Iu Tusell: “Hi ha 50 milions de persones que viuen en condicions d’esclavitud moderna”

Doctor en Gestió d’Empreses i amant del cafè i de la lectura, Iu Tusell s’ha incorporat recentment com a professor lector dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d’on va ser estudiant. Va estudiar el Màster Universitari en Responsabilitat Social i Corporativa (RSC), guanyant el premi extraordinari al millor expedient acadèmic de màster de 2018. Es va doctorar a la University of Sussex (Regne Unit) amb una tesi sobre la col·laboració intersectorial per afrontar reptes socials a les cadenes de subministrament.

La seva recerca respon als reptes globals de sostenibilitat en aquestes cadenes, amb un enfocament en qüestions socioeconòmiques i ètica dels negocis. Té experiència laboral en el camp acadèmic a Anglaterra i Alemanya.

Com afrontes aquesta nova etapa com a professor?

Amb molta il·lusió! Treballar a la UOC és una gran oportunitat per avançar en la meva carrera acadèmica. Estic segur que aprendré molt dels meus col·legues i, alhora, podré aportar el meu granet de sorra a una institució consolidada dins el sistema universitari estatal. Incorporar-me a la UOC també significa tornar a casa, tant literalment, ja que retorno a Barcelona després de deu anys vivint a l’estranger, com figuradament, perquè aquí és on vaig cursar el màster i vaig iniciar la meva formació acadèmica.

Ens pots explicar la teva trajectòria?

Em vaig llicenciar en Economia a la UAB el 2011. Després vaig treballar en banca ètica, on vaig reforçar el meu interès per l’economia social. Vaig decidir tornar a la universitat per cursar el Postgrau en Economia Cooperativa de la UAB-IGOP. El 2014, vaig traslladar-me a Alemanya, on vaig estudiar el Màster en Responsabilitat Social Corporativa a la UOC. L’experiència va ser fantàstica, i alguns professors em van animar a fer un doctorat. El 2019, em vaig traslladar a Brighton, Regne Unit, per començar el doctorat a la University of Sussex, on vaig impartir assignatures sobre ètica dels negocis i gestió de cadenes de subministrament globals. Poc abans d’acabar el doctorat, vaig tornar a Berlín per treballar com a professor associat a la Berlin School of Business and Innovation fins que vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a la UOC.

Per què vas decidir dedicar-te a la gestió de cadenes de subministrament?

Sempre he tingut una profunda curiositat pels impactes socials i mediambientals de l’activitat econòmica. Vaig pensar que estudiar economia era la millor manera d’entendre aquestes qüestions. A mesura que avançava en els estudis d’economia, el meu interès per la globalització creixia exponencialment, especialment per les conseqüències de les activitats productives d’empreses del nord global en països del sud. Així, vaig començar a interessar-me per la gestió responsable de cadenes de subministrament.

Explica’ns les teves línies de recerca.

Em centro en la sostenibilitat social dins la gestió de cadenes de subministrament, especialment en aspectes com les condicions laborals, els impactes locals i la responsabilitat social corporativa (RSC). També integro l’ètica a la meva recerca per aportar una visió diferent en un camp sovint tècnic i quantitatiu. Les meves àrees principals d’interès són les indústries extractives i l’esclavitud moderna dins la gestió sostenible de les cadenes de subministrament.

Actualment, estic treballant en un projecte ampli sobre les condicions laborals a l’inici de les cadenes de subministrament. Aquest estudi combina una anàlisi tècnica amb conceptes de gestió de cadenes de subministrament i una anàlisi ètica basada en proposicions filosòfiques. Per exemple, estem determinant com les polítiques laborals, tot i que busquen garantir la producció agrària, poden tenir impactes negatius sobre la població local i els treballadors.

Tens experiència acadèmica a Anglaterra i Alemanya. Quines diferències hi ha?

És un aspecte interessant del món acadèmic, ja que cada país té les seves particularitats. A Anglaterra, les classes són interactives i fomenten la discussió a partir de casos d’estudi i textos acadèmics. La docència sol distingir entre classes magistrals i tallers més participatius. A Alemanya, la docència universitària és més tècnica i enfocada en temes específics, perquè els departaments estan organitzats en chairs, en lloc de camps genèrics, fet que influeix en la manera de transmetre el coneixement.

El 2018 vas rebre el premi al millor expedient acadèmic de màster de la UOC.

Va ser un gran orgull i una motivació per continuar la meva carrera acadèmica. Vaig treballar intensament per excel·lir en els meus estudis de màster, la qual cosa va requerir molt d’esforç, especialment tenint en compte que treballava a temps complet en aquell moment. Estudiar el màster va ser una experiència gratificant, i el suport del professorat va ser essencial. Tot això, juntament amb moltes nits dormint poc, em va permetre assolir els meus objectius.

Has investigat sobre esclavitud moderna.

S’estima que hi ha prop de 50 milions de persones vivint en condicions d’esclavitud moderna. Aquest fenomen és global i transversal a les nostres economies, no només en països remots com sovint es creu. Així i tot, l’esclavitud moderna es beneficia de sistemes politicoeconòmics dèbils, especialment en regions en desenvolupament o riques en recursos naturals. Els casos més notoris es troben en el sector tèxtil al sud-est asiàtic, en el sector de la construcció al Golf Pèrsic i en la indústria de la prostitució a escala global.

A Espanya, sectors com l’agricultura i els serveis són vulnerables a aquestes pràctiques. Un exemple clar és la indústria de la fruita vermella a Andalusia, on s’ha demostrat que s’ha explotat laboralment a persones immigrades, principalment dones, privades de la seva llibertat i fins i tot víctimes d’abusos sexuals.

Ètica i negocis semblen termes oposats.

És un debat molt interessant! Ètica i negocis es perceben sovint com oposats, com oxímorons, però això només passa quan s’analitzen seguint els principis del sistema econòmic actual. Des del meu punt de vista, les empreses han de reflexionar sobre com actuen i sobre els seus impactes en la resta d’éssers vius del planeta. Els empresaris seran més ètics si consideren factors mediambientals, socials i de governança, així com aspectes d’igualtat i inclusió en les seves decisions. També cal canviar el model de negoci perquè les accions basades en principis ètics siguin premiades i valorades.

Quins són els teus reptes més immediats?

El meu primer repte ha estat adaptar-me ràpidament a la dinàmica de treball de la UOC i familiaritzar-me amb els processos i metodologies. També em proposo publicar la meva recerca en revistes d’alt impacte, tant sobre els projectes que ja tinc en marxa com sobre els nous que pugui desenvolupar amb els col·legues de la UOC.