Les decisions sobre l’estructura de capital en la transició energètica d’Espanya: perspectives clau i implicacions polítiques

A mesura que el món s’enfronta a la necessitat urgent d’energia neta, les decisions de les empreses energètiques amb relació a l’estructura de capital juguen un paper fonamental en l’èxit de la transició energètica. El nostre estudi posa en relleu les decisions sobre el finançament de noves inversions preses per les empreses espanyoles d’energia renovable entre 2008 i 2021, proporcionant informació sobre les seves estratègies de finançament i els riscos associats a aquestes decisions. Els resultats no només destaquen els patrons de finançament amb deute i capital propi, sinó que també ofereixen recomanacions polítiques que podrien guiar un enfocament més equilibrat i sostenible per finançar la transició energètica.

La naturalesa del deute de les empreses energètiques d’Espanya

Una de les conclusions principals d’aquesta recerca és que les empreses espanyoles d’energia renovable mostren una clara preferència pel deute extern en comptes del capital propi com a font principal per finançar les noves inversions. Aquesta tendència és constant durant tot el període estudiat, especialment en temps de crisi econòmica, ja que s’observa que el finançament amb deute augmenta. La investigació conclou que els nivells de deute es mantenen elevats a través de diversos subsectors energètics, amb un augment notable del deute a llarg termini a partir de 2017. Les empreses del sector de l’energia renovable (com les dedicades a l’energia eòlica i solar) tradicionalment depenen molt del deute, una estratègia que les exposa a un risc financer important durant les recessions econòmiques.

Aquesta dependència del finançament amb deute té implicacions per a la transició energètica en general. Tot i que el deute pot proporcionar el capital necessari per al creixement i la innovació, també introdueix riscos, especialment quan les empreses s’enfronten a condicions de mercat inestables. De fet, l’estudi adverteix que una dependència excessiva del finançament amb deute, sense una diversificació suficient, podria suposar desafiaments per a la transició ecològica d’Espanya, i pot portar a una manca de finançament en moments crítics.

Diferències sectorials i segons la grandària de les empreses en les decisions sobre l’estructura de capital

L’estudi revela diferències importants en les estratègies de finançament segons la mida de les empreses i el seu subsector d’operació.

• Grans empreses vs. petites empreses: Les grans empreses del sector energètic, com Iberdrola i Endesa, generalment tenen nivells de deute més alts en comparació amb les empreses petites. Curiosament, aquestes empreses més grans tendeixen a finançar el seu deute internament, depenent de préstecs dins dels seus grups corporatius, la qual cosa pot mitigar els riscos de morositat. Per contra, les petites empreses depenen més dels préstecs bancaris, fet que les podria exposar a una major vulnerabilitat financera.
• Diferències sectorials: Al sector de l’energia eòlica, les grans empreses com GE Wind Energy i Naturgy Renovables mostren un canvi del deute a llarg termini al deute a curt termini a mesura que la seva estratègia de finançament evolucionava. Mentre que, les petites empreses eòliques, van mantenint nivells més alts d’autofinançament. S’observa una tendència similar en altres subsectors, com la generació hidroelèctrica i tèrmica, on les grans empreses presenten ràtios de deute més elevades que les petites, però, de nou, el finançament intern dels grups corporatius ajudava a esmorteir bona part del risc.

Implicacions polítiques: cap a una estratègia de finançament equilibrada

Els resultats d’aquest estudi tenen importants implicacions polítiques per al sector de les energies renovables d’Espanya. Per reduir els riscos associats a la gran dependència del deute, en aquest article suggerim dues vies d’acció clau:

1. Incentivar el finançament amb capital propi: Calen polítiques que incentivin el finançament amb capital propi en lloc del deute. Això es podria aconseguir animant les inversions de fons públics i inversors institucionals a diversificar les seves carteres cap a projectes d’energia renovable. Actualment, gran part de les inversions continuen centrades en els combustibles fòssils, i desplaçar aquest equilibri podria reduir els riscos financers per a les empreses d’energia renovable.
2. Reforçar el compromís polític: El govern espanyol ha de reafirmar el seu compromís amb la transició energètica mitjançant polítiques fiscals de suport. Regles clares i estables poden augmentar la confiança dels inversors, especialment en el sector de les energies renovables, on les empreses sovint necessiten una estabilitat financera a llarg termini per prosperar. Les polítiques descrites en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima d’Espanya, que promouen l’adopció d’energies renovables en diversos sectors, són crucials per donar suport a aquesta transició.

Conclusió: una crida a un enfocament financer sostenible

La transició energètica a Espanya s’enfronta a desafiaments importants, especialment pel que fa a la sostenibilitat financera de les empreses d’energia renovable. Tot i que el finançament amb deute ha estat l’estratègia dominant, aquest enfocament podria no ser viable a llarg termini sense una estructura financera més diversificada. En incentivar un canvi cap al finançament amb capital propi i garantir un suport polític estable a llarg termini, Espanya pot mitigar els riscos financers a què s’enfronten les seves empreses d’energia renovable i facilitar una transició més fluida cap a un futur baix en carboni.

Aquesta entrada al blog es basa en l’article “Capital Structure Decisions in the Energy Transition: Insights from Spain”, publicat per la revista Utilities Policy, en què es proporciona una visió clau per entendre els fonaments financers de la transició energètica a Espanya, destacant la necessitat tant d’intervencions polítiques estratègiques com de pràctiques financeres corporatives més equilibrades.

Cristóbal Bistuer-Talavera (investigo UOC), Joan Llobet-Dalmases (UOC), Dolors Plana-Erta (UOC) i Jorge M. Uribe (UB) https://doi.org/10.1016/j.jup.2024.101851

L’article compta amb el suport de la UOC a través del Research Accelerator i del Departament de Recerca i Universitats, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya (2023 CLIMA 00012).