanmateix, la integració dels models de justícia restaurativa i transicional ha generat importants reptes teòrics i pràctics. L’estudi d’Avendaño aborda aquests reptes examinant la participació de les víctimes a la JEP, els seus efectes i les percepcions sobre la veritat, la justícia i la reparació. Per a això, la seva metodologia combina l’anàlisi de literatura acadèmica i marcs legals amb treball de camp mitjançant entrevistes semiestructurades a víctimes i altres actors clau. Amb aquest treball, es pretén aportar als debats acadèmics i polítics sobre la intersecció entre la justícia restaurativa i la transicional en societats en postconflicte.

Cada nou congrés reforça l’evidència que l’àmbit de la Criminologia s’està consolidant a la UOC, com a resultat d’un compromís constant amb la recerca rigorosa, el diàleg acadèmic i la innovació científica. Hem ampliat les nostres línies de treball, enfortit vincles amb grups de recerca d’altres universitats i aconseguit finançament competitiu per a projectes que aborden alguns dels reptes criminològics més rellevants en l’actualitat. Aquests assoliments són fruit de l’esforç sostingut, la col·laboració activa i la vocació d’aportar coneixement útil a la societat.