Quan la tecnologia és per a tothom: la IA i la democratització digital de les empreses

Corrien els anys seixanta, durant el període anomenat Golden Age, quan les noves formes de producció (més efectives, com el fordisme, la producció en massa o l’especialització flexible), acompanyades d’un creixement exponencial i expansiu de l’economia després de la Segona Guerra Mundial, van fer que l’automoció guanyés pes i esdevingués cabdal en la indústria. És concretament l’any 1961 que s’instal·la la primera unitat comercialment venuda a la planta de General Motors a Nova Jersey (Muller, 2022).

I és aleshores quan la robòtica entra en massa, sent pionera en l’aplicació de robots industrials. Aquests robots permetien moure materials pesats, de manera repetitiva i sense perill per als humans. Des d’aquell moment fins ara, la implantació de la robòtica ha estat generalitzada, i no només en la indústria, sinó també, per exemple, en la medicina o fins i tot en la nostra vida quotidiana, com seria el cas de la Roomba (robot aspirador) o la Thermomix.

Però era aquesta una tecnologia a l’abast de tothom? Ni de bon tros. Per començar, era molt cara. Si bé el cost dels robots ha anat decreixent a mesura que evolucionaven, el cost mitjà d’un robot industrial ronda els 20.000 $, ben bé el doble fa no gaire més d’una dècada. Però es calcula que el preu dels robots dels anys 60 i 70 era (a preus actuals) de centenars de milers d’euros, cosa que, juntament amb la mida i el cost de manteniment, els limitava a les grans manufactures. Malgrat el descens dels preus, encara són les grans empreses les que utilitzen majoritàriament els robots. Segons dades d’Eurostat, les grans empreses fan servir robots amb molta més freqüència (25 % de les empreses amb 250 treballadors o més) que les mitjanes empreses (12 %) o les petites (5 %).

A aquest preu d’adquisició s’hi sumen els alts costos de manteniment, la poca flexibilitat d’aplicació (la majoria dels robots tenen funcions concretes, específiques, i són difícilment adaptables a noves funcions) i el fet que la seva producció està dominada per grans corporacions amb patents i tecnologies propietàries. Tot plegat ha creat i crea fortes barreres d’entrada i, per tant, augmenta el poder de les empreses que ja són al mercat respecte a la possible entrada de nova competència.

Totalment diferents són les condicions d’aplicació de la intel·ligència artificial. És gratuïta o gairebé, és adaptable, de codi obert (com TensorFlow o PyTorch) i, tot i que cada vegada més s’està implantant de forma estratègica a les empreses, normalment la seva incorporació ha estat de baix cap a dalt.

Malgrat que les empreses grans encara són les que més utilitzen intel·ligència artificial, es detecta un clar procés de convergència de les petites cap a les de més treballadors.

Tal com veiem en el gràfic, el creixement de l’ús de la IA entre les empreses petites és del 75 %, mentre que entre les grans és del 35 %. L’adopció de la IA a Espanya ha experimentat un creixement significatiu en els darrers anys. Avui sabem que el 44 % de les empreses espanyoles van utilitzar eines d’IA el 2024, amb els sectors de serveis financers, manufactura i energia liderant aquesta adopció (About Amazon). A més, l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) va informar que l’11,8 % de les empreses amb més de deu empleats fan servir IA en les seves operacions, reflectint un augment de gairebé quatre punts respecte a l’any anterior (Ministeri d’Economia).

Aquest procés, que anomeno democratització de la tecnologia, ja que és —d’una manera o una altra— assumible per a qualsevol empresa, és especialment interessant (en contraposició a la robòtica) en un país com el nostre, on el 98 % de les empreses són petites o microempreses.

Segons dades del Ministerio de Trabajo y Economía per al 2025, la distribució percentual de les empreses a Espanya per nombre de treballadors és la següent:

Elaboració pròpia. Dades del 2025 – Ministerio de Trabajo y Economía Social

En conclusió, estem en una època de canvis, on la IA ha irromput amb força en tots els àmbits i ha obert moltes incògnites: què passarà amb la nostra feina? Com afectarà les nostres relacions? Tants i tants dubtes. Algunes de les conseqüències seran negatives i d’altres positives; aparentment, i segons el que hem pogut contrastar en aquest article, pot afavorir molt positivament la nostra indústria. Tant els autònoms com les petites empreses familiars o les microempreses en general se’n podran aprofitar, cosa que queda clar que no van poder fer durant els anys 60 i 70, època en què les grans manufactures —i, per tant, els països que les disposaven com Alemanya, Gran Bretanya o els Estats Units en un primer moment, i la Xina més recentment— van poder gaudir d’un avantatge diferencial que va afavorir molt les seves economies.