La presencialitat després de la Covid-19

8 abril, 2022
Fotografía de Teemu Paananen, del banco de imágenes 'Unsplash'. Fotografía de Teemu Paananen, del banco de imágenes ‘Unsplash’.
Natalia Cantera

Natalia Cantera és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (2011) i treballa actualment com a Responsable de Secretaria Acadèmica i Mobilitat Internacional a Grupo Planeta. Amb l’organització casual d’un esdeveniment, neix el seu interès en aquest àmbit, pel que decideix fer el Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments a la UOC (2021). Ara mateix, per tal d’especialitzar-se, està cursant el Postgrau, també a la UOC, de Gestió d’Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius. Arran de l’aprenentatge al Màster, i amb el focus d’atenció posat a la situació sanitària excepcional i al seu impacte al sector, Cantera va investigar sobre la viabilitat i futur del món dels esdeveniments i la presencialitat després de la Covid-19.

Éssers socials i emocionals en restricció

Pels humans, com a éssers socials i alhora emocionals que som, se’ns fa difícil concebre un món sense cap mena de comunicació en viu i interacció directa entre persones. Si mirem enrere en la història, aquest comportament es remunta a l’origen dels temps, quan els primers homínids ja convivien en grup, i s’ha anat interioritzant fins a l’actualitat, pel que és gairebé impossible desvincular-se d’aquesta faceta. En aquest context, com es pot enfocar el sector dels esdeveniments en la situació pandèmica?

Imagen de Tima Miroshnichenko, del banco de imágenes ‘Pexels‘.

Si bé és cert que durant la crisi sanitària actual les relacions interpersonals s’han virtualitzat a tots els nivells (familiar, laboral, acadèmic, mèdic, etc.), el més probable és que en un futur immediat els esdeveniments presencials segueixin prevalent per damunt d’altres alternatives virtuals o híbrides. Les relacions interpersonals s’han vist tan damnificades pel fet d’haver estat relegades forçosament a un entorn tecnològic artificial i neutre -l’ordinador i altres dispositius-, durant un període de temps molt llarg que, en contrapartida, serà necessari potenciar-les físicament. Així doncs, la nostra naturalesa social i el nostre caràcter emocional faran que ens decantem pels esdeveniments presencials, més encara si tenim en compte l’extensa llista de restriccions imposades per la pandèmia a les que la societat ha estat sotmesa.

Per reforçar aquest punt de vista, s’han de contemplar també les àrees que cada persona desenvolupa per tal de gaudir d’una existència plena. En particular, es tracta de la dimensió física, social, cognitiva, emocional, comunicativa, espiritual, estètica i ètica, les quals formen part de tots nosaltres. Deixant de banda les pròpies dimensions individuals per no tenir un component estrictament relacional, ens fixarem en aquelles que sí que el tenen i que intervenen en qualsevol esdeveniment que estigui dirigit a una col·lectivitat: les dimensions social, emocional i comunicativa. En trets generals, tots els esdeveniments, independentment de la seva tipologia, tenen un objectiu comunicatiu, pel que la dimensió comunicativa estaria més que coberta, però la gestió de les altres dues vessants, la social i l’emocional, difereix en funció de la modalitat escollida per dur a terme l’esdeveniment en qüestió.

Les relacions interpersonals s’han vist tan damnificades que serà necessari potenciar-les físicament.

Per què l’èxit de la presencialitat?

Un esdeveniment presencial encarna, per si mateix, ambdues dimensions restants. La dimensió social ja que ens permet establir contacte cara a cara amb altres individus, i l’emocional perquè apel·la als cinc sentits amb eines com el marketing sensorial, l’storytelling, la creativitat i d’altres recursos, desencadenant emocions, sensacions o records en el públic; al mateix temps, fomenta la interacció entre la marca corporativa i l’audiència, creant un vincle emocional recíproc. 

