Andreu Paneque: “La professionalització dels polítics és vista de forma negativa per part dels ciutadans”

Doctor en Ciències Polítiques, l’Andreu Paneque Martin s’ha incorporat recentment com a professor dels Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És també professor associat a la Universitat Pompeu Fabra, on va fer un màster en Democràcies Actuals: Nacionalisme, Federalisme i multiculturalitat. Se l’il·luminen els ulls quan parla de Polititza’t, del que és cofundador. Els seus interessos de recerca inclouen els partits polítics, les elits polítiques, els microestats i la comunicació política. I la seva vocació li ve una mica de família.

Com va sorgir el teu interès per la política?

Sempre he estat interessat en la política, però tenir un referent patern, el meu pare Andreu, que havia estat regidor i és una persona molt activa als moviments sindicats, m’ha influït. Ell sempre explica que va saber que em dedicaria amb quelcom relacionat amb la política quan va entrar a casa i em va veure veient el debat del “3 %” a la televisió. Podríem dir que hi ha una part d’influència i una part intrínseca des de ben petit.

Com afrontes aquesta nova etapa?

Amb molta il·lusió. El món acadèmic és un món bastant complicat, i tenir una estabilitat ajuda a poder centrar-me en coses que sempre m’havien interessat i que no havia pogut desenvolupar com a mi m’agradaria, com portar a terme idees d’innovació docent, o com desenvolupar projectes de recerca que tenia al calaix.

Quina és la teva trajectòria de recerca?

Va començar amb un màster en teoria política, centrant-me en la política territorial i la distribució del poder. Durant el meu doctorat, vaig investigar la professionalització de la política, concloent que la professionalització dels polítics és percebuda des d’una visió negativa per part dels ciutadans, tot i que sigui una comunitat política amb pocs habitants on pots conèixer i rendir comptes amb el polític.

He investigat amb el professor Javier Astudillo sobre com els mecanismes de selecció dels líders dels partits, com les primàries, encara que dissenyades per millorar l’accés de les dones a lideratge, sovint tenen l’efecte contrari a causa de problemes de coordinació i prejudicis de gènere. Ara estem estudiant com aquests mecanismes afecten els partits més sensibles a la igualtat de gènere, com els verds i d’extrema esquerra, observant que aquests poden evitar els efectes negatius gràcies a una base electoral conscient dels biaixos de gènere.

També ets membre de l’Observatori de Partits Polítics de Catalunya (OPCAT). En què consisteix?

L’OPCAT és una extensió d’un projecte europeu que permet als acadèmics analitzar l’organització interna dels partits i com afecta la democràcia. La manera en què s’organitzen i es governen té un impacte directe en la qualitat democràtica, ja que determinen qui participa i com es gestionen les polítiques.

Per exemple, als Estats Units els partits tenen menys control sobre les institucions i sobre els seus candidats, com exemplifica el cas de Donald Trump, que inicialment no era desitjat pel Partit Republicà. En canvi, a Europa, els partits busquen candidats dins de les seves files. Aquesta diferència afecta la relació entre el legislatiu i l’executiu. A Europa, el líder del partit majoritari sovint és també el president del govern, la qual cosa dificulta la independència entre aquests poders.

Formes part d’un equip de recerca sobre els referèndums d’independència.

Analitzem les condicions necessàries perquè un estat concedeixi competències per fer un referèndum a una regió. Comparant els casos de Catalunya i Escòcia, a Catalunya, l’Estat espanyol no va permetre el referèndum, a diferència del Regne Unit amb Escòcia. Per què? La literatura revisada suggereix que Catalunya, a causa del context polític i institucional espanyol, no tenia les condicions necessàries per esdevenir una amenaça creïble per marxar de l’Estat espanyol, cosa que va fer que aquest no es prengués seriosament la possibilitat de secessió. Això, alhora, va portar a una resposta més repressiva per part de l’Estat.

Segons el que determina la literatura, perquè un referèndum sigui possible, es necessiten tres coses: una distinció politicoeconòmica o cultural, una dependència econòmica del centre respecte a la perifèria, i una amenaça creïble de secessió. Catalunya tenia les dues primeres condicions, però sembla que li va faltar la tercera.

Com és el teu dia a dia i en quina recerca estàs centrat ara?

Ara mateix divideixo el meu temps entre la docència i la investigació. Com a professor, reviso els plans docents per millorar l’experiència educativa dels alumnes. Com a investigador, combino mètodes qualitatius i quantitatius.

Un dels meus projectes actuals analitza els assistents parlamentaris de Catalunya i Escòcia per estudiar la professionalització de la institució. A Escòcia, el sistema majoritari permet una relació directa i de confiança amb molta responsabilitat per als assistents, mentre que a Catalunya, el sistema proporcional fa que els partits polítics tinguin més control sobre els parlamentaris.

Has donat cursos d’oratòria. Són els nostres polítics eloqüents?

(Riu) Donaré la resposta políticament correcta: no hi ha bons i mals oradors, sinó que tots tenen característiques diferents. Si tens determinades característiques, això ajuda a fer arribar millor el discurs. Un consell és tenir clar quines són les teves capacitats i explotar-les al màxim. Per exemple, Rajoy feia gestos amb les mans per donar més força a les seves paraules, probablement per recomanació d’un assessor. Però si aquests gestos no són naturals, el públic els percep com forçats. Els oradors han de treballar des de les seves fortaleses per transmetre un missatge autèntic i convincent.

Ets cofundador de Polititza’t. Com es fa per implicar a la societat en la política?

Fent veure que la política no és externa als individus o als joves. Polititza’t, creat com a projecte de final de carrera per tres estudiants preocupats pel desinterès creixent en la política, treballa per fer entendre que la política va més enllà de la institució. Hem vist com alumnes que aparentment no estaven interessats es convertien en participants actius quan se’ls mostrava que podien expressar-se a través de formes com el rap sobre injustícies socials o propostes contra el canvi climàtic.

Quan expliquem la política com una eina per influir en el dia a dia i no com una imposició, els joves es mostren més interessats. La frase “la política la fas o te la fan” és clau per entendre que la participació activa permet decidir. Exemples pràctics com decidir anar al cinema demostren que quan les decisions es prenen col·lectivament, hi ha més motivació. Per tant, si la gent percep que la política és una eina per a la seva participació i no una imposició, sorgiran noves formes d’organització naturalment.

Cap a on vols encaminar la teva carrera?

Estudiar els reptes de la representació i de la qualitat de democràcia. Continuar estudiant com fer que un element tan important com són els partits polítics pugui ajudar a millorar aquesta representació. Ara soc professor lector, m’agradaria poder tenir un recorregut al llarg de les diferents categories de professor universitari que existeixen, perquè això voldrà dir que estic fent bé la meva feina. Finalment, intentar no caure en la repetició o en la monotonia en les meves classes, això no m’ho perdonaria mai.