Mónica Prado (Antena 3): “Volíem que el cor de la nostra cobertura bategués a les xarxes socials”

Al capdavant de la Redacció de l’Àrea Digital d’Antena 3 Notícies, Mónica Prado va rebre una menció especial dels premis de periodisme mòbil MojoInnova per la seva innovadora cobertura de les Eleccions Europees del juny fent servir el periodisme mòbil i les xarxes digitals per arribar a una audiència jove. Els premis MojoInnova es van atorgar el 26 de setembre a Barcelona, en la seva VIIIa edició, i són organitzats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Agència EFE.

El nom del certamen prové de Mobile Journalism (conegut per l’anglicisme MoJo) i innovació, i té per objectiu promoure l’excel·lència en el periodisme mòbil i estimular-ne la pràctica entre professionals de tot el món, amb èmfasis en la innovació periodística, la recerca i l’experimentació. El periodisme mòbil és una de les disciplines del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC.

Prado va començar la seva carrera amb una càmera a l’espatlla després de llicenciar-se a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Des de llavors ha recorregut molt de camí combinant lletres i números com a cap d’Economia d’A3 Notícies, corresponsal a Brussel·les, Premi Salvador de Madariaga (2005) i Premi a la Millor Corresponsal del Club Internacional de Premsa (2006). A propòsit de la menció especial, parlem amb ella sobre la seva trajectòria, la cobertura que ha rebut el reconeixement, el periodisme mòbil i el futur de la professió.

Quin objectiu buscaves amb la cobertura de les eleccions europees?

Volíem arribar als joves amb una cobertura digital i un valor afegit. Tant des dels mitjans com des de les institucions hi havia preocupació per l’apatia dels joves i el desgast ciutadà després de tantes cites electorals. El risc d’abstenció era alt, especialment en les eleccions europees, on encara persisteix una desconnexió entre la ciutadania i les institucions, malgrat el seu impacte en la quotidianitat. Ens dirigíem a 21 milions de joves votants europeus, 2 milions d’ells a Espanya. Com a mitjà, vam sentir la responsabilitat d’enfocar la cobertura en aquest públic, no per la resposta immediata, sinó pel nostre deure com a comunicadors.

Ja havíem fet alguns assajos i estàvem creixent a TikTok i a Instagram. Els meus dos fills adolescents s’informen per aquestes plataformes, i vam entendre que no podíem ignorar aquests canals. Vam decidir aprofitar el talent de professionals com Guillermo Pascual a Brussel·les, amb la seva gran capacitat de comunicació, i Sara Romero, amb el seu equip d’Internacional. Tot i que al principi va ser difícil superar la idea que TikTok és només per a entreteniment, vam entendre que era una oportunitat per arribar al públic jove amb rigor i de manera accessible.

Com ha estat la teva experiència amb el periodisme mòbil?

Fa temps que treballem amb el periodisme mòbil. M’agrada tot el que està relacionat amb la innovació, sempre que serveixi a la nostra missió principal, que és informar. Busquem fer-ho de la manera més atractiva possible, generant empatia amb l’audiència. El nostre core és la televisió, això no ha canviat, però el mòbil s’ha tornat indispensable, especialment per als joves, ells viuen i es comuniquen a través del mòbil. Per això, les eleccions europees van ser el moment perfecte per integrar plenament el periodisme mòbil i continuar avançant en aquesta direcció. És un món que canvia molt ràpid, i a Antena 3 Notícies estem compromesos amb aquesta transformació digital constant.

Què suposa per a tu i per al teu equip aquest reconeixement?

N’estem encantats. L’equip està superil·lusionat, ho celebrem junts, i per a mi és un honor. És un primer pas en un camí que hem de continuar recorrent, perquè, si no, perdrem aquests joves, que se n’aniran a buscar informació en altres plataformes. Volem que també s’informin a través de nosaltres. Aquest premi és un senyal que anem per bon camí, sobretot perquè és un reconeixement que ve dels nostres companys i del món acadèmic, que coneixen bé l’ofici. No pot haver-hi una satisfacció més gran. A més, quan l’equip fa un esforç addicional, sobretot en televisió, que ja per si mateixa és molt exigent, és reconfortant que aquest treball es vegi recompensat.

