Per què el Premi Nobel d’Economia no és un veritable Premi Nobel

El passat dilluns 14 d’octubre, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va anunciar la concessió de l’anomenat “mediàticament” Premi Nobel d’Economia d’enguany. No obstant això, la forma correcta de referir-se a aquest premi és Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en Memòria d’Alfred Nobel.

Aquest premi, establert l’any 1968, no forma part del grup de cinc premis que Alfred Nobel va deixar escrits en el seu testament, que són: física, química (tots dos atorgats per l’Acadèmia Sueca de les Ciències), fisiologia i medicina (concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm), el de literatura (per l’Acadèmia d’Estocolm), i el dels defensors de la pau (en aquest cas, atorgat per una comissió de cinc membres escollits pel parlament noruec, i que es lliura a la Ciutat d’Oslo). De fet, els Premis Nobel “originals” es van començar a lliurar l’any 1901 mentre que el de Ciències Econòmiques es va concedir per primera vegada gairebé set dècades després.

Per tant, el premi del Banc de Suècia és aliè a la voluntat del mateix Alfred Nobel, atès que mai va esmentar la seva voluntat de premiar a la disciplina econòmica. Probablement dubtava de la capacitat de la ciència econòmica de proporcionar veritats científiques al mateix nivell que les que va decidir premiar (física, química i medicina). Prova d’això és que també van quedar excloses dels Premis Nobel “originals” totes les altres ciències socials, com la sociologia, l’antropologia, el dret o la ciència política.

Aquest premi tampoc és finançat amb el llegat econòmic de l’inventor de la dinamita, a través de la fundació que porta el seu nom, sinó que ho és amb una aportació del Banc de Suècia d’idèntica quantitat que la dels Nobel “originals”, que enguany ha estat d’11 milions de corones sueques (uns 976.000 euros) per cadascun dels premis.

No obstant això, la institució encarregada de decidir els guanyadors del premi d’economia atorgat pel Banc de Suècia és la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, és a dir, la mateixa que decideix els Nobel de física i de química i, a més, l’anunci i el lliurament del premi es fa en una cerimònia igual que la dels Premis Nobel “originals”. També coincideix amb ells que posa com a límit que no pot repartir-se el premi entre més de tres persones en cada ocasió.

El Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia ha estat criticat per diversos motius. En primer lloc, perquè, al col·locar com a colofó del nom del premi, l’afegitó “en memòria d’Alfred Nobel”, es crea confusió i s’utilitza la marca Nobel per a revestir a l’economia d’un halo d’infal·libilitat, a l’altura de la física, la química i la fisiologia que no té, ja que donades les seves característiques, les recerques en la disciplina de la ciència econòmica depenen de les hipòtesis formulades, sempre discutibles, i de les preferències ètiques i ideològiques dels investigadors, la qual cosa condueix a conclusions que no poden tenir validesa universal.

La segona gran crítica és el biaix ideològic en la decisió de quines són les persones premiades. De fet, l’origen del premi ja és resultat d’una disputa ideològica, ja que, formalment el premi es va establir per a commemorar el tricentenari de la creació del Riksbank, el banc central de Suècia, aquest va tenir lloc enmig d’una disputa ideològica que l’enfrontava al govern suec. Tal com expliquen Avner Offer i Gabriel Söderberg al seu llibre The Nobel Factor. The prize in Economics, Social Democracy, and the market turn, el banc reclamava major autonomia enfront dels poders democràtics amb l’objectiu de virar cap a polítiques liberals, mentre que el segon era partidari de mantenir les tesis socialdemòcrates. Fent creure que es tractava d’un Premi Nobel, el banc buscava estendre la creença que les tesis econòmiques neoliberals, les quals s’anirien premiant, eren veritats científiques, enfront de les quals no hi havia alternativa.

El resultat d’aquest biaix ideològic és que sol concedir-se a economistes pertanyents a l’escola neoclàssica i de pensament neoliberal. És cert que s’ha concedit en algunes ocasions a economistes enfrontats, amb més o menys matisos, al paradigma neoliberal, com serien els casos d’Amartya Sen, Joseph E. Stiglitz o Elinor Ostrom, però la crítica al biaix liberal està clarament justificada si mirem l’adscripció a les diferents escoles de pensament econòmic de la immensa majoria dels guardonats. A més, moltes de les excepcions són el resultat de circumstàncies històriques determinades que han aconsellat al comitè que decideix el premi, girar puntualment cap a orientacions menys ortodoxes, ni que fos per a tractar d’augmentar la credibilitat del premi i la legitimitat de l’escola majoritàriament premiada. Una conseqüència important d’aquest biaix ideològic és la ignorància històrica mostrada cap a temes com les desigualtats socials, la pobresa o el medi ambient.

Altres crítiques que ha rebut el premi són, el predomini de guardonats nord-americans (56 dels 98 premiats en total fins a 2024, als quals es podrien sumar els nascuts en altres països, però que han desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica als Estats Units, com és el cas dels tres guardonats d’aquest any), aspecte que encaixa perfectament amb les posicions dels premiats; o la poca presència de dones entre els guanyadors, ja que no va ser fins a l’any 2004, trenta-sis anys després de la primera edició, que el va obtenir Elinor Ostrom, mentre que la segona a obtenir-lo va ser Esther Duflo l’any 2019, sent a més la persona més jove en fer-ho. L’última ha estat Claudia Goldin l’any 2023. En total només 3 dones d’un total de 98 premiats i 56 edicions, un desequilibri d’impossible justificació.

En síntesi, el Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en Memòria d’Alfred Nobel ha estat, almenys fins ara, un component més de l’ofensiva neoliberal desplegada, amb l’objectiu d’estendre les seves tesis arreu del món.