Xavier Giró: “El periodisme de pau busca reduir el sofriment humà i construir una pau justa”

El periodisme, com a peça clau de qualsevol societat democràtica, requereix un compromís ètic ferm i una capacitat analítica per abordar conflictes amb responsabilitat. En aquest context, Xavier Giró, periodista i referent en l’àmbit del periodisme de pau, va oferir una xerrada als estudiants del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital per reflexionar sobre la cobertura mediàtica de conflictes, posant el focus a l’impacte que pot tenir una informació responsable i empàtica en situacions d’escalada bèl·lica.

Amb una trajectòria professional extensa i reconeguda, Giró va ser professor de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant trenta-dos anys, és un dels fundadors del Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes, i ha publicat el llibre Contra la neutralitat. Periodisme de pau i de lluita, on defensa que el periodisme no pot ser indiferent davant les injustícies i les guerres.

Durant la sessió de l’11 de novembre, va compartir amb el conjunt d’estudiants bones pràctiques i estratègies per aplicar el Codi Deontològic de la professió, destacant com la cobertura dels conflictes pot contribuir a construir una societat més justa i equitativa. Aquest debat es vincula estretament amb els objectius acadèmics del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC, que promou l’anàlisi crítica i l’ètica professional.

Quina és la definició del periodisme de pau i quins són els seus objectius principals?

El periodisme de pau el podem definir pels seus objectius. És a dir, aconseguir que la cobertura que fem d’un conflicte ajudi a reduir el sofriment humà i a resoldre de la forma més justa possible aquest conflicte. Enfront del periodisme orientat a la guerra, que només es fixa en els morts i els danys materials, el periodisme de pau es fixa també en comprendre la complexitat del conflicte i els múltiples actors i interessos per buscar solucions en què tothom guanyi alguna cosa, encara que això, quan els conflictes són asimètrics, sigui difícil.

Com ha evolucionat aquest concepte des que va començar a estudiar-se i aplicar-se?

La idea de periodisme de pau va sortir d’un grup de periodistes amb qui es va reunir el Johan Galtung i van aplicar una lògica un pèl mèdica, diguem-ne: curar. No només atendre el ferit, sinó, a més a més, curar. Filosòficament, encara que potser no se’n proclamen seguidors, el periodisme de pau ha vingut a donar una sèrie de derivades, com el periodisme de solucions, que intenta aportar estratègies més enllà del moment de la cobertura o el Periodisme sensible al conflicte.

Quines recomanacions del codi deontològic del Col·legi de Periodistes consideres més rellevants per a la cobertura de conflictes?

El codi té un annex, “Recomanacions per a la cobertura de conflictes armats”. Potser la més destacable és “no sucumbir al llenguatge de les parts confrontades”. La nostra estratègia ha de ser per la pau, més que no pas per una banda o l’altra. Hem de preveure quin efecte tindrà el que fem. Si no, és irresponsable.

Podries compartir un exemple de bona pràctica en periodisme de pau que hagis viscut o conegut?

Desdemonitzar els actors és fer periodisme de pau. Per exemple, entrevistes amb l’enemic que escoltin les seves motivacions. A Colòmbia, el diari El Tiempo va crear una cèl·lula especial per cobrir les converses de pau a l’Havana, pensant estratègicament com afavorir que tinguessin èxit.

En la cobertura de conflictes, com es poden evitar els riscos de caure en la propaganda d’una banda o l’altra?

El primer és ser conscient que totes les bandes tenen una estratègia comunicativa que consisteix a tenir desinformat l’enemic. Hi ha un lema fonamental en l’estratègia comunicativa militar que diu: “Mentir és una necessitat. Dir la veritat és una traïció”. Quan prens consciència d’això, ja estàs vacunat perquè el discurs d’una banda o l’altra no es transmeti al lector sense avisar-lo que forma part d’una estratègia amb uns objectius clars.

Creus que els mitjans han estat justos en donar veu a totes les parts implicades en la guerra de Gaza?

En els primers temps de la reacció israeliana, crec que hi ha hagut un excés de fals equilibri. Aquesta pretesa de defensa no era tal defensa, era un atac sense mesura. Llavors, això de donar veu igual a les dues parts es converteix en un fals equilibri, perquè el conflicte és totalment asimètric.

Si només cobrim els desastres de la guerra, estem atrapats mentalment. Cal difondre exemples de reconciliació i reparació, perquè els que encara estan en conflicte vegin que una sortida és possible. Però en casos asimètrics com Palestina, no podem equiparar culpabilitats, perquè això distorsiona la realitat.

Creus que els mitjans haurien d’adoptar un posicionament actiu contra la violència i les guerres?

Si el mediador busca una desescalada del conflicte, nosaltres com a periodistes anem més enllà: el nostre treball consisteix a mostrar els camins que porten cap a una pau justa, o almenys menys injusta del que hi ha. Això implica prendre una posició a favor de la vida i dels drets humans. La pau, si no és justa, és feble. No n’hi ha prou amb simplement cobrir el conflicte; cal ajudar a consolidar camins de reconciliació i reparació.

Has esmentat que la neutralitat pot ser contraproduent en situacions d’abús de poder. Com es pot mantenir l’ètica sense ser neutral?

No pots dir que et sigui igual la vida, la mort, el sofriment, la injustícia, o els drets humans. Jo prenc partit com a ésser humà i la meva feina periodística ha de ser coherent amb la meva opció ideològica a favor de la humanitat. Una pau, si no és justa, és feble. Volem que la pau sigui justa.

Quin impacte creus que pot tenir el periodisme de pau en la societat i en els governs?

El periodisme de pau pot ajudar a mobilitzar l’opinió pública per forçar els governs a intervenir o no en un conflicte. Quan exposes i denuncies injustícies, influeixes, encara que no vulguis, en la consciència col·lectiva i en l’evolució del conflicte.

Quin consell donaries als estudiants i joves periodistes per incorporar aquesta perspectiva en la seva pràctica professional?

Has de conèixer bé el conflicte abans d’informar. El periodisme no pot ser només de declaracions o d’exposar fets, sinó que ha de construir una anàlisi coherent i informada que ajudi a entendre el conjunt. Cada peça periodística ha de tenir una estratègia que contribueixi a crear les condicions per a una solució.