Com es pot atreure audiència a les xarxes sense perdre rigor?

És clar, aquest és el gran repte: com ser atractius sense perdre el rigor periodístic. Estic convençuda que és possible, i crec que a la tele ho entenem molt bé, perquè sempre hem treballat amb la síntesi. La televisió exigeix processar molta informació i condensar-la en poc temps. Recordo un dels moments més emocionants de la meva carrera, quan vaig rebre el premi Salvador de Madariaga per sintetitzar en 50 segons una decisió europea complexa. Si ets un especialista, voldràs llegir una anàlisi extensa, però no hem de treure valor al fet d’arribar a un públic ampli amb les claus fonamentals. Després, qui vulgui aprofundir-hi pot accedir a més informació al web. Es pot ser eficient, rigorós i atractiu, per a un públic jove i per als que no tenen temps per informar-se.

Com es va organitzar la cobertura?

Va ser un exercici d’integració molt bonic. Ja estàvem molt ben connectats digitalment dins de la redacció, la qual cosa va facilitar la cobertura. Vam treballar principalment amb la xarxa internacional, i també amb les edicions de televisió de les 3 i les 9, amb Sandra Golpe. Cadascú va aportar el seu granet de sorra. Guillermo Pascual va gravar contingut per a xarxes socials en format vertical, i l’equip de Sara Romero va fer comparacions entre la sèrie Joc de trons i les institucions europees per explicar temes tan rellevants com la defensa a Europa. La Direcció d’Informatius ens va donar suport completament, la qual cosa va ser crucial perquè tot sortís bé. El projecte va culminar amb un programa en retransmissió en directe des de Brussel·les, amb picades d’ullet entre els presentadors Sandra Golpe, Vicente Vallés i Guillermo Pascual, que ens va mostrar com funciona l’hemicicle, donant-hi un toc més divulgatiu.

Volíem que el cor de la nostra cobertura bategués a les xarxes socials. Per arribar als joves hi vam involucrar també les universitats, en concret la Complutense, la Universitat Pontifícia de Salamanca, la Universitat Internacional de València i la Universitat Camilo José Cela. Les xarxes ens van permetre interactuar en directe, cosa que no sempre és possible a la televisió. Vam publicar els comentaris dels joves i vam aconseguir que participessin en la conversa.

Va haver-hi algun repte en l’organització de l’equip?

Sempre hi ha reptes, especialment quan la cobertura requereix tant d’esforç i recursos. Havíem de seguir amb la programació diària i al mateix temps cobrir una complexitat tècnica extra: les connexions en directe des de Brussel·les, les entrevistes amb estudiants connectats per Skype. Però amb el suport dels nostres companys de realització, tot va tirar endavant.

Quin va ser el desafiament tècnic més gran?

Més que un desafiament tècnic, diria que va ser un desafiament cultural. Estem acostumats a treballar amb tecnologia avançada, des de la intel·ligència artificial fins a 4K, però gravar amb el mòbil va ser un canvi. No obstant això, és compatible amb el que fem. La televisió segueix endavant amb totes les seves tecnologies, però per arribar als joves necessitem agilitat, i això ens ho dona el mòbil. Va ser un repte demanar als editors que fessin servir eines en línia, però finalment s’hi van adaptar. Al final, ha estat una lliçó sobre com fer les coses de manera més àgil sense perdre qualitat.

Com creus que evolucionarà el periodisme mòbil?

És difícil fer pronòstics, perquè som en un entorn dominat per algorismes. El que és rellevant avui pot canviar ràpidament. Nosaltres continuarem treballant on sigui l’audiència i on el nostre producte tingui sentit. Tenim una responsabilitat com a mitjans de comunicació i, tot i que l’entorn és difícil, soc optimista. Aquesta professió és fascinant i estic convençuda que continuarem trobant maneres d’adaptar-nos-hi i evolucionar. Cal continuar lluitant.