Mare, vull ser científica! La recerca de l’equitat de gènere en STEM a Catalunya

1. Introducció

En els anys i panys que he exercit la docència universitària, he anat copsant certes regularitats en la composició de les aules. Concretament, he constatat que en els estudis relacionats amb les ciències (en anglès en diuen STEM, acrònim de Science, Techno logy, Engineering and Mathematics), la proporció de nois sobre el total sol superar àmpliament el 50 %.

Davant d’aquest patró, que es repeteix curs rere curs, no puc evitar de fer-me algunes preguntes. Quins factors determinen que els i les estudiants de batxillerat i cicles superiors es decantin per uns estudis universitaris o uns altres? Particularment, em pregunto per què les noies, que solen ser tan brillants en matemàtiques, tendeixen a defugir estudis com les enginyeries o la informàtica. Per tal de trobar respostes a aquestes cabòries, el present article presenta, per una banda, els principals resultats obtinguts per la recerca acadèmica en aquest camp. Per altra banda, ofereix una anàlisi descriptiva de les dades de prematrícula universitària a Catalunya, per tal de comprendre quina és la situació actual en el nostre territori.

2. Què diu la literatura

Si hom accedeix a les bases de dades Scopus i Web of Science (dues de les principals bases de dades bibliogràfiques que recopilen literatura científica de diverses disciplines), i hi fa una cerca d’articles que tractin el tema de la desigualtat de gènere en estudis STEM, hi trobarà una quantitat ingent d’estudis de tota mena: estudis de països concrets, diferents metodologies, etc. Si haguéssim de sintetitzar tots aquests resultats en una sola frase, es podria dir que la bretxa de gènere en la tria d’estudis universitaris STEM és deguda a una complexa amalgama de factors culturals, socials, psicològics, econòmics, laborals i institucionals.

Si retrocedim a la tendra infància de les persones, s’hi pot veure com hi ha uns certs estereotips que es van cuinant a foc lent. Mentre que els nens tendeixen a jugar amb cotxes i camions, les nenes prefereixen (influïdes pel seu entorn) tenir cura de nines. Aquest fet, conjuntament amb les expectatives dels progenitors (i de la societat), pot explicar que les noies tendeixin a preferir estudis relacionats amb les ciències socials, les humanitats i la cura dels altres (medecina o infermeria). En aquesta tria també hi influeix allò que la societat espera de les noies: que hagin de compaginar la vida laboral i familiar, cosa prou complicada amb ocupacions relacionades amb estudis STEM.

Seguidament, es pot destacar l’existència d’un seguit de factors psicològics, començant per l’anomenada bretxa de confiança, fenomen segons el qual les noies tendeixen a subestimar les seves pròpies habilitats i competències. Aquest fet és paradoxal, atès que sovint les noies compten amb un nivell de preparació i capacitat similar o superior al dels nois. Igualment nociu i perniciós és l’anomenat síndrome de la impostora, segons el qual moltes noies dubten de les seves pròpies capacitats, competències i assoliments acadèmics en matèries científiques i matemàtiques, malgrat les evidències objectives del contrari. Per si aquestes afectacions no fossin ja prou greus, també s’hi ha de sumar l’efecte de l’ansietat matemàtica (resposta emocional afectiva negativa que genera estrès, por o bloqueig davant de càlculs i problemes matemàtics). Un recent estudi (Vos et al., 2023) ha demostrat que l’ansietat matemàtica és un mediador significatiu en la relació entre el gènere i el rendiment matemàtic, és a dir, que afecta més les noies que els nois. De fet, Leslie et al. (2015) argumenten que les dones són tan infrarepresentades en els àmbits en què hom creu que el talent innat és el requisit principal per a l’èxit, ja que se les estereotipa erròniament i injusta com a mancades d’aquest talent.

A més a més, no hem d’oblidar l’efecte que exerceix, en l’època escolar, l’entorn social en la formació de preferències per unes matèries o unes altres, les quals acaben determinant posteriorment la tria del grau universitari. D’aquesta manera, Raabe et at. (2019) diferencien entre la influència dels amics (friend influence), que fa referència a la tendència de l’estudiantat a desenvolupar preferències per aquelles matèries que agraden als seus amics i amigues més propers; i l’exposició als parells (peer expo sure), segons la qual les noies desenvoluparan una preferència per les matèries STEM si a la seva classe ja hi ha noies amb aquestes preferències. Es tractaria, doncs, d’una espècie de contagi acadèmic.

