Comunicació corporativa i fact-checking: dues sortides professionals per periodistes

19/06/2024
imagen de una agencia de comunicación, una de las salidas profesionales periodismo Imagen de Freekpik.

No totes les sortides professionals del periodisme impliquen escriure en un diari o presentar un informatiu de ràdio o televisió. La comunicació corporativa i el fact-checking (verificació de fets) són dues opcions professionals que han de tenir en compte els futurs periodistes que vulguin treballar en entorns multidisciplinaris i multimèdia.

En aquest article, ens acostem a l’àmbit de la comunicació corporativa gràcies a la Sarah Stracquadanio, Senior Content Strategist & ESG Officer en Team Lewis amb vint anys d’experiència en màrqueting i comunicació, i a l’àmbit del fact-checking i la lluita contra la desinformació amb el Pablo Hernández, coordinador de recerca acadèmica de Maldita.es. Compartim les conclusions més rellevants de la sessió que van oferir als alumnes del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, i del màster de Periodisme i Comunicació Digital.

Com és la feina en una agència de comunicació corporativa

Una agència de comunicació corporativa és una empresa especialitzada a gestionar i optimitzar la comunicació dels seus clients, als quals es coneix com a comptes, va explicar la Sarah Stracquadanio.

L’objectiu dels professionals d’agència és crear o mantenir la reputació o una imatge positiva d’aquests clients. És a dir, el periodista d’agència de comunicació és la veu de l’empresa davant diferents grups d’interès, com ara els periodistes, però també institucions, socis, clients… Un càrrec de responsabilitat que pot ser intern, en aquells que treballen integrats en la mateixa empresa, o extern, en els casos en què s’externalitza aquesta tasca a una agència.

Quines diferències hi ha entre agència de comunicació, de publicitat i de notícies?

Sovint hi ha confusió sobre les diferències entre una agència de comunicació, de notícies i de publicitat. Però cadascuna té el seu rol:

–         Agència de comunicació: treballa amb empreses i marques per convertir-se en la seva veu, generant continguts que després es presenten als mitjans de comunicació perquè els transmetin a la societat. “Estàs constantment parlant amb els mitjans de comunicació”, va explicar la Sarah Stracquadanio. Les relacions que s’estableixin amb els periodistes dels mitjans són essencials per aconseguir l’èxit a l’hora d’oferir-los continguts, de manera que els qui es dediquin a aquesta sortida laboral s’hauran d’esforçar per crear vincles amb els redactors i periodistes dels mitjans en què vulguin publicar els seus continguts.

–         Agència de notícies: funciona com un mitjà de comunicació, cobrint informacions i elaborant continguts, però el seu objectiu no és oferir-los després al públic, sinó a altres mitjans de comunicació. Exemples d’agències de notícies són EFE o Europa Press, els periodistes de les quals elaboren continguts que després es venen a mitjans de comunicació que no han cobert aquests fets, bé per falta de personal o perquè s’han centrat en altres notícies. Les agències de notícies compten amb àmplies xarxes de corresponsals capaços d’arribar on molts mitjans no poden.

–         Agència de publicitat: se centra en la creació i difusió de campanyes publicitàries per a marques i empreses, per la qual cosa el seu abast és més específic que el de les agències de comunicació, el ventall d’activitats, mitjans i formats de la qual és més ampli, una de les fortaleses que destaca la Sarah Stracquadanio.

Com treballar en una agència de comunicació

Molts periodistes que treballen en mitjans de comunicació no s’atreveixen a fer el salt a les agències perquè són dos mons diferents, en què varien el llenguatge, la manera de treballar, els objectius i els codis. Però la base del periodisme no es perd: en tots dos casos s’elabora un missatge basat en la realitat i es transmet al públic objectiu amb la intenció de transmetre una informació.

El periodista d’agència de comunicació és la veu de l’empresa davant diferents grups d’interès.

En aquest sentit, el treball en comunicació és una de les sortides professionals en periodisme més desconegudes entre els estudiants, ja que se sol pensar que es tracta de continguts publicitaris, quan en realitat no és així. De fet, la Sarah Stracquadanio va revelar en la sessió per a estudiants del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments i del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC que ella va començar la seva carrera professional a la ràdio. Això sí, segons ella, la clau és la formació contínua i estar sempre al dia de totes les tendències que afecten la professió, ja que és l’única manera de comprendre els canvis, adaptar-s’hi i convertir-se en el professional capaç de cobrir aquestes necessitats a les empreses i mitjans de comunicació.

