Els aranzels de Trump: una resposta simple a una realitat complexa

El 2 d’abril, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar l’aplicació d’un nou paquet d’aranzels a les importacions, que afectarà de manera directa tant la Unió Europea (amb un aranzel del 20%), Taiwan (32%), com la Xina (amb un 34%). L’anunci, presentat com una mesura de reciprocitat, forma part del discurs habitual de Trump, on es combinen missatges proteccionistes amb promeses de recuperar la sobirania econòmica dels Estats Units. Però darrere d’aquesta aparença de simplicitat, la realitat és molt més complexa.

En una economia globalitzada, les cadenes de valor no són lineals ni nacionals. Un sol producte pot travessar mitja dotzena de països abans d’arribar al consumidor final. Les peces d’un vehicle europeu, per exemple, poden haver estat fabricades a la Xina, muntades a Alemanya i electrònicament optimitzades als Estats Units. En aquest context, imposar aranzels a l’origen de les importacions és trencar aquest delicat equilibri que sustenta la competitivitat global.

La mesura no només afectarà les economies d’origen, sinó també els mateixos ciutadans nord-americans. És important recordar que un aranzel no és una multa que paga el país exportador. És un impost que recau sobre l’importador i, en última instància, sobre el consumidor. Això vol dir que, amb aquests nous aranzels, molts productes que formen part del dia a dia dels ciutadans nord-americans es veuran afectats per un augment de preu immediat.

Tot i això, la narrativa de Trump gira al voltant de la reciprocitat. L’argument central és que la Xina i la Unió Europea han imposat històricament barreres comercials que han perjudicat l’economia nord-americana, i que, per tant, aquests nous aranzels són una resposta justa i simètrica. Però, quan analitzem els fonaments d’aquesta afirmació, observem que el càlcul que utilitza l’administració Trump no es basa realment en els aranzels que apliquen aquests països, sinó en el dèficit comercial bilateral. És a dir, Trump no respon a un aranzel concret aplicat per Europa o la Xina, sinó al desequilibri entre les exportacions i les importacions dels Estats Units amb aquests socis.

Font: The White House (X).

La fórmula que utilitza l’administració Trump per justificar aquest “aranzel recíproc” és tan senzilla com enganyosa:

Dèficit comercial dels EUA amb el país  /  importacions dels EUA d’aquest país

2

Aquest càlcul parteix de la base que el dèficit comercial equival a una mena de desavantatge injust que cal compensar amb impostos a les importacions. Però, des d’un punt de vista econòmic, aquesta lògica no se sosté. El dèficit comercial no és necessàriament un símptoma de debilitat; pot ser conseqüència d’una alta capacitat de consum, d’una moneda forta o d’un model econòmic especialitzat. Fer política aranzelària a partir d’aquest indicador és confondre correlació amb causalitat, i aplicar solucions que poden empitjorar el problema que es vol resoldre.

Des d’una perspectiva de liberal, aquesta ofensiva aranzelària representa una autèntica ruptura amb els principis que han sustentat l’economia global les darreres dècades. És cert que, a curt termini, alguns sectors domèstics podrien veure’s protegits d’una competència exterior més eficient. Però aquesta protecció sovint es tradueix en una pèrdua d’incentius per innovar, en una reducció del comerç i, sobretot, en un augment sostingut dels preus. A mitjà termini, l’economia nord-americana patirà una pèrdua de dinamisme. I a llarg termini, el perill és que aquestes mesures desencadenin una guerra comercial amb represàlies creuades que afectin tant les exportacions com la inversió internacional.

L’aplicació d’aquests aranzels no només genera incertesa, sinó que alimenta una lògica de blocs comercials que ens allunya del model de cooperació que ha definit les últimes dècades. I, en un món en què els grans reptes (climàtics, tecnològics o sanitaris) requereixen respostes globals, el proteccionisme només pot oferir respostes fragmentades.

Les economies modernes són interdependents. Les solucions que aposten per l’aïllament, per molt atractives que puguin semblar en períodes d’incertesa, acaben convertint-se en trampes per als mateixos que les promouen. El cas dels nous aranzels de Trump és un exemple clar d’aquesta contradicció: una mesura que promet protecció, però que pot acabar generant més vulnerabilitat.

Referències:

Miguel Jiménez (03/04/2025): Les claus dels aranzels recíprocs de Trump. El País
https://elpais.com/internacional/2025-04-03/las-claves-de-los-aranceles-reciprocos-de-trump-que-paises-tienen-los-mas-altos-cuales-estan-exentos-y-cuando-se-aplican.html

Romm, T. (02/04/2025). Com es calculen els aranzels de Trump? The New York Times. https://www.nytimes.com/2025/04/02/business/economy/trump-tariff-rates-calculation.html