Desmuntem quatre mites sobre nutrició

Les tries alimentàries que fem es basen en una sèrie de presa de decisions, entre les quals hi ha no sols els nostres gustos, sinó també l’opinió que hàgim elaborat en relació amb aquest aliment. Per aquest motiu, verificar i desmentir mites i llegendes sobre quins aliments són bons o dolents, com ens afecta un nutrient o com som capaços de digerir un menjar és una tasca important. A continuació, analitzem quatre mites sobre nutrició amb la Dra. Diana Díaz Rizzolo, professora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC. Pren-ne nota!

Mite 1: consumir edulcorants artificials ens fa necessitar més dolç

Sabem que cada persona té un llindar de la dolçor i que, com més quantitat de dolç consumim, més tolerants ens hi fem i, per tant, més sucre necessitem, amb la qual cosa el podem utilitzar més en els nostres àpats. Però, què passa amb els edulcorants artificials? Són productes que proporcionen dolçor però sense que calgui consumir sucre com a tal, motiu pel qual s’ha cregut durant molt temps que consumir-ne podria modificar també el llindar de la dolçor de qui els ingereix. 

Per aquesta raó, s’ha investigat sobre el consum d’edulcorants i l’impacte que tenen en l’apetit. El que s’ha vist és que en les persones amb sobrepès i obesitat hi ha una modificació de la percepció del gust a causa d’una disminució de certs neurotransmissors de plaer, però no s’ha pogut demostrar que el consum d’edulcorants tingui un efecte d’augment de l’apetit sobre el sistema de recompensa o les hormones intestinals. A més, el seu ús no s’ha relacionat ni amb l’increment del consum de calories totals ni amb l’augment de pes. 

Mite 2: la microbiota intestinal és un dels pilars de la presa de decisions clíniques

S’anomena microbiota intestinal o flora intestinal el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí, la població més gran de microorganismes del cos humà. Una dada curiosa és que hi ha de 150 a 200 vegades més gens en la microbiota d’una persona que en el conjunt de les cèl·lules del nostre cos. Fins fa uns anys, sabíem que aquests bacteris eren responsables d’algunes parts dels processos de digestió, com en el cas de la fibra que consumim. Però en l’última dècada s’han fet evidents moltes altres propietats, que inclouen no sols la producció de vitamines necessàries per a la vida i l’absorció de minerals, sinó també processos no digestius com la producció de molècules que són importants per a la salut, la degradació de toxines o l’actuació com a barrera de defensa contra patògens. 

S’ha pogut estudiar la relació entre una bona microbiota intestinal i una menor incidència de patologies com l’obesitat o les malalties metabòliques (diabetis, resistència a la insulina, síndrome metabòlica, etc.), així que, en la pràctica clínica, no és escabellat pensar que és important mantenir una bona salut bacteriana. I, si bé això és totalment cert, el que no ho és tant és que coneguem la composició exacta que ha de tenir la nostra microbiota intestinal perquè sigui bona o dolenta. Per tant, el seu ús com a eina habitual en la prevenció i el tractament de patologies com la diabetis encara és lluny.

Mite 3: hi ha suplements alimentaris per perdre pes

El sobrepès i l’obesitat són problemes gravíssims que, només a Espanya, ja afecten més del 60 % de la població adulta, per la qual cosa s’han estudiat una infinitat de nutrients i combinacions de nutrients per fomentar la pèrdua de pes. Entre aquests, n’hi ha de coneguts com el te verd, el ginseng o el cafè, però també n’hi ha de menys coneguts com la inulina, l’espirulina o el crom, que fins al moment no s’ha demostrat que tinguin cap efecte sobre el control del pes en diferents estudis clínics. De fet, una revisió recent del tema apunta que el consum diari de la combinació de fins a vuit suplements podria comportar una lleu pèrdua de pes (d’uns dos quilograms en pacients amb obesitat), per la qual cosa tampoc no es justifica utilitzar-lo, pel poc benefici obtingut. 

Mite 4: menjar més ràpidament no es relaciona amb un augment de pes

S’ha demostrat que el nombre de mossegades per àpat i la velocitat de consum són aspectes determinants del consum de calories. I, de fet, no sols s’ha demostrat que com més velocitat de consum hi hagi més augmenta el pes, sinó que també s’ha observat més prevalença de síndrome metabòlica i diabetis de tipus 2, fins i tot quan no hi havia increment del pes. Per tant, podem confirmar que menjar lentament i mastegant bé cada aliment és beneficiós per a l’organisme.

Aquests són alguns dels mites sobre nutrició que es van abordar en el curs precongrés del Grup de Treball d’Estils de Vida de la Societat Espanyola de Diabetis (SED) en el marc del XXXIII Congrés de la SED, que es va celebrar a finals d’abril d’aquest 2022. Durant aquest curs també es van tractar temes molt diversos que relacionaven diferents aspectes de l’activitat física i l’exercici, però també de l’alimentació i el seu impacte en el desenvolupament i com a forma de tractar diferents patologies cròniques. 

I és que, sens dubte, la nutrició i l’alimentació són imprescindibles per mantenir una bona salut. Per aquest motiu, a la UOC proporcionem una formació integral, transversal i globalitzadora en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició mitjançant el màster universitari de Nutrició i Salut. Quin és l’objectiu? Formar professionals sanitaris que puguin enfocar la seva carrera professional cap a la salut pública i que siguin capaços de donar resposta a les necessitats preventives de la població en qüestions d’alimentació i salut.

Referències

Kudo, A. et al. Fast eating is a strong risk factor for new-onset diabetes among the Japanese general population. Sci Rep, 9 (2019), 8210.

Rinninella, E. et al. What is the Healthy Gut Microbiota Composition? A Changing Ecosystem across Age, Environment, Diet, and Diseases. Microorganisms, 7(1), 10 de gener de 2019, 14. doi:10.3390/microorganisms7010014

Rogers, P. J.; Appleton, K. M. The effects of low-calorie sweeteners on energy intake and body weight: A systematic review and meta-analyses of sustained intervention studies. Int. J. Obes., 45 (2021), 464-478.

Tao, L. et al. Association between self-reported eating speed and metabolic syndrome in a Beijing adult population: a