Alejandro Pérez Mendioroz: “El ciberespai és un lloc molt atractiu per a delinquir”

10/02/2025

Alejandro Pérez Mendioroz, mosso d’esquadra des de fa 24 anys, és graduat en Criminologia i màster en Ciberdelinqüència per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), estudis en què va obtenir el premi al millor treball final de màster (TFM) pel disseny de DigitalForensiX, un programa informàtic per fer adquisicions d’evidències digitals en les denúncies policials a Catalunya. En aquesta entrevista, l’Alejandro ens explica com va ser el seu pas per la UOC i les particularitats de DigitalForensiX, programa que té previst proposar que s’implementi dins del cos de Mossos d’Esquadra en un moment en el qual la xifra de ciberdelictes ha augmentat enormement.

Quina era la teva trajectòria acadèmica i professional abans de cursar el màster universitari de Ciberdelinqüència de la UOC?

Jo vaig entrar al cos dels Mossos d’Esquadra l’any 2000 i vaig estar un temps treballant d’uniforme, però aviat vaig veure que el que més m’agradava era la recerca criminal. Així que des de 2001 participo en diferents unitats de recerca, tant bàsiques com avançades. Acadèmicament, soc graduat en Criminologia i màster en Ciberdelinqüència per la UOC, i durant el màster també vaig cursar un postgrau d’Informàtica Forense.

I què és el que et va fer decidir a cursar el màster?

D’una banda, volia ampliar la meva formació acadèmica, però de l’altra ja fa anys que hi ha una alta incidència de ciberdelinqüència, i els agents de la meva generació, que som els que treballem a les unitats de recerca, ens hem quedat una mica enrere en coneixements per investigar-la. Per aquest motiu vaig pensar que el màster de Ciberdelinqüència seria útil per al dia a dia a la feina. I, efectivament, ha estat així perquè, quan el vaig acabar, vaig demanar crear un grup de ciberdelinqüència a la meva unitat, el meu cap ho va acceptar i ara investigo ciberdelinqüents. 

Què et van semblar el pla d’estudis del màster i la metodologia d’ensenyament de la UOC? 

El pla d’estudis m’ha impressionat positivament, ja que les assignatures són molt rellevants i equilibrades, tant pel que fa al seu enfocament teòric com pràctic. La metodologia també m’ha resultat adequada, especialment perquè ja havia realitzat el grau en Criminologia a la UOC, cosa que m’ha permès conèixer de primera mà la qualitat del seu ensenyament. A més, el format en línia és ideal per a mi, ja que em permet conciliar la meva vida familiar i professional de manera eficaç. Entre totes les opcions en línia, sempre he considerat que la UOC és la millor universitat. Per tot això, recomano molt el màster. L’únic aspecte que, al meu entendre, es podria millorar és la formació en informàtica forense, però  entenc que el màster cobreix molts aspectes diferents i justifica aquest enfocament.

I què t’ha aportat professionalment? Quines habilitats i competències creus que has adquirit o millorat?

Sempre he tingut una gran passió per la informàtica, sent autodidacta, i quan sorgien temes relacionats amb la informàtica o la ciberdelinqüència a la meva unitat, solien caure a les mans. No obstant això, ara que tinc una formació teòrica i pràctica específica en ciberdelinqüència, puc fer investigacions molt més sòlides. A més, en els judicis, puc defensar-les amb més consistència i professionalisme, cosa que em permet presentar arguments molt més sòlids.

Vas guanyar el premi a millor Treball de Final de Màster. Ens podries explicar en què consistia el teu TFM?

Des de l’inici del Màster, vaig valorar diferents idees per al meu TFM, i una de les principals necessitats que identificava en el meu dia a dia era comptar amb una eina que em permetés fer adquisicions d’evidències digitals de manera uniforme i amb una metodologia clara. Buscava una eina el resultat de la qual fos consistent i que s’alineés tant amb les normatives jurídiques i tècniques existents com amb els principis fonamentals de la informàtica forense.

