Barcelona enfront del mirall de la mobilitat elèctrica: està preparada per a la demanda de l’any 2030?

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre del debat sobre la mobilitat elèctrica. Amb més de 1.000 punts de càrrega pública en funcionament gràcies a la xarxa Endolla Barcelona i un pla ambiciós per aconseguir els 3.000 punts el 2025, la ciutat sembla liderar la transició cap a un transport sostenible. No obstant això, darrere de les xifres s’amaguen desafiaments importants: la disponibilitat limitada de carregadors ràpids i els temps de recàrrega llargs plantegen dubtes seriosos sobre la capacitat de la infraestructura per satisfer les necessitats d’una població cada vegada més electrificada.

Actualment, només el 6,5 % dels punts de càrrega a la ciutat ofereixen potències ràpides, mentre que la majoria no supera els 7,4 kW, la qual cosa implica uns temps mínims de recàrrega de més de tres hores. A més, la distribució dels punts presenta desigualtats significatives, ja que deixa àrees de la ciutat menys preparades per adoptar aquesta evolució tecnològica. La pregunta clau és: Barcelona es pot mantenir a l’avantguarda de la mobilitat sostenible amb aquestes limitacions?

Amb aquest panorama com a teló de fons, el grup de recerca UrbanLog (Urbanisation, Trade and Sustainable Logistics), de la Universitat Oberta de Catalunya, ha dut a terme un estudi pioner per avaluar la capacitat real de la xarxa de recàrrega elèctrica a Barcelona. Aquest treball, finançat a través de la Convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2024 de l’Ajuntament de Barcelona, analitza les fortaleses, les mancances i les oportunitats de la infraestructura actual. A través de models avançats i simulacions basades en dades reals, l’estudi proporciona un diagnòstic detallat i proposa solucions pràctiques per transformar els reptes en oportunitats.

En aquest article, explorem les troballes més destacades d’aquesta recerca, les implicacions per al futur de la mobilitat elèctrica a Barcelona i les accions necessàries per convertir les promeses polítiques en realitats tangibles per a la ciutadania.

Radiografia de la mobilitat elèctrica a Barcelona: troballes clau

L’anàlisi dels resultats no només identifica les mancances actuals en la xarxa de recàrrega elèctrica de Barcelona, sinó que també planteja una estratègia integral per transformar-la de cara a les exigències del 2030. Entre les propostes més destacades es troba la instal·lació de 5.212 punts de recàrrega, distribuïts de manera estratègica per tota la ciutat. Aquests estarien situats a les vies de circulació, els aparcaments públics i els centres comercials principals, amb un disseny orientat a corregir les desproporcions que hi ha a la xarxa.

Actualment, el 75 % dels carregadors són de baixa capacitat, cosa que implica uns temps de recàrrega superiors a tres hores. La nova proposta opta per un model més equilibrat i dona prioritat als carregadors ràpids (més de 22 kW) i mitjans (11–22 kW) en aparcaments de curta estada, mentre que els carregadors lents (3,7–7,4 kW) es reservarien per a ubicacions específiques, com ara aparcaments de llarga estada. Aquesta combinació vol maximitzar l’eficiència i adaptar-se a les diverses necessitats dels usuaris.

A més, l’estudi identifica ubicacions clau per a aquesta infraestructura. Zones d’alta densitat vehicular, àrees residencials i nodes logístics estratègics seran els punts d’intervenció prioritària, amb l’objectiu de garantir un accés equitatiu a tota la població. Aquest enfocament permetrà que districtes com l’Eixample i Sant Martí, amb més densitat de trànsit, disposin d’una proporció de punts més elevada, mentre que barris com Nou Barris o Sant Andreu, tradicionalment menys atesos, també es beneficiaran d’aquesta transformació.

Figura 1. Proposta de xarxa de punts de recàrrega elèctrica per a Barcelona el 2030.

Font: Elaboració pròpia.

L’estudi subratlla que aquesta xarxa té el potencial d’atendre les necessitats de més de 200.000 vehicles elèctrics a la ciutat per al 2030, contribuint significativament a reduir les emissions de CO₂ del transport urbà. Per maximitzar aquests beneficis, l’estudi proposa integrar l’ús d’energies renovables en els punts de càrrega, un pas necessari per consolidar la transició energètica. Així mateix, se suggereix complementar aquesta infraestructura amb una estratègia paral·lela que fomenti el transport públic elèctric i acceleri la descarbonització de la flota pública i privada.

De la projecció a la realitat: implicacions i requisits per a la mobilitat elèctrica a Barcelona

L’estudi destaca que la transformació de la mobilitat elèctrica a Barcelona no depèn únicament de l’ampliació de la infraestructura, sinó també d’un seguit de mesures transversals que assegurin la viabilitat tècnica, econòmica i social del pla. Aquestes accions, orientades a superar els reptes actuals, són fonamentals per convertir els objectius de sostenibilitat en realitats tangibles.