Per altra banda, un esdeveniment no presencial, ja sigui híbrid o virtual, vulnera aquestes dues dimensions de manera parcial o total respectivament, i no ofereix la possibilitat d’incorporar-les amb garanties. Els esdeveniments virtuals, tot i ser molt accessibles en espai i temps, presenten certes limitacions pel que fa a les relacions i el compromís dels participants. No permeten un networking sòlid perquè es perd el poder de la presencialitat, el llenguatge no verbal, la proximitat, la complicitat, etc., i és un mitjà on es dilueix ràpidament l’atenció del públic, abans inclús d’aconseguir connectar emocionalment amb ell. Evidentment, s’hi han de sumar tots els problemes tècnics que poden aparèixer. 

En el cas dels esdeveniments híbrids, trobar-nos a mig camí entre els dos tipus d’esdeveniments esmentats amb anterioritat fa que l’experiència sigui precària. La part presencial està restringida en termes d’aforament, i la virtual ho està en termes de sensorialitat i personalització. Encara que en un principi aquesta solució sembla que reuneix el millor dels dos mons, a la pràctica es donen algunes deficiències que acaben per no complir les expectatives de l’audiència. 

Un altre factor que determina l’èxit dels esdeveniments presencials per davant de les altres dues opcions té a veure amb la sociologia de les emocions. Bericat exposa en el seu article La sociología de la emoción y la emoción en la sociología que “la naturalesa de les emocions està condicionada per la naturalesa de la situació social en què els homes senten. Són expressió, en el cos dels individus, del riquíssim ventall de formes de relació social. Soledat, enveja, odi, por, vergonya, orgull, ressentiment, revenja, nostàlgia, tristor, satisfacció, alegria, ràbia, frustració i infinitat d’emocions corresponen a situacions socials específiques” (Bericat, 2000, p. 150). Aquesta teoria sociològica es centra en l’estudi de les relacions entre la dimensió social i la dimensió emocional de l’ésser humà, pel que si s’esborra el pla físic de l’equació en el que les relacions interpersonals tenen lloc, ens trobarem amb un gran desequilibri quant a emocions que no pot ser esmenat pels esdeveniments virtuals i híbrids. El marc social que ens facilita un esdeveniment presencial és determinant per a la construcció de les emocions humanes i deixa poc marge d’actuació per a qualsevol altra classe d’esdeveniment.

Imagen de Pavel Danilyuk, del banco de imágenes ‘Pexels‘.

L’esdeveniment presencial tornarà amb força i marcant diferència perquè, en definitiva, proporciona una experiència enriquidora global: permet la socialització sense barreres ni intermediaris i propicia l’engagement amb els assistents gràcies al seu component emotiu. En paraules del psicòleg nord-americà Paul Ekman, “les emocions determinen la qualitat de la nostra existència”i un esdeveniment virtual o híbrid es queda curt a causa de les seves característiques inherents.  

No obstant això, cal entendre que els esdeveniments virtuals i híbrids han permès a molts sectors poder sobreviure durant tot aquest temps. I, malgrat el potencial indiscutible dels esdeveniments presencials, s’ha de trencar una llança a favor dels esdeveniments híbrids com a eina complementària per a les empreses que vulguin organitzar un acte. Com assenyala Elisenda Estanyol, directora acadèmica del Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments: [els esdeveniments virtuals i/o híbrids] tenen molts avantatges i poden ser un bon aliat dins de l’estratègia empresarial, sempre i quan es treballi a fons el tema de la interactivitat entre els assistents. (Estanyol, 202, Esdeveniments híbrids, esdeveniments amb futur [en línia]. COMeIN.)  

Els esdeveniments virtuals i híbrids han permès a molts sectors sobreviure.

El Mobile World Congress, màxim exponent dels avenços tecnològics en comunicació mòbil, permet una interessant reflexió a mode de conclusió. El 2020, a causa de la pandèmia, el MWC, amb tota la tecnologia de què disposa, va ser cancel·lat. No hauria estat possible fer una edició virtual? No és això sinó una mostra més de la força que tenen els esdeveniments presencials?

(Visited 23 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari