Miquel Mariano, estudiant i mestre apassionat de la innovació a les aules

Em dic Miquel Mariano Pons, sóc de Menorca i treballo de mestre en un centre públic de Maó. Entre els anys 1995 i 1998 vaig estudiar magisteri musical a la Universitat de les Illes Balears i l’any 2000, poc després d’haver finalitzat la diplomatura, vaig aprovar les oposicions. De fet, aquest any ha fet més de 18 anys que ensenyo música a infants d’infantil i primària.

L’any 2010, després d’uns anys allunyat de la vida universitària, vaig decidir que havia d’estudiar de nou. Pel fet de viure a Menorca necessitava trobar una universitat que oferís la possibilitat de realitzar els estudis a distància, i vaig començar a buscar. En un principi, no tenia prou clar què volia estudiar, ni com fer-ho, així que vaig sondejar el mercat fins que, finalment, vaig trobar la UOC, una universitat capdavantera en l’educació a distància que, a més, oferia un ventall molt ampli de graus, postgraus i màsters, així com un bon variat de cursos i seminaris. Des de petit m’ha atret molt el món de la comunicació (sobretot la ràdio i la televisió) i la UOC m’oferia la possibilitat de realitzar la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual. Per tant, no hi havia dubte, la UOC era la millor opció que podia escollir i em vaig matricular.

Algunes amistats m’havien parlat molt bé de la UOC i, un cop dintre, la meva percepció va confirmar i superar les expectatives. El sistema d’ensenyament s’adapta molt bé al ritme i objectius de cada estudiant, el contacte amb el professorat és intens, ràpid i constant i el sistema d’avaluació continuada permet que cada alumne pugui organitzar-se de la manera que li resulti més còmode i factible. D’aquesta manera, treballant dia a dia amb constància, vaig treure’m la llicenciatura. Gairebé totes les assignatures em van agradar, algunes em van interessar més i d’altres no tant, però en general la valoració és molt bona. Ara, així de memòria, record especialment matèries com realització audiovisual, tècniques d’edició digital o dret de la informació, entre d’altres.

Potser sembli estrany que un mestre decideixi estudiar comunicació audiovisual però no ho és tant. Els infants d’avui viuen en un món completament virtual i interactiu i l’escola no pot quedar endarrere. Sí és cert que el tema m’interessava personalment però en l’àmbit laboral també m’ha ajudat molt. Com a mestre soc un apassionat de la innovació a les aules i gran defensor de la introducció de les noves tecnologies a l’escola. Tant és així que fa un parell d’anys vaig decidir obrir un canal de youtube amb l’objectiu de compartir les meves classes de música no només amb els meus alumnes sinó també amb la resta del món. A dia d’avui tinc gairebé 1500 persones que em segueixen a través d’aquesta xarxa, la gran majoria són mestres de Llatinoamèrica, i la xifra cada dia va en augment. Sóc de l’opinió que compartir contingut a través de la xarxa avui en dia és fonamental. D’aquesta manera, el coneixement està a disposició de tothom -sense distincions socials ni culturals- i contribueix a construir una societat més justa i igualitària.

Aquest any, després d’un parell de cursos de descans, m’he matriculat al Máster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments. He cursat cinc assignatures i, així, he continuat gaudint de l’ambient i l’entorn acadèmic de la UOC, que tant m’agrada. Al llarg dels dos semestres he après molts continguts interessants que m’han tornat a enganxar a l’hàbit d’estudi, entre els què podria destacar aspectes relacionats amb el protocol institucional, la reputació online o la comunicació estratègica i creativa.

Quan arriba l’estiu, després de tot un curs escolar de molta feina, em toca descansar; però, gràcies a la UOC, sempre tinc ganes de tornar a començar i seguir amb nous reptes universitaris.

Ja per acabar, vull aprofitar aquest espai per animar a tota la gent que estigui pensant en realitzar uns estudis universitaris que s’interessi per la UOC. A mi, aquesta universitat m’ha atrapat i ha aconseguit que la meva passió per aprendre sigui constant. Gairebé diria que m’ha canviat la vida. Tant és així que, ara mateix, una de les meves màximes il·lusions seria treballar-hi.