En aquest sentit, Stracquadanio destaca la importància de fer pràctiques de periodisme. “Per a mi van ser fonamentals, perquè crec que fins que no surts al món és molt difícil saber realment el que és la professió”, explica. “No t’has de tancar a res”, aconsella als qui estan estudiant i no saben per on començar. És la millor manera de conèixer de prop les tendències en periodisme i poder convertir-se en el perfil que busquen els mitjans.

Periodistes contra la desinformació

Una altra de les sortides professionals del periodisme menys conegudes és el fact-checking. I és que la desinformació s’han convertit en un veritable problema que els mitjans de comunicació no poden liderar en solitari. Per això han sorgit projectes com Maldita.es, on treballa actualment en Pablo Hernández, un periodista amb experiència en televisió (Localia, CNN+ i La Sexta, entre d’altres) que ara es dedica a desmuntar peces de desinformació i contextualitzar la informació que ens arriba cada dia a través dels mitjans i les xarxes socials.

Què fa un fact-checker?

“La nostra missió és estar pendent d’aquestes converses quotidianes i tractar de proporcionar la millor informació perquè aquestes converses no quedin contaminades per la desinformació”, explica. No es tracta de determinar què és veritat o mentida, sinó d'”explicar per què és desinformació i proporcionar-ne les proves”, subratlla. Això exigeix un treball proactiu, per la qual cosa és important analitzar de què s’està parlant i com s’està fent, ja que les peces que difonen desinformació tenen facilitat per estendre’s amb rapidesa. I es tracta d’una tasca minuciosa que, en el cas de Maldita.es, suposa que quatre editors revisen cada ‘desmuntatge’ d’una peça que difon desinformació que publiquen.

El treball de Maldita.es i altres agències de verificació de la informació (fact-checking) és contextualitzar les notícies perquè els ciutadans puguin estar més ben informats, esquivant els interessos dels desinformadors. Per això, també donen cursos de formació i treballen amb el món acadèmic per analitzar cap a on es mouen les mentides que circulen per les xarxes socials, principalment.

Nous perfils professionals en periodisme

Tant la Sarah com el Pablo destaquen la importància d’estar al dia i conèixer els nous suports, llenguatges i formats. Això és una fortalesa per als més joves, ja que coneixen millor que els periodistes veterans ecosistemes com TikTok. De fet, en Pablo revela que a Maldita.es han contractat periodistes joves per portar a TikTok els continguts de la marca, atès que ells comprenen millor els usuaris d’aquesta xarxa social i s’hi saben moure millor.

“Molta gent fa servir TikTok per passar-s’ho bé, per la qual cosa la desinformació s’ha adaptat molt bé a aquest escenari, perquè volen provocar una reacció emocional i, de pas, colar-te la idea que els va bé als desinformadors”, explica. “Generar un contingut que desmunti una desinformació a TikTok és molt més complicat que generar una peça que difon desinformació a TikTok”, reconeix, de manera que és imprescindible conèixer bé la plataforma per poder-s’hi centrar.

Generar un contingut que desmunti una desinformació a TikTok és molt més complicat que generar una peça que difon desinformació a TikTok.

La comunicació digital té les seves normes, i els periodistes joves tenen l’oportunitat d’ocupar llocs de responsabilitat si aprofiten la seva joventut i es formen per especialitzar-se. “No us desanimeu, la carrera és molt llarga. Potser us costarà una mica, però si realment ho voleu i seguiu, el normal és que al final surti alguna cosa”, recomana el Pablo als joves que busquen sortides professionals en periodisme. La Sarah afegeix que tot el que està vinculat amb periodisme digital requereix “moltíssims perfils professionals diferents”, i cita analítiques digitals, community management i tot el que està relacionat amb comunicació digital. Hi ha moltes oportunitats professionals més enllà dels mitjans tradicionals i del paper del redactor de tota la vida. La clau és buscar les teves, formar-te i llançar-te sense por al món laboral d’una professió apassionant amb mil cares i possibilitats diferents.

(Visited 126 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Periodista freelance.
Editora de continguts dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. 
Comentaris
Deixa un comentari