Un aspecte que mereix especial atenció és el de la cultura empresarial i l’entorn de treball. La perspectiva de treballar en una organització amb majoria d’homes (especialment en les posicions de gestió i direcció) no és gaire motivadora ni encoratjadora per a moltes noies que s’han de decidir per uns estudis universitaris. La realitat és que la cultura laboral en els àmbits STEM pot ser poc acollidora (inclús hostil) per a les dones, per diversos motius: la discriminació en l’entorn de treball, les oportunitats limitades de promoció i la presència contínua de micromasclismes (actituds, comportaments o comentaris que reforcen estereotips tronats i que contribueixen a mantenir la desigualtat de gènere), entre d’altres.

Considerant en conjunt tots aquests factors, no hem de pensar pas que la pèrdua d’interès per part de les noies en matèries STEM ocorre en un moment puntual de la seva vida. Ans al contrari, es tracta d’un fenomen que té lloc gradualment al llarg de la seva vida escolar, universitària i laboral. Kelly (1985) va descriure aquest fenomen en un article titulat The Construction of Masculine Science, on va crear la metàfora de la canonada amb fuites (leaky pipeline) per descriure la pèrdua progressiva de dones en els camps de la ciència i la tecnologia a mesura que avancen en les diferents etapes acadèmiques i professionals. Des de llavors, el concepte ha estat adoptat i àmpliament estudiat per recercaires que analitzen els factors que contribueixen a la infrarepresen tació de les dones en els àmbits STEM.

3. La situació a Catalunya

Un cop revisades les principals contribucions acadèmiques en aquest àmbit, és per tinent donar un cop d’ull a les dades oficials de prematrícula universitària a Catalunya. Aquestes dades ens diuen que, l’any 2022, es van registrar poc més de 44.000 sol·licituds de matriculacions universitàries per part d’estudiants de batxillerat i de cicles formatius superiors. Atès que hi ha una gran diversitat en l’oferta de graus universitaris, i per tal de sintetitzar l’anàlisi, classifiquem tots aquests graus en les següents cinc categories:

• Educació.

• Arts i humanitats.

• Ciències socials, administració d’empreses i dret.

• Ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM).

• Salut, benestar i serveis.

La taula 1 mostra la proporció (en tant per cent) d’estudiants que trien com a primera opció un grau en alguna d’aquestes cinc categories.

Taula 1: Distribució percentual de la prematriculació universitària (I)

Un ràpid cop d’ull a aquests resultats ens permet arribar a conclusions interessants. Primer, que quasi un 59 % de les prematrícules corresponen a noies, la qual cosa no és cap casualitat. A més a més, globalment els estudis STEM són els més sol·licitats, seguits de prop pels estudis en ciències socials, administració d’empreses i dret i, una mica per darrere, els estudis en salut, benestar i serveis. Tanmateix, les proporcions de noies i nois en cadascuna de les categories és molt desigual. En aquest sentit, la taula 2 mostra la proporció entre noies i nois dintre de cada categoria d’estudis.

Taula 2: Distribució percentual de la prematriculació universitària (II)

És en aquesta taula on realment copsem el gran desequilibri existent entre dife rents categories acadèmiques. La categoria STEM és l’única amb una majoria mascu lina (un 62 %), mentre que les altres quatre categories són molt més sol·licitades per noies, començant pels estudis en educació (més d’un 83 %), on el desequilibri és més acusat. La taula 3 completa aquesta anàlisi tot mostrant la proporció entre categories dintre de cada gènere.

Taula 3: Distribució percentual de la prematriculació universitària (III)

Aquí podem observar com les noies prefereixen els estudis en ciències socials, administració d’empreses i dret (un 28 %); i salut, benestar i serveis (un altre 28 %). Per la seva banda, 43 de cada 100 nois té com a principal preferència un grau en estudis STEM. És un fet remarcable que els nois defugin en massa els estudis en educació, en què la proporció masculina no arriba al 3 %. L’anàlisi i la reflexió sobre aquesta altra bretxa, malgrat això, s’escapa a l’objectiu d’aquest article.