1. Optimització de la xarxa de càrrega; un enfocament modular i adaptable

En lloc de centrar-se únicament en el nombre de punts de recàrrega, l’estudi proposa una xarxa adaptable que es pugui escalar segons les necessitats emergents. Això inclou:

• La instal·lació d’estacions de càrrega modulars que permetin augmentar la capacitat en funció del creixement de la demanda.

• El disseny de microhubs energètics en àrees clau que integrin carregadors ràpids i emmagatzematge energètic mitjançant bateries per evitar sobrecàrregues a la xarxa elèctrica.

2. Foment de la mobilitat combinada i la intermodalitat

Per aprofitar al màxim els beneficis de la mobilitat elèctrica, l’estudi suggereix integrar les infraestructures de recàrrega amb altres sistemes de transport sostenible:

• Aparcaments intel·ligents en estacions de transport públic que combinin punts de recàrrega amb incentius per a l’ús del transport col·lectiu.

• Creació de corredors elèctrics intermodals que connectin Barcelona amb municipis de la vora, per fomentar la cohesió regional en la transició energètica.

3. Gestió dinàmica de l’energia: innovació en temps real

Posar en pràctica un sistema de gestió intel·ligent que permeti equilibrar la demanda energètica en temps real és essencial per evitar sobrecàrregues. Entre les propostes s’inclouen:

• Ús d’algorismes predictius per anticipar els pics de demanda i optimitzar l’ús de recursos.

• Introducció de tarifes dinàmiques en punts de recàrrega per incentivar la càrrega en horaris de menys consum.

4. Estratègies per reduir desigualtats en l’accés a la recàrrega

Encara que l’estudi identifica àrees prioritàries com l’Eixample o Sant Martí, també subratlla la importància de garantir l’accés en districtes menys atesos com Nou Barris. Amb aquest objectiu:

• Es proposa una inversió inicial en carregadors mòbils i temporals en zones amb baixa cobertura, avaluant-ne l’impacte abans de desenvolupar infraestructures definitives.

• Disseny de programes específics per a propietaris de vehicles elèctrics en barris perifèrics, amb bonificacions addicionals en l’ús de punts de recàrrega.

5. Reforç de la coordinació publicoprivada

L’estudi emfatitza que aconseguir els objectius del 2030 requereix la col·laboració entre administracions i actors privats. La creació d’un consorci publicoprivat podria ser clau per:

• Coordinar les inversions i compartir responsabilitats en la instal·lació i el manteniment de la infraestructura.

• Dissenyar models de negoci que incentivin la participació de petites empreses en l’expansió de la xarxa de càrrega.

6. Conscienciació i educació ciutadana: motor del canvi cultural

La transició cap a una mobilitat elèctrica ha d’estar emparada per un canvi cultural. Per això, es recomana:

• Organitzar tallers comunitaris i campanyes escolars per sensibilitzar sobre els beneficis de l’electromobilitat.

• Implantar programes pilot que permetin als ciutadans experimentar de manera directa els avantatges dels vehicles elèctrics i la infraestructura associada.

7. Avaluació contínua i transparència

Finalment, l’estudi subratlla la importància d’un seguiment continu per garantir l’èxit del pla. Això inclou:

• Publicació periòdica d’informes que detallin el progrés i permetin ajustar estratègies.
• Establiment d’indicadors de rendiment clau (KPI) per mesurar l’impacte ambiental, social i econòmic de les mesures posades en pràctica.

Barcelona té a les mans l’oportunitat de convertir-se en un model global de mobilitat sostenible, liderant la transició cap a un futur elèctric i inclusiu. Aconseguir aquesta meta requereix una execució impecable de les accions proposades, amb una estratègia coordinada que combini innovació, equitat i eficiència. Només així serà possible equilibrar les necessitats urgents del present amb la visió ambiciosa d’un transport urbà que inspiri altres ciutats a seguir-ne l’exemple.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona:

Nota: la legislació que regula la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, recollida en el Reial decret 1053/2014 (ITC-BT-52) i les seves modificacions posteriors, estableix requisits específics per garantir una infraestructura adequada. En edificis de nova construcció destinats a ús residencial privat, s’exigeix la preinstal·lació en el 100 % de les places d’aparcament. En altres usos, és obligatori preinstal·lar almenys el 20 % de les places i disposar d’un punt de recàrrega per cada 40 places o fracció, percentatge que es redueix a un per cada 20 places en edificacions públiques.

Des del 2023, els edificis existents amb més de 20 places d’aparcament han d’incloure un punt de recàrrega per cada 40 places, o per cada 20 en infraestructures públiques. Així mateix, les estacions de servei estan obligades a instal·lar punts de recàrrega en funció del seu volum de vendes de combustible. Aquestes mesures volen fomentar la mobilitat elèctrica i avançar cap a un model energètic més sostenible.