Miranda León: “Poder expressar-nos de manera honesta, oberta i adequada impulsa l’avanç de projectes i enforteix la col·laboració”

Miranda León va ser guardonada amb el premi al millor treball final de grau (TFG) del grau de Relacions Laborals i Ocupació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per un projecte innovador centrat en el disseny d’un model de feedback rounds per millorar tant la productivitat com el benestar dels equips de treball.

Professional en actiu establerta a Suïssa, Miranda León treballa en una empresa turística líder i a la principal companyia de ferrocarrils de muntanya del país. Des d’aquest entorn, tan diferent de la seva terra natal, les Illes Canàries, ha cursat els seus estudis a la UOC, demostrant el potencial de l’educació en línia i la seva capacitat d’adaptació a les necessitats de cada estudiant.

El teu TFG presenta un punt de vista interessant que pot ajudar les empreses a millorar el seu clima intern.

El model de feedback rounds va sorgir com una resposta a la falta de pràctiques estructurades de retorn que fomentin l’aprenentatge mutu, la cohesió i el desenvolupament en un entorn segur i transparent. Em va inspirar la necessitat de crear una eina que no només millorés la productivitat, sinó que també enfortís el benestar dels integrants.

A partir de la meva experiència professional, vaig poder constatar que el retorn, malgrat ser un recurs d’enorme potencial, sovint no genera l’impacte positiu esperat a causa de la falta d’estructura. Per això, vaig dissenyar aquest model com una guia replicable i que integra principis clau com la seguretat psicològica, el lideratge transformacional i la jerarquia de necessitats humanes.

Quins factors vas considerar clau per garantir que el model de feedback rounds sigui adaptable a diferents entorns laborals i equips?

Per garantir l’adaptabilitat del model, vaig considerar-ne la flexibilitat estructural. Vaig dissenyar les fases perquè es puguin ajustar segons la mida, la dinàmica i les necessitats específiques de cada equip. El model va ser estructurat per ser escalable, la qual cosa permet aplicar-lo en entorns tan diversos com petites empreses emergents o grans corporacions. En totes les etapes es plantegen preguntes obertes que es relacionen amb la jornada de qualsevol mena d’equip i context laboral. El model deixa llibertat a l’equip per crear un ritual de finalització i un save space al qual reconduir el diàleg en cas de tensions durant la sessió de retorn.

Com definiries el concepte de lideratge transformacional i com el vas integrar en el teu model?

En el lideratge transformacional, el líder actua com a catalitzador del canvi i destaca per la seva habilitat per inspirar, elevar i dinamitzar equips des d’una base de confiança psicològica. En el meu model de feedback rounds, el líder té un doble rol essencial: a més de moderar les sessions, hi participa activament com un membre més i de manera equitativa amb la resta de l’equip. La seva autoritat es basa en el respecte, que s’ha de guanyar demostrant com donar i rebre retorn constructivament i amb autenticitat. Aquest enfocament enforteix la confiança dins de l’equip i, a més, facilita que els membres s’identifiquin amb el líder com un model a seguir. Així mateix, el líder assumeix un rol de coach, ja que ha d’identificar i fomentar el potencial de creixement de cada individu a fi d’impulsar tant el seu desenvolupament personal com l’èxit col·lectiu.

En què podria ajudar les empreses el resultat del teu treball?

L’aplicació del model de feedback rounds condueix a una transformació de la cultura comunicativa dins de les empreses que evoca instaurar principis de confiança i desenvolupament continu. En el marc del meu projecte, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar l’aplicació pràctica d’aquest model i els efectes que genera en les dinàmiques d’interacció dins d’un equip de treball real. Quan el retorn es converteix en un hàbit i té lloc com a part de la cultura organitzacional, els individus tenen l’oportunitat de reduir els seus punts cecs i comprendre millor com els altres els perceben. Així, adquireixen la informació necessària per millorar. A més, poder expressar-nos de manera honesta, oberta i adequada impulsa l’avanç de projectes i enforteix la col·laboració en equips àgils i cohesionats. En última instància, aquests factors contribueixen a crear un ambient laboral saludable que, mitjançant un enfocament psicosocial, incrementa la satisfacció laboral i professional, i redueix el risc de burnout, la rotació de personal i les dificultats per atreure i retenir talent, aspectes crucials en l’entorn laboral actual.

