Entrevista a Francesc Vila, docent de Comunicació Corporativa i RRII

Llicenciat en Periodisme i diplomat en Ciències de la Comunicació per la UAB, la seva activitat professional ha estat vinculada a la comunicació corporativa i les relacions institucionals, tant a empreses privades com al sector públic. Va començar a desenvolupar la seva trajectòria professional impulsant diferents projectes de comunicació en empreses culturals i editorials. Ha dirigit diverses publicacions i projectes digitals, a àmbits tan diversos com la cultura i el món editorial, l’enginyeria i les telecomunicacions, l’economia i el cooperativisme, la política i la funció pública o els esports i activitats de muntanya. Ha treballat com a consultor independent de comunicació per a diverses empreses, i com a responsable de comunicació a la Generalitat de Catalunya a diferents departaments i durant diverses legislatures. Actualment, és consultor de comunicació a l’agència Aportada.

• Abans que res, ens agradaria saber una mica sobre tu i la teva trajectòria professional.

M’agrada recordar que sóc del Grau de Gandia, a València, on tinc família i conservo bons amics. Actualment, visc a Barcelona, ciutat que m’apassiona, on vaig estudiar Periodisme i treballo des de fa més de 20 anys als àmbits de la comunicació corporativa i les relacions públiques. Vaig començar impulsant diferents projectes de comunicació a empreses culturals i editorials. També he dirigit diverses publicacions i projectes digitals, a àmbits tan diversos com la cultura i el món editorial, l’enginyeria i les telecomunicacions, l’economia i el cooperativisme, la política i la funció pública o els esports i activitats de muntanya. He treballat com a consultor de comunicació per a diverses empreses, i com a responsable de comunicació de la Generalitat de Catalunya a diferents departaments i durant diverses legislatures.

He tingut la oportunitat d’explicar la meva experiència professional recent en u llibre sobre comunicació estratègica, que es va convertir en un curs sobre “Projecció professional a la xarxa social” que imparteixo a la UOC. Actualment, sóc consultor de comunicació de l’agència Aportada, on realitzo la comunicació interna de diverses empreses i la difusió als mitjans de comunicació de multitud d’iniciatives. El projecte personal més bonic que he realitzar és “El viaje de Max pelo-flecha”, un llibre il·lustrat que, en certa manera, també està dedicat a la comunicació i la capacitat de relacionar-nos amb el món que ens envolta.

• La comunicació corporativa és un concepte força ampli. Podries resumir-nos en què consisteix fonamentalment?

La comunicació corporativa és tot allò que sorgeix o succeeix a les organitzacions, perquè tot comunicació, inclosa la no-comunicació. És molt important tenir en compte que tot comunica: caps, treballadors, col·laboradors; però també l’estructura, els processos, les estratègies o les decisions que es prenen. Avui en dia, no existeix empresa – gran, mitjana o petita – que no compti amb una estratègia de comunicació. Aquestes estratègies les podem comparar amb el sistema nerviós de les organitzacions i amb l’impuls necessari per llançar nous projectes.

Realment és un concepte ampli i, per això, el professional responsable de l’àrea de comunicació corporativa també presenta un perfil que incorpori una visió global del sector i de la societat on actua, així com un coneixement empresarial i directiu als àmbits del marketing, la comunicació, els recursos humans, les finances i, a més, una orientació clara cap als usuaris o clients. A més, aquesta noció de comunicació corporativa es pot resumir a la coneguda frase, provinent del camp de les relacions públiques, que explica que primer cal fer bé les coses per, després, poder-les donar a conèixer.

• Quina creu que és la clau de la comunicació corporativa als últims temps?

La comunicació corporativa té sentit i funciona sempre si està relacionada amb la transparència a les organitzacions. És evident que sense transparència pot haver-hi comunicació en una organització o empresa, i fins i tot ser efectiva durant un temps. Encara que, tard o d’hora, amb una política poc transparent, la comunicació corporativa es convertirà inevitablement en comunicació de crisis. Malauradament, hem vist moltes situacions en les què ha succeït així, especialment als casos de corrupció. Només les organitzacions criminals i il·legals poden prescindir de transparència.

En aquest sentit, la comunicació corporativa és una eina, però també és una manera d’entendre i projectar les organitzacions, i se sustenta en saber escoltar internament i externa, per donar la millor versió possible del que proposen o venen. En un món híper connectat com el que vivim actualment, on un tuit mínimament elaborat pot causar greus problemes econòmics i de credibilitat o reputació, no hi ha més remei que la comunicació honesta i eficaç, cap a dins i cap a fora de les organitzacions.

• Quin ha estat el teu major repte com a professional d’aquest camp?

El major repte en comunicació corporativa que he viscut és intentar no caure en una rutina i deixar de sorprendre’m. Segurament per això vaig incorporar ràpidament les xarxes socials i Internet al meu currículum, elements que he implantat i desenvolupat a tots els projectes de comunicació en què he participat. Segurament també per això he canviat tantes vegades de projecte i d’empresa: cada tres o quatre anys com a màxim. Unes vegades perquè ja ho has fet tot i ho dones per finalitzat. Altres vegades perquè t’adones que no podràs fer-ho tot com volies o hauries. En aquests casos, veus com al rutina es converteix en el principal enemic de la comunicació. Sense nous reptes no hi ha progressos a les organitzacions, i sense la sorpresa es perd la curiositat i la creativitat, elements imprescindibles en comunicació.