Com he esmentat abans, durant el Màster vaig fer un postgrau en Informàtica Forense, que també em va ajudar a definir com seria el TFM. Però a l’assignatura ‘Projectes de Recerca’, el professor va suggerir centrar-me en un aspecte més específic. I així ho vaig fer, vaig concretar-ho en un programa informàtic molt senzill per a adquisicions d’evidències, amb la intenció de presentar-lo com a projecte d’innovació i millora dins del cos de Mossos d’Esquadra. Des de fa alguns anys, hi ha una iniciativa en què els agents poden presentar idees o projectes que considerin útils, per ser avaluats per un grup de validació. I a partir d’allà, es crea un grup de treball. Actualment, formo part d’un d’aquests grups, relacionat amb un altre tema, i un cop finalitzem aquest treball, el meu objectiu és presentar la idea central del meu TFM dins del cos de Mossos d’Esquadra.

Aleshores, entenc que hi ha opcions de portar el teu TFM a la pràctica en els Mossos d’Esquadra, no?

Hi ha una necessitat, però serà el grup validador qui determini si aquesta és la millor manera d’abordar-la, o si ja hi ha algun altre projecte en curs en aquesta àrea. Al meu entendre, probablement sí, però dependrà de diversos factors. Recentment, s’ha creat la Comissaria General de Tecnologies de la Informació, per la qual cosa imagino que, ja que aquesta és una necessitat comuna a totes les unitats de recerca, alguna cosa planificaran. El que no sé és si el meu projecte encaixarà o si el descartaran perquè ja n’hi ha un altre en marxa. 

En els darrers anys han augmentat molt els ciberdelictes. Quines en són les causes?

Sí, en els últims anys els ciberdelictes han augmentat de manera exponencial només mirant les xifres de delictes denunciats. I si hi sumem els delictes no denunciats, però que s’han produït, la xifra és encara més elevada.

Segons els experts, hi ha diverses teories que ho expliquen. Tot i que hi ha consens que una part dels delictes que abans passaven a l’espai físic s’han traslladat al ciberespai. En els darrers anys, una gran quantitat d’activitats quotidianes, com ara les relacions socials, la recerca de parella o les compres, s’han traslladat a Internet, creant noves oportunitats per als delinqüents.

La pandèmia de la covid-19 va accelerar aquest procés, intensificant l’ús del ciberespai per a activitats que abans es feien a l’espai físic, fet que va generar nous vectors per a la ciberdelinqüència. De fet, en diversos informes d’Europol s’observa que, organitzacions criminals dedicades al tràfic de drogues o de persones, han començat a participar en activitats de ciberdelinqüència, atretes per la rendibilitat, la dificultat per identificar els autors i les escasses conseqüències penals. En aquest context, el ciberespai s’ha convertit en un entorn especialment atractiu per delinquir, mentre que les capacitats de les forces policials i judicials per perseguir i, en molts casos, identificar els responsables continuen sent limitades.

I des del punt de vista dels Mossos d’Esquadra, s’investiguen de manera diferent un delicte tradicional i un ciberdelicte?

S’investiguen de manera molt diferent perquè el mitjà de comissió del delicte és completament diferent, sobretot des de fa alguns anys, ja que moltes vegades els autors són fora de l’Estat. La metodologia i els coneixements de les persones que investiguen han de ser diferents, i la col·laboració internacional entre policies i jutjats és un factor molt complex.

Dins de la Unió Europea això està ben legislat, amb normes harmonitzades, però en la pràctica costa moltíssim. I si l’autor del delicte es troba fora de la Unió Europea, identificar-lo ja és pràcticament impossible. Per exemple, en països com Nigèria, que és un focus de ciberestafes, ja ni tan sols es demanen comissions rogatòries internacionals perquè no hi ha cap mena d’esperança de poder-hi col·laborar. O en països com Rússia, encara que un jutge espanyol demani una comissió rogatòria internacional per sol·licitar qualsevol mena d’informació, aquesta comissió està condemnada al fracàs. 

Finalment, quins plans de futur tens?

Actualment, estic cursant el grau de Psicologia per complementar la meva formació acadèmica. El meu objectiu és poder accedir a un programa de doctorat relacionat amb la criminologia. Soc conscient que serà un desafiament, ja que la UOC té requisits molt exigents per accedir a aquests programes. Tot i això, estic decidit a continuar formant-me i a donar el millor de mi per aconseguir-ho.

(Visited 22 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista
Comentaris
Deixa un comentari