Aspectes transfronterers de la intel·ligència artificial i el legislador europeu

M’agradaria abordar en aquest article un tema de gran rellevància per al futur del dret de danys transfronterer a la Unió Europea. Així, poso en relleu com certes iniciatives legislatives del legislador europeu continuen generant sorpresa, especialment en casos de plena actualitat.

El gener del 2025 es va publicar, finalment, un esperat informe del legislador europeu per a un dels instruments més rellevants del que coneixem com a dret internacional privat europeu patrimonial (d’ara endavant, DIP europeu patrimonial), en l’àmbit del dret de danys: el Reglament Roma II, relatiu a la llei aplicable per a les obligacions no contractuals. 

En aquest informe es fa referència a la inclusió o no inclusió de normes de conflicte noves, com ara una norma de conflicte relativa a supòsits de difamació i delictes contra l’honor transfronterers. També s’hi valorava la utilitat de les normes ja incloses l’any 2007 i que es van començar a aplicar l’any 2009, quan el Reglament Roma II va veure la llum, fet que tots els iusprivatistes celebrem, perquè era ja era del tot necessari.

Doncs, com és obvi, un dels temes clau era abordar va ser la intel·ligència artificial (IA). Bé, sembla que es va abordar, però no. Us ho explico. Com he comentat a l’inici, “sorprenentment” el legislador europeu, en un informe d’aquest any 2025 —gener per ser més exactes—, l’any en què s’ha consolidat la competència i la race to the bottom dels gegants digitals per desenvolupar el millor programari d’IA i posicionar-lo als mercats digitals, el legislador europeu considera que encara no és necessari valorar si cal incloure o no una norma de conflicte (és a dir, una norma que determini el dret material aplicable al fons de l’assumpte) en aquest Reglament, que és una peça clau en el dret de danys transfronterer (ho repeteixo, a causa de la seva rellevància). Aquí, qui escriu aquestes línies, i que va tenir l’oportunitat de visitar el MWC 2025 aquest mateix mes, dona fe absoluta que la IA és ja imparable en el seu desenvolupament i, especialment, la seva comercialització. No hi haurà marxa enrere, encara que molts volguéssim tornar al boli i paper. Hem de tenir molt preseent que les empreses dedicades a la tecnologia només estan centrant tots els seus esforços en el desenvolupament de la IA.

No s’entenen, doncs, els arguments del legislador europeu. No calen més comentaris, sobretot per als que hem començat a analitzar amb detall els efectes de la IA i les seves conseqüències jurídiques en les nostres diverses especialitats jurídiques. Només cal analitzar les paraules i les reflexions del legislador europeu, que poden ser fàcilment rebatibles una per una, com pretenem fer en aquest article.

Primer. El legislador considera que, tenint en compte que encara no hi ha “prou” casos davant els tribunals, no cal “anticipar” una norma específica per als danys causats per la IA. Si bé és cert que encara no hi ha prou casos, ja se’n comencen a presentar davant els tribunals (als Estats Units ja n’hi ha alguns que no s’han esmentat gaire a la Unió Europea, però hi són per als que seguim amb fervor aquests efectes de la IA arreu del món). Tanmateix, és veritat que es podria esmenar la falta d’una norma de conflicte especial subsumint els supòsits de fet en la norma de conflicte general per a danys, que recull el principi de la lex loci damni (la llei del lloc on es produeix el dany). No obstant això, aquesta solució no és funcional per a tots els supòsits que començaran a aparèixer, ja que generaran dubtes i problemes nous, diferents dels danys transfronterers clàssics. De fet, ja hi ha casos de responsabilitat extracontractual que no encaixen en la teoria clàssica de qualificació, perquè superen els límits tradicionals de les obligacions extracontractuals.

Des del respecte, aquesta afirmació és com tenir el tauró al davant, que et saluda, i no fer-hi res.

Com és ben sabut, es triguen anys a legislar, i més encara quan es tracta de normes que intenten connectar diversos ordenaments jurídics, de manera que no podem esperar a preveure el que ja està passant. Per què hem de continuar esperant si ja disposem de projectes normatiu si fins i tot una norma com el Reglament d’IA, pioner a escala mundial, que ja podria incloure normes de conflicte adequades? Un altre exemple: la nova o reformada Directiva de producte defectuós sí que ha inclòs els problemes relatius a la fabricació de productes defectuosos. En el Reglament Roma II hi ha una norma de conflicte a la llei aplicable a productes defectuosos que, a més, es coordina amb el Conveni de la Haia de 1973 (!) sobre la llei aplicable a productes defectuosos. No mereix, doncs, una adaptació als supòsits relacionats amb la IA, que aviat seran habituals?

Segon. Considera que, com que encara no s’ha aconseguit prou harmonització material sobre la matèria, el DIP europeu patrimonial no hauria de valorar-ne la possible actuació.

Heus aquí el conundrum, com dirien els anglosaxons. El DIP és una disciplina jurídica que precisament es mou com un peix a l’aigua quan manca una harmonització material completa. És a dir, neix a partir de les disparitats normatives per coordinar i connectar sense embuts ordenaments diferents davant de situacions amb element estranger de naturalesa juridico privada.

En concret, si tots els ordenaments jurídics dels estats membres estiguessin totalment uniformitzats (com passa amb els reglaments, a diferència de les directives, que només harmonitzen (— hi ha una diferència subtil entre uniformitzar i harmonitzar que no es té gaire en compte a vegades —) i si s’apliquessin les mateixes normes, no hi hauria conflicte de jurisdiccions ni de lleis, i potser l’essència del DIP aniria “morint” en l’oblit. Una cosa encara impensable (don’t panic… yet). Per aquest motiu, el DIP s’anomena per les doctrines de la common law com a conflict of laws, i no senzillament DIP. Això té altres sentits igualment, que tampoc cal explicar en aquestes línies per no perdre el fil. Només per cridar l’atenció del lector.

Tercer. Considera tots aquests arguments segons un estudi que es va dur a terme l’any 2021, que ja es pot dir, observant com evoluciona el desenvolupament de la IA de manera excessivament ràpida, que està desactualitzat.

Tot això, i m’atreveixo a dir-ho —és la meva opinió personal—, passa perquè, com sempre, es delegarà al TJUE la tasca de desenredar els nombrosos litigis amb element estranger que portarà l’ús de la IA i en l’àmbit dels danys, que seran els més abundants. Se’l tornarà a fer un legislador de facto. No cal amoïnar-se: el que el legislador europeu no legisla, ja ho regula el TJUE —o ho intenta. Els especialistes en dret de la UE ja ho entendran. Intentarà subsumir conceptes que ja escapen de la realitat jurídica perquè són definicions informàtiques que necessiten una reflexió diferent i que serà progressivament complex d’adaptar als punts de connexió i a altres aspectes de les normes actuals de DIP. El TJUE ho farà amb calçador. Sí, perquè ja ho ha fet en més d’una ocasió per tutelar drets dels justiciables a la UE, mitjançant interpretacions extensives per cobrir llacunes normatives i ajudar els tribunals dels estats membres a aplicar el cada vegada més complex món del dret derivat de la UE. I més en el dret derivat de la UE en matèria de danys.

Per tant, només ens queda dir, de moment…

MAY THE AI BE WITH YOU…