La sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya: desafiaments i propostes

La sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya és un tema de gran rellevància, especialment en un context de canvi demogràfic i econòmic. El sistema de pensions forma part essencial de l’estat del benestar i té un paper fonamental en la seguretat econòmica de les persones jubilades. No obstant això, l’augment de l’esperança de vida, la baixa taxa de natalitat i les fluctuacions en les afiliacions a la Seguretat Social plantegen reptes significatius per a la seva viabilitat futura. En aquest post, es presenta una breu anàlisi dels desafiaments que afronta el sistema de pensions espanyol i es proposen solucions concretes per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini. L’objectiu és oferir una visió completa i informada que serveixi de base per a les polítiques públiques i el debat social necessari per a la reforma d’aquest pilar fonamental del nostre sistema de protecció social.

Principals Desafiaments:

• Envelliment de la Població: L’Espanya d’avui s’enfronta a un increment constant del nombre de jubilats, combinat amb una baixa taxa de fecunditat. Aquestes dues tendències generen una pressió significativa sobre el sistema de pensions, que es basa en el model de repartiment. Segons les projeccions, cap a l’any 2050 hi haurà una proporció molt més gran de persones dependents en comparació amb els contribuents actius. Això es tradueix en una pressió financera que pot desestabilitzar el sistema de pensions si no es prenen mesures correctores.
• Volatilitat de les Afiliacions a la Seguretat Social: Mentre que el nombre de pensionistes creix de manera constant, les afiliacions a la Seguretat Social mostren un comportament més erràtic, afectat per crisis econòmiques, canvis en el mercat laboral i altres factors externs. Aquestes fluctuacions dificulten la planificació i sostenibilitat a llarg termini del sistema de pensions, ja que la recaptació de fons no és constant ni previsible.
• Impacte de la Demografia: Les dades mostren que la taxa de dependència demogràfica, és a dir, la proporció de persones majors de 65 anys respecte a la població en edat de treballar, augmentarà considerablement en les pròximes dècades. S’estima que aquesta taxa passarà del 30,5% el 2022 al 53,7% el 2050. Això significa que hi haurà menys de dues persones treballadores per cada pensionista, fent insostenible el sistema actual en el seu format present.

Propostes de solució:

• Incrementar l’edat de Jubilació i allargar la vida laboral: Una de les mesures proposades per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions és promoure la vida activa dels treballadors propers a la jubilació. Això inclou la possibilitat de compatibilitzar ocupació i pensió, facilitant així una transició més suau cap a la jubilació i reduint la pressió sobre el sistema de pensions.
• Vincular pensions a l’esperança de vida: Una altra proposta és ajustar l’import de les pensions en funció de l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes. Aquesta mesura ajudaria a equilibrar la despesa del sistema de pensions amb les necessitats reals de la població jubilada, assegurant que els recursos es distribueixin de manera més equitativa i sostenible.
• Polítiques públiques sostenibles: Per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, és crucial adoptar polítiques públiques que promoguin una distribució equitativa dels recursos. Això inclou augmentar la recaptació d’ingressos, reduir el frau fiscal i garantir que els recursos es destinen a les necessitats més urgents i prioritàries.
• Diversificació de les fonts de finançament: Una altra proposta és diversificar les fonts de finançament del sistema de pensions. Això podria incloure la creació de fons de pensions complementaris, la promoció de plans de pensions privats i altres mecanismes que ajudin a reduir la dependència del sistema de pensions públiques.
• Promoció de la natalitat i Polítiques de suport a les famílies: A llarg termini, una solució estructural implica implementar polítiques que incentivin la natalitat i donin suport a les famílies. Això inclou ajudes econòmiques, facilitats per a la conciliació laboral i familiar, i altres mesures que ajudin a revertir la tendència de baixa fecunditat i envelliment de la població.

Reflexions Finals

Se subratlla la importància de repensar l’estat del benestar per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Tot i les mesures actuals, es necessita una reforma estructural més profunda per assegurar que el sistema pugui mantenir els nivells adequats de cobertura i beneficis en el futur. Es posa de manifest que l’adopció de les propostes mencionades, juntament amb un compromís ferm per part dels agents socials i polítics, és essencial per garantir la viabilitat i sostenibilitat del sistema de pensions espanyol a llarg termini.

Extracte de l’article La sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya, publicat al dossier «Una visió holística del benestar: sobirania personal, estat i sostenibilitat», coordinat per Fernando Álvarez. Oikonomics [en línia]. Maig 2024, núm. 22. ISSN 2330-9546. DOI: https://doi.org/10.7238/o.n22.2411