Dues estudiants del Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments participen al nou Gaudeamus Igitur de la UOC
18 febrer, 2022
El passat 5 de febrer, coincidint amb el primer acte de graduació de la temporada, la UOC va presentar el seu nou Gaudeamus Igitur, un himne de clausura de l’etapa universitària. La idea, assumida per la reconeguda productora audiovisual CANADA, era crear un videoclip trencador que representés la vida universitària i, mitjançant les metàfores visuals, els valors de la UOC: virtualitat, diversitat, globalitat, excel·lència, etc.
Pots veure’l aquí:
A més, per la creació de la peça, que celebra el 25è aniversari de la UOC, es va decidir fer una crida entre professorat i alumnat per participar en la nova versió a càrrec d’Óscar Peñarroya. Entre els més de tres-cents candidats i vint seleccionats finals, hi trobem doble presència del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments: Mercè Romagosa, tutora del màster; i Núria Llop, alumna del màster que es gradua aquest any.
Ambdues han compartit amb nosaltres la seva experiència com a participants del nou Gaudeamus Igitur:
Ser una de les veus dels 20 que vam poder fer la gravació va ser màgic, una injecció d’aire fresc.
– Què ha significat per tu participar en aquesta innovadora versió del Gaudeamus Igitur?
Mercè Romagosa (M.R.): La UOC havia estat per a mi fins aquell moment un espai de creixement personal i de felicitat en l’àbit intel·lectual i professional. Participar en aquesta versió del Gaudeamus Igitur en plena pandèmia va permetre que una part de mi més personal, més íntima, també trobés a la UOC el lloc on expressar-se, on donar-ho tot i rebre’n encara més.
Núria Llop (N.LL): Em vaig sentir molt afortunada de ser una de les persones seleccionades per participar en un projecte tan bonic. Ha estat una experiència única que recordaré sempre. A més, coincideix l’estrena de la peça amb la meva graduació així que no podia ser més especial per a mi.
– Com vas viure el procés de gravació del nou Gaudeamus Igitur? Us va agafar la pandèmia pel mig: quin record en tens?
(M.R.): Participar en aquesta versió del Gaudeamus Igitur en plena pandèmia (permisos, antígens, etc.) va significar tornar a cantar, tot i les circumstàncies personals complexes. Ser una de les veus dels 20 que vam poder fer la gravació va ser màgic, una injecció d’aire fresc. Recordo el dia que ens vam trobar per fer l’únic l’assaig. L’Òscar ens va donar el tret de sortida i les 20 veus vam cantar alhora amb una compenetració i sincronització que ens va sorprendre a tots. Com si haguéssim cantat junts tota la vida!
El segon dia, l’enregistrament a l’estudi, la visita del rector, i el dinar que vam fer per cloure la jornada, amb interpretació espontània del Gaudeamus Igitur al restaurant com a colofó. Quins bons records!
(N.LL.): Van ser dos dies molt intensos. Ens trobàvem en un moment en què necessitàvem més que mai tornar-nos a relacionar i la gravació del Gaudeamus Igitur va ser una injecció d’adrenalina. A més, ens reuníem per fer una cosa que ens encanta, que és cantar. I ho podíem tornar a fer en grup! L’organització de la UOC va ser impecable i el grup que es va formar va ser molt bonic: tots teníen un nivell espectacular! Recordo especialment el moment en què vam cantar el Gaudeamus al restaurant, després del dinar de comiat. Va ser molt emotiu. Després de l’experiència vam llançar la proposta de crear una coral de la UOC… qui sap si mai es farà realitat!
La producció del videoclip és espectacular i reflecteix molt bé el que som la UOC.
– Has escoltat la peça? Què t’ha semblat el videoclip?
(M.R.): Vaig poder escoltar la peça i veure’n el videoclip el dia 5 de febrer a la cerimònia de graduació, asseguda en un lloc privilegiat al costat del compositor i director, l’Òscar Peñarroya, i d’alguns companys cantaires, compartint l’emoció de tots plegats. La interpretació musical és preciosa i crec que han sabut donar-li tots els elements necessaris per aconseguir donar forma al somni del rector.
La producció del videoclip és espectacular i reflecteix molt bé el que som la UOC. Personalment, m’identifico molt amb l’estudiant del tren. Hi vaig fer bona part del Màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments quan en vaig ser alumna! L’he vist molts cops ja, analitzant-ne imatges, producció, missatges… té lectures infinites, tantes com vivències tenim cada persona que formem la comunitat UOC. Un 10.
(N.LL.): La peça ha quedat molt bé, cada vegada que l’escolto em trasllado en aquell cap de setmana! El videoclip representa perfectament el que és la UOC, un col·lectiu divers, aparentment aïllat però alhora connectat.
No us perdeu el making of del projecte:
