De VUCA a BANI: Entenent la complexitat del món actual i els seus nous paradigmes

El món actual es caracteritza per una inestabilitat creixent que desafia les eines tradicionals de planificació i gestió. Per comprendre aquesta nova realitat, es va començar a utilitzar el model VUCA (un acrònim de Volatility -Volatilitat-, Uncertainty -Incertesa-, Complexity -Complexitat- i Ambiguity -Ambigüitat-), originari de l’entorn militar nord-americà després de la Guerra Freda, i adoptat àmpliament en la gestió empresarial (Bennett & Lemoine, 2014). El model VUCA es va convertir en una eina essencial per descriure els entorns turbulents i d’alta incertesa als quals s’enfronten les organitzacions en un món globalitzat.

El model VUCA és útil per descriure entorns complexos que afecten la presa de decisions i la gestió d’equips en les empreses. Tal com es detalla a Harvard Business Review, cada component de VUCA representa un repte específic:

• Volatilitat: Es refereix a la rapidesa i la freqüència dels canvis en el mercat, fet que sovint complica la planificació a llarg termini.

• Incertesa: Descriu la dificultat de predir els esdeveniments futurs, una situació que requereix flexibilitat per adaptar-se a noves circumstàncies (Lawrence, 2013).

• Complexitat: Indica la presència de múltiples factors interconnectats i sovint difícils de gestionar conjuntament (Rodriguez & Rodriguez, 2015).

• Ambigüitat: Reflecteix la falta de claredat respecte al significat de la informació, especialment en entorns on no hi ha precedents clars (Bennett & Lemoine, 2014).

Malgrat la seva utilitat, VUCA comença a ser insuficient per descriure la realitat actual. A mesura que la realitat es fa encara més imprevisible, han sorgit nous models com BANI, RUPT o TUNA per adaptar-se millor a les dinàmiques contemporànies (Sanchez Lopez, 2021).

Model BANI

El model BANI (Brittle -Fragilitat-, Anxious – Ansietat-, Nonlinear -No Linealitat- i Incomprehensible -Incomprensibilitat-) ofereix una perspectiva més actual per descriure la vulnerabilitat del sistema global.

La fragilitat descriu sistemes que es trenquen fàcilment en moments de crisi, com s’ha vist amb la pandèmia de COVID-19, que va exposar la debilitat de les cadenes de subministrament mundials (Ivanov & Dolgui, 2020; Antoñanzas, 2021).

L’ansietat reflecteix la creixent preocupació de les persones en un entorn de canvi constant. Per exemple, la ràpida evolució de les tecnologies, com ara la intel·ligència artificial, genera ansietat en moltes persones, especialment pel que fa al seu impacte en el mercat laboral (Kalil, 2021)

La “no-linealitat” descriu el fet que els esdeveniments no sempre segueixen un ordre lògic o progressiu, tal com es pot veure en les xarxes socials i els efectes virals Una simple publicació pot tenir un inesperadament gran. L’efecte no és directament proporcional a l’acció inicial, sinó que depèn de factors impredictibles. Bakshy et al. (2012).

La incomprensibilitat apunta a la dificultat de donar sentit a la informació en un món amb constants contradiccions (Cummings & Worley, 2015). El canvi climàtic és un bon exemple, ja que els impactes són difícils de predir i comprendre plenament, especialment per la seva escala i interdependències (Stern, 2007).

Una aportació molt interessant sobre aquest tema la signa Jeroen Kraaijenbrink que critica l’ús d’aquest model com una manera d’explicar el món, sinó que, al contrari, el model BANI ens diu com les persones perceben el món. Així, la fragilitat es refereix a la il·lusió de fortalesa, l’ansietat fa referència a la il·lusió de control, la “no-linealitat” a la il·lusió de predictibilitat, i la incomprensibilitat a la il·lusió de coneixement.

Altres models alternatius: RUPT i TUNA

RUPT (Rapid -Ràpid-, Unpredictable -Impredictible-, Paradoxical -Paradoxal- i Tangled -Embolicat-) i TUNA (Turbulent, Uncertain -Incert-, Novel -Nou- i Ambigu) són altres alternatives a VUCA i BANI que reflecteixen aspectes únics del canvi. En un estudi de McKinsey Quarterly, Hamel (2020) explica com el model TUNA és útil per entendre la indústria tecnològica, on els canvis són tan constants que les empreses es veuen obligades a innovar i adaptar-se contínuament. El model RUPT, per la seva banda, destaca la rapidesa i la intensitat de certs canvis que es presenten sense possibilitat de pausa ni retrocés (Rodriguez & Rodriguez, 2015).

Tots aquests models ofereixen una nova perspectiva sobre com gestionar la incertesa i la fragilitat. Per exemple, segons Sanchez Lopez (2021), adaptar-se a un entorn BANI exigeix que les organitzacions siguin conscients de les fràgils connexions entre mercats i desenvolupin estratègies per a la resiliència i l’agilitat. Les empreses que adopten models de gestió adaptables són les que aconsegueixen sobresortir en entorns VUCA o BANI, ja que estan millor preparades per fer front a la complexitat i l’ambigüitat (Bennett & Lemoine, 2014).

Referències

Antoñanzas, D. (2021). Los nuevos entornos BANI: El VUCA ha muerto. Recuperat de https://diegoantonanzas.com/los-nuevos-entornos-bani-el-vuca-ha-muerto/

Bakshy, E., Rosenn, I., Marlow, C., & Adamic, L. (2012). The role of social networks in information diffusion. Proceedings of the 21st International Conference on World Wide Web, 519-528. https://doi.org/10.1145/2187836.2187907

Bennett, N., & Lemoine, J. G. (2014). What VUCA really means for you. Harvard Business Review, 92(1), 27-38.

Cummings, T. G., & Worley, C. G. (2015). Organization development and change (10a. edició). Boston: Cengage Learning.

Hamel, G. (2020). The future of management in a turbulent world. McKinsey Quarterly, 4, 30-39.

Ivanov, D., & Dolgui, A. (2020). Viability of intertwined supply networks: Extending the supply chain resilience angles towards survivability. International Journal of Production Research, 58(10), 2904-2915. https://doi.org/10.1080/00207543.2020.1750727

Kraaijenbrink, J. (2022). What BANI Really Means (And How It Corrects Your World View). Recuperat de https://www.forbes.com/sites/jeroenkraaijenbrink/2022/06/22/what-bani-really-means-and-how-it-corrects-your-world-view/

Kalil, T. (2021). Fear of automation and job insecurity: Assessing the impact of technological change on labor markets. Journal of Economic Perspectives, 35(4), 29-50. https://doi.org/10.1257/jep.35.4.29

Lawrence, P. R. (2013). How to deal with complexity in the VUCA world. Management Journal, 45(3), 40-46.

Rodriguez, E., & Rodriguez, R. (2015). VUCA environments: The impact on organizational performance. Journal of Business Strategy, 36(2), 10-15. https://doi.org/10.1108/JBS-12-2014-0142

Sanchez Lopez, J. (2021). VUCA vs BANI: Diferencias y ejemplos. Recuperat de https://www.linkedin.com/pulse/vuca-vs-bani-diferencias-y-ejemplos-jorge-s%C3%A1nchez-l%C3%B3pez-wqr0e/

Stern, N. (2007). The Economics of Climate Change: The Stern Review. Cambridge University Press.