Tens un expedient acadèmic de luxe. Com s’aconsegueixen aquests resultats i, sobretot, com es manté la motivació per tirar endavant els estudis?

He après a centrar-me en cada pas i donar el millor de mi sense crear-me expectatives excessives. El meu objectiu sempre ha estat sentir-me orgullosa i satisfeta de l’esforç que poso en cada projecte.

Mantenir la motivació requereix esforç quan es combinen diverses responsabilitats (vida professional i familiar, l’adaptació a un país nou, etc.). Posar la vista en la meta final, tenir el suport dels meus éssers estimats i crear petites recompenses intermèdies m’ha permès mantenir la motivació i continuar avançant concentrada en el següent pas.

Com ha estat la teva experiència com a estudiant de la UOC?

Estudiar a la UOC em va donar la llibertat de continuar desenvolupant-me acadèmicament i professionalment al mateix temps. La meva experiència com a estudiant ha estat molt positiva. La UOC té un sistema de treball clar, didàctic i accessible. A més, la UOC posa un gran èmfasi en la millora contínua, per la qual cosa s’actualitza de manera constant i escolta activament els seus estudiants recollint-ne el retorn activament cada semestre. Els professors del grau de Relacions Laborals i Ocupació i la directora del programa, l’Elisabet Motellón, han estat una gran font de suport durant la meva formació i m’han orientat i motivat al llarg del procés.

Actualment resideixes a Suïssa. Vas estudiar a la UOC des d’allà?

Vaig completar els tres últims anys del grau de Relacions Laborals i Ocupació a la UOC des de Suïssa, mentre aprenia alemany, treballava i m’adaptava a una nova cultura. El primer any el vaig fer des de l’illa de La Palma, a les Canàries, que és d’on soc. La flexibilitat per estudiar des de qualsevol lloc i de gestionar el meu temps de manera autònoma va ser el motiu principal pel qual vaig triar la UOC.

La UOC combina la qualitat acadèmica amb l’accessibilitat per als estudiants que resideixen a l’estranger. A més, per als que no són d’Espanya, els títols estan alineats amb el sistema universitari europeu, la qual cosa en facilita el reconeixement internacional, que considero molt recomanable.

Per acabar, des de la teva experiència formativa, professional i investigadora, com podrien les empreses millorar les seves relacions interpersonals en l’era digital, en la qual els esquemes de treball en remot conviuen amb la relació personal i els negocis són a escala mundial?

En aquesta era de treball remot i de negocis a escala mundial, és més important que mai que les empreses inverteixin en l’estudi i la implementació de pràctiques que enforteixin la connexió entre els seus empleats. Les relacions interpersonals en l’àmbit laboral tenen un impacte fonamental en el sentit d’identificació i de compromís que els empleats tenen vers l’empresa, així com en la seva motivació dins del seu equip.

M’he centrat en la recerca del retorn com una eina clau i es pot utilitzar tant de manera remota com presencial. Existeixen aproximacions amb un gran potencial que mereixen ser explorades; per exemple, assignar temps dins de la jornada laboral a la interacció entre empleats, programar xerrades per reflexionar sobre la setmana, fer activitats d’oci que es puguin dur a terme a distància en equip, organitzar sessions de mentoria creuada en les quals els empleats de diferents departaments comparteixin experiències, crear espais virtuals per a la col·laboració creativa i promoure trobades informals a través de videotrucades per fomentar l’empatia i les relacions més enllà del treball estrictament professional. Aquestes iniciatives poden contribuir a mantenir un ambient de treball positiu i cohesionat, malgrat la distància física.