Inés Gutiérrez Cueli: “A Espanya, l’habitatge es vincula amb el desig de millorar socialment”

La carrera d’Inés Gutiérrez Cueli transcorre entre l’antropologia, l’urbanisme, l’anàlisi de les classes socials, el gènere i les polítiques neoliberals. Recentment incorporada com a professora associada dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Gutiérrez Cueli és doctora en Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). A més, s’ha especialitzat en la reflexió teòrica i metodològica de l’etnografia. Els seus treballs es desenvolupen, doncs, en el camp de l’antropologia urbana i feminista. Igualment, destaca una activitat intensa en l’àmbit de la transferència.

Gutiérrez Cueli forma part de la xarxa internacional d’etnografia urbana ETNO.URB, del Grup d’Estudis Crítics Urbans (GECU) i també d’altres espais que tracten de pensar col·lectivament la ciutat, les desigualtats que hi conviuen i la construcció d’alternatives possibles.

Entre els seus treballs més rellevants, es troba la publicació de l’etnografia Venir de barrio. Estrategias familiares, espacio y clase en los PAU de Madrid, editada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El teu llibre, Venir de barrio, sobre el PAU de Carabanchel, està tenint una gran repercussió mediàtica. A què creus que es deu?

És difícil saber per què un llibre funciona o es difon més o menys. Depèn de molts factors que escapen al nostre control. Però en aquest cas s’ajunten almenys dues qüestions que han ajudat al fet que l’estudi generi interès i tingui un cert recorregut. En primer lloc, els barris que investigo (barris residencials d’urbanitzacions que es van construir a Madrid durant el passat boom immobiliari) van rebre una important atenció mediàtica. El 2019, arran dels resultats electorals en aquests veïnats, es va obrir un intens debat sobre la relació entre la mena de barri en què es viu, el vot i la percepció de la classe social. Aquests enclavaments i els seus habitants van agafar protagonisme i es van convertir en l’objecte de tota una producció assagística i periodística. A principis del 2024, quan publico la meva recerca, tinc la sort de trobar un escenari en què, després de la ressaca del debat, apareix un temps de repòs i escolta. I sobretot un gran interès per conèixer les troballes d’una recerca exhaustiva sobre el fenomen de fons. El fet d’haver viscut dos anys en un d’aquests barris per fer treball de camp també hi va ajudar.

En segon lloc, sospito que una altra de les claus de la seva bona acollida té a veure amb el fet que, més enllà del que succeeix en aquests espais urbans concrets, la recerca analitza un fenomen ampli. Connecta amb una pregunta que genera interès: com es relaciona això que anomenem “el desig de millorar socialment” amb l’habitatge al nostre país, i quines experiències (subjectives) al voltant de la classe social es vinculen a aquest fenomen.

Com afrontes la teva nova etapa com a professora dels Estudis d’Economia i Empresa?

Ho visc com una etapa il·lusionant. Fins ara m’havia dedicat fonamentalment a la recerca i sempre en llocs certament inestables i temporals. Aquest canvi suposa una oportunitat per incorporar-me també a la docència (que considero un pilar fonamental de la tasca acadèmica i de la seva aportació a la societat) i per desenvolupar recerques de més recorregut, des d’una certa estabilitat. A més, i això no és menor, em sento molt ben acollida.

Què aporta l’antropologia als estudiants d’Economia?

En general, com a disciplina, seria difícil pensar l’economia i la història del pensament econòmic sense les aportacions de la filosofia, la sociologia o l’antropologia. Crec que són disciplines que des dels seus inicis han estat en diàleg i profundament connectades.

Des d’un punt de vista concret, en el context dels nostres Estudis d’Economia i Empresa a la UOC, crec que pot aportar una capa més a la comprensió d’un element que és central: entendre, en cada moment històric i en cada context concret (econòmic, polític, social i cultural), com s’està organitzant la societat per gestionar la seva economia i repartir els recursos. Això implica l’anàlisi d’elements tan diversos com les polítiques públiques, l’ús dels béns comuns i els recursos ecològics, la constitució de teixits productius, l’organització de l’ocupació i la feina, els significats i els valors associats, les desigualtats socials, etc. És a dir, com es relacionen tots aquests actors, interessos i dinàmiques en cada context, i quines tensions, conflictes i relacions de poder s’hi entreteixeixen. A més, en aquest moment acadèmic i social, en què afrontem els debats sobre la transició ecològica i digital, pot aportar moltes eines teòriques i metodològiques.

Ens pots donar més detalls sobre les teves línies de recerca?

Durant aquests anys he investigat especialment sobre tres línies o àmbits: els feminismes, l’habitatge i les desigualtats en l’espai urbà. Però, més enllà del tema concret, hi ha un denominador comú que per a mi és important: l’interès per analitzar els processos de desigualtat social (des del gènere, la classe, l’origen migrant/racial) i les seves articulacions en l’espai, des d’una perspectiva crítica.

Has col·laborat en projectes internacionals com “The intersectional and sustainable impacts of housing movements: the Spanish case“, de l’Institute for Housing and Urban Research (IBF), de la Universitat d’Uppsala. A quines conclusions vas arribar?

En aquest cas, vaig participar en una recerca sobre els impactes del moviment d’habitatge a l’Estat espanyol, especialment sobre la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH). El treball va ser molt interessant, entre altres coses perquè em va permetre col·laborar amb investigadors i investigadores a qui admiro. Però destacaria sobretot la voluntat del projecte per retornar uns resultats tan útils com sigui possible al moviment, i també les troballes que van sorgir analitzant la participació de les dones migrants i de sectors populars. Elles van ser els subjectes més afectats durant el cicle d’acumulació immobiliari-financer, i també després de la crisi del 2008. Tanmateix, també van ser les protagonistes d’una important desobediència civil. En la recerca vam tractar d’analitzar com va succeir això i quins efectes particulars va tenir la seva participació, tant cap a l’interior del moviment com cap a fora, en la seva penetració en la societat i en el debat polític i legislatiu.

Parla’ns una mica de les col·laboracions que mantens en l’àmbit de la transferència amb arquitectes, intervenció social, artistes, associacions veïnals i moviments socials.

He tingut la sort de col·laborar a diferents nivells amb professionals de la intervenció social (educadors de carrer, treballadors socials, mediadors interculturals, etc.), amb arquitectes i amb persones del camp artístic. Crec que es genera un diàleg molt interessant entre les disciplines i les seves diferents aproximacions. Però, sobretot, entre el saber aplicat dels professionals i el que pot aportar l’antropologia, que en el millor dels casos és una anàlisi més polièdrica de la realitat social.

Referent a les col·laboracions com a antropòloga amb associacions veïnals i moviments socials, la meva posició sempre ha estat la d’informar i assessorar els col·lectius en el que necessitessin, però des d’una perspectiva crítica. Crec que els moviments socials tenen un doble equilibri: elaborar un diagnòstic de la realitat sobre la qual intervenen, i alhora generar processos de reflexivitat i autoanàlisi sobre el seu propi funcionament. Des de l’antropologia podem oferir eines per a aquests dos camps de reflexió.

En tots els casos s’aprèn molt i, gairebé amb tota seguretat, es rep més del que es pot aportar.