Tancarem l’anàlisi endinsant-nos en el terreny de la relació existent entre qualificació i gènere. En aquest sentit, l’evidència per a l’any 2022 és inequívoca: les noies tenen un rendiment superior al dels nois. La figura 1 reflecteix aquest fet mitjançant un diagrama de caixa, on es pot apreciar que tant la mediana com la distribució sencera de la nota d’accés (sense els quatre punts opcionals) de les noies supera a la dels nois.

Figura 1: Diagrama de caixa de la nota d’accés al grau segons el gènere

Així, ens trobem que la nota mediana de les noies (7, 7) és mig punt superior a la dels nois (7, 2). A més, al voltant de la mitjana, el 50 % de les noies tenen una nota d’accés en l’interval [6, 9; 8, 6], mentre que aquest interval per als nois és [6, 4; 8, 1]. Sembla ser, doncs, que el rendiment acadèmic superior de les noies no és pas un mite ni un estereotip, sinó una realitat ben contrastada.

4. Conclusions i impacte en la societat

Un cop analitzades les troballes acadèmiques en aquest camp, així com els resultats observats a casa nostra, ens hem de preguntar com ens afecta aquesta bretxa de gènere en els estudis STEM. En aquest sentit, s’hi poden fer diverses lectures. Per començar, la bretxa de gènere en estudis STEM implica un malbaratament gegantí de capital humà, ja que moltes noies renuncien a estudis científics i tecnològics tot i posseir habilitats matemàtiques i de raonament abstracte, a més de ganes i interès. Aquest fet és especialment greu en un context en què hi ha una mancança de recursos humans qualificats en àrees com l’enginyeria computacional, entre d’altres. Però és que, a més, una major presència femenina en aquests àmbits enriquiria molts equips de treball, els quals serien més eficients en la resolució de problemes en poder encarar-los des de diferents angles i perspectives.

No hem d’oblidar pas que la bretxa de gènere en estudis STEM té un impacte devastador en el mercat laboral i en la desigualtat social. Per començar, aquesta bretxa potencia la segregació horitzontal, és a dir, la concentració desproporcionada de dones en sectors feminitzats (com les tasques de cura), en feines invisibilitzades, infravalorades i poc remunerades. A més, tampoc ens hem d’oblidar de la segregació vertical, és a dir, la distribució no uniforme de dones i homes en la jerarquia interna de les organitzacions, amb una escassa representació de dones en càrrecs d’alta direcció i lideratge. Aquestes dues segregacions fan que hi hagi una bretxa salarial permanent entre homes i dones. Però és que, a sobre, les dones són objecte d’una major contractació tempo ral i a temps parcial, sense oblidar la discriminació retributiva que succeeix quan la diferència entre els salaris d’homes i dones no es justifica per una aportació diferent de valor en la seva activitat professional, i només es pot explicar en funció del gènere. Tot aquest cúmul de circumstàncies condemna les dones a situacions de perpètua precarietat laboral i econòmica.

Un cop analitzada la situació, ens podem preguntar com s’esmena aquest desgavell. En l’àmbit acadèmic s’han proposat tot de mesures en els àmbits culturals, educatius, laborals i estructurals. Una cosa està clara: s’ha d’actuar des del començament, introduint les nenes a les matèries STEM des de ben petites per tal de despertar el seu interès i reforçar la confiança en elles mateixes. Mostrar-los les fites assolides per científiques, enginyeres i matemàtiques al llarg de la història seria un bon començament. Si aquestes figures històriques han destacat en els seus àmbits de coneixement contra vent i marea, les noies d’avui dia també ho poden fer. La qüestió és que l’entorn els ho posi fàcil, oi?

Referències bibliogràfiques

Kelly, A. (1985). The construction of masculine science. British Journal of sociology of education, 6(2), 133-154.

Leslie, S. J., Cimpian, A., Meyer, M., & Freeland, E. (2015). Expectations of bri lliance underlie gender distributions across academic disciplines. Science, 347(6219), 262-265.

Raabe, I. J., Boda, Z., & Stadtfeld, C. (2019). The social pipeline: How friend influence and peer exposure widen the STEM gender gap. Sociology of Education, 92(2), 105-123.

Vos, H., Marinova, M., De Léon, S. C., Sasanguie, D., & Reynvoet, B. (2023). Gender differences in young adults’ mathematical performance: Examining the con tribution of working memory, math anxiety and gender-related stereotypes. Lear ning and Individual Differences, 102, 102255.