5 preguntes i respostes sobre neurotecnologia

La neurotecnologia està revolucionant camps com la medicina i l’educació, però també planteja grans reptes per a la privacitat i els drets humans. A continuació, explorem els seus impactes i les regulacions necessàries per protegir-nos.

Aquestes qüestions es tracten al màster de Drets Humans i Globalització de la UOC, dirigit per Miguel Ángel Elizalde, que prepara professionals per afrontar els desafiaments legals i ètics de les tecnologies emergents.

1. Què és la neurotecnologia i per a què serveix?

La neurotecnologia és el conjunt de tecnologies que interactuen amb el sistema nerviós per monitoritzar, estimular o modificar l’activitat cerebral. S’utilitza en diversos àmbits, com el tractament de malalties neurològiques, la millora de capacitats cognitives, el control de dispositius amb la ment i la investigació sobre el funcionament del cervell. Aquests avenços beneficien a molts sectors, entre d’altres el sanitari, el laboral i l’educació. Un dels camps més controvertits és el neurogaming, que permet jugar mitjançant la ment. Això comporta riscos com el de cedir dades cerebrals a empreses privades, amb la possibilitat que manipulin el pensament.

Gràcies als experiments fets amb neurotecnologia, s’han aconseguit avenços importants, com la descodificació de la parla i les emocions d’una dona que no podia parlar. 

2. Estem preparats normativament per fer front als reptes de la neurotecnologia?

La neurotecnologia planteja desafiaments jurídics sense precedents, i amb prou feines hi ha antecedents judicials directament aplicables. Tot i això, el sistema internacional de protecció dels drets humans ofereix una base sòlida per mitigar els seus riscos i protegir les persones.

Seria recomanable que el Consell de Drets Humans de l’ONU emetés una declaració específica sobre la matèria, proporcionant així una guia interpretativa per a jutges nacionals i internacionals.

3. Com pot afectar la neurotecnologia la nostra privacitat i els drets humans?

La neurotecnologia pot llegir l’activitat cerebral i recopilar dades, a partir dels quals és capaç d’inferir sobre pensaments, emocions i opinions. Encara que en la seva major part continua en fase experimental i requereix més desenvolupament, aquest accés a la informació mental suposa un risc per a la privacitat i els drets humans, ja que podria facilitar manipulacions, discriminacions i la pèrdua d’autonomia i intimitat personals. 

A més, la neurotecnologia pot modular el funcionament neuronal, el qual permet la manipulació del pensament, afectant la identitat personal i l’autonomia en la presa de decisions. També podria ser utilitzada amb finalitats comercials o polítiques, facilitant noves formes de control social i explotació de la informació cerebral. 

Davant d’aquests perills, és essencial establir regulacions que protegeixin la privacitat mental i garanteixin un ús ètic de la neurotecnologia. Si algú pogués accedir i manipular directament els nostres processos mentals, estaria alterant la nostra llibertat de pensament i la nostra identitat.

4. Existeixen lleis per protegir-nos dels riscos de la neurotecnologia?

Les preocupacions sobre els riscos de la neurotecnologia estan impulsant a organitzacions internacionals, com l’OCDE, l’OEA, el Consell d’Europa, la UNESCO, el Parlament Europeu i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a treballar en la creació de regulacions per al seu ús. Alguns països ja han començat a incorporar els neurodrets en els seus marcs legals, com Xile, que ha reconegut la necessitat de protegir la integritat mental de les persones. 

5. Com es treballa la relació entre neurotecnologia i drets humans al màster de Drets Humans i Globalització de la UOC?

El màster de Drets Humans i Globalització de la UOC aborda la relació entre neurotecnologia i drets humans a través de diverses assignatures que analitzen els desafiaments ètics i legals associats a aquestes tecnologies. A més, fomenta la reflexió i el debat sobre els riscos i les oportunitats de la neurotecnologia, com la protecció de la privacitat i la integritat mental en l’era digital. Així, el màster proporciona als estudiants les eines necessàries per comprendre i afrontar els desafiaments ètics i legals que plantegen aquestes noves tecnologies.

A mesura que la neurotecnologia i la intel·ligència artificial continuen avançant, és fonamental reflexionar sobre els seus impactes i reptes des de diferents disciplines. Per això, els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC organitzen el XX Congrés IDP, que tindrà lloc el 3 de juliol al Campus UOC de Barcelona. Aquest congrés reunirà professionals i experts per analitzar l’ús, impacte i regulació de la neurotecnologia i la intel·ligència artificial (IA) des de perspectives jurídiques, politològiques, criminològiques i de relacions internacionals. Un esdeveniment clau per continuar debatent sobre el futur de la neurotecnologia i els drets humans.