Europa: Lliçons de lideratge o llast de regulació?

Recentment, l’exprimer ministre italià i antic president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha publicat, en col·laboració amb la Comissió Europea, un informe que analitza la competitivitat d’Europa en comparació amb els Estats Units i la Xina. Aquest document posa de manifest una realitat inquietant: Europa està perdent força en àrees clau com la innovació, la indústria tecnològica i la productivitat. Aquest informe no només analitza les causes d’aquesta situació, sinó que també suggereix mesures per revertir-la, tot i que el camí sembla complicat. En un context en què les grans potències mundials avancen a un ritme accelerat, Europa es troba amb obstacles que no li permeten mantenir-se a l’altura.

El continent europeu, que històricament ha estat un bressol d’innovació, avui en dia s’enfronta a greus dificultats per competir amb els Estats Units i la Xina. La inversió privada en recerca i desenvolupament (R+D) és molt inferior a la de les altres dues potències, i aquesta situació es veu reflectida en la manca de patents europees en tecnologies emergents. Mentrestant, la Xina avança a gran velocitat en aquest camp, deixant Europa enrere. Aquesta pèrdua de terreny en innovació no és un fenomen aïllat; la situació es veu agreujada per la fragmentació de les polítiques d’inversió a Europa.

Factors que expliquen la pèrdua de competitivitat

Diversos factors expliquen aquesta pèrdua de força, i tots ells estan interconnectats. D’una banda, la debilitat en innovació és un element clau. Europa no només inverteix menys en R+D, sinó que la innovació privada també és limitada en comparació amb altres mercats. Això es veu reflectit en sectors com les tecnologies avançades o la producció de patents en noves àrees, on la Xina està dominant clarament. Sense innovació constant, Europa es veu condemnada a perdre terreny en un mercat global cada cop més competitiu i tecnològicament avançat.

Aquesta debilitat innovadora afecta directament sectors que han estat emblemàtics del continent. La indústria de l’automòbil, per exemple, que ha estat un dels pilars de l’economia europea durant dècades, es veu superada pels fabricants xinesos, especialment en el mercat de vehicles elèctrics. Mentre la Xina ha sabut aprofitar la transició cap a un mercat de vehicles més sostenibles i tecnològicament avançats, Europa s’enfronta a dificultats per mantenir el ritme, i això es reflecteix en la seva pèrdua de quota de mercat.

Un altre punt crucial és la manca de lideratge europeu en la digitalització i les tecnologies avançades. Àrees com la intel·ligència artificial, el blockchain o la ciberseguretat no avancen al ritme necessari per permetre a Europa competir amb els Estats Units o la Xina, que han fet grans progressos en aquestes àrees. Aquesta situació limita la productivitat en sectors tecnològics i té un efecte en cadena sobre altres sectors productius.

A més, Europa es troba en una situació de dependència tecnològica creixent, especialment de la Xina. Tot i que el continent europeu té una gran capacitat d’innovació en tecnologies netes, la producció d’aquests productes és limitada. Aquesta dependència de les importacions en sectors com el de les bateries, els panells solars o les bombes de calor limita la seva capacitat per competir de manera autònoma en un mercat cada cop més tecnològic.

Finalment, la fragmentació de les inversions i la innovació dins de la Unió Europea impedeix que es creïn hubs d’innovació forts i capaços de competir a escala global. Mentre que altres potències concentren els seus recursos en centres d’excel·lència, Europa dispersa els seus esforços entre múltiples iniciatives nacionals, cosa que debilita la seva capacitat d’afrontar reptes globals amb un pes suficient.

La sobreregulació: un fre per a la competitivitat

Però potser un dels elements més rellevants que emergeix d’aquest informe és l’impacte de la sobreregulació a Europa. Tot i que les normes sovint tenen l’objectiu de protegir la seguretat, l’entorn o l’equitat, en molts casos han acabat convertint-se en una barrera per a la productivitat i la competitivitat. Aquest és un problema que afecta especialment les petites i mitjanes empreses, que sovint no tenen els recursos necessaris per complir amb totes les exigències burocràtiques.

La sobrecàrrega reguladora és un obstacle enorme per al desenvolupament empresarial a Europa. En lloc de facilitar l’adaptació de les empreses a nous contextos tecnològics i mercats globals, el nombre de normatives que han de complir s’ha multiplicat. No només això, sinó que la seva implementació varia d’un estat membre a un altre, cosa que afegeix una capa de complexitat que no existeix en altres regions del món, com els Estats Units o la Xina, on la normativa és més homogènia i flexible. Aquesta complexitat impedeix que moltes empreses puguin reaccionar ràpidament als canvis del mercat.

El fenomen conegut com a gold-plating és un altre dels factors que expliquen per què la regulació europea és tan pesada. Es tracta d’una pràctica habitual en la qual els estats membres afegeixen requisits extra a les directives europees, superant els mínims establerts per la Unió. Si bé aquesta pràctica pot semblar una manera de garantir més control i seguretat, en realitat suposa un cost afegit innecessari per a les empreses, que han de complir amb normatives més estrictes i costoses que els seus competidors d’altres regions. Això acaba convertint-se en un llast per a la competitivitat europea.

A més, els permisos lents i burocràtics són una altra de les grans barreres per al creixement. Projectes clau en sectors estratègics, com les energies renovables o les infraestructures tecnològiques, es veuen retardats durant anys per processos de permisos excessivament llargs. En contrast, els Estats Units i la Xina són capaços d’implementar projectes a una velocitat molt més gran, donant-los un avantatge competitiu considerable. Europa no es pot permetre aquesta lentitud si vol mantenir-se al capdavant de sectors tecnològicament avançats.

Un altre aspecte clau és la manca d’adaptabilitat regulatòria. La rigidesa de la normativa a Europa impedeix l’experimentació i la innovació en molts casos. Mentre que altres regions permeten una major flexibilitat per provar noves tecnologies o models empresarials, a Europa aquesta capacitat és molt limitada, cosa que desincentiva la inversió en noves idees.

Finalment, la desconnexió entre la legislació i la competitivitat empresarial fa que moltes normatives es dissenyin sense tenir en compte les necessitats reals de les empreses per competir globalment. En canvi, les polítiques europees sovint persegueixen altres objectius polítics, com la protecció mediambiental, sense avaluar l’impacte que tenen sobre la capacitat de les empreses per créixer i competir.

Si bé les regulacions són essencials per mantenir uns estàndards de qualitat, justícia i seguretat que ens beneficien com a societat, no podem ignorar que també comporten un cost en termes de competitivitat. Aquesta rigidesa regulatòria sovint frena la iniciativa i la capacitat de les empreses europees per innovar i liderar en un mercat global. Europa ha de crear un entorn on les idees puguin prosperar ràpidament i les empreses se sentin motivades a liderar el canvi.

Referències

European Commission. (2024). The future of European competitiveness – A competitiveness strategy for Europe. European Commission.

European Commission. (2024). The future of European competitiveness: In-depth analysis and recommendations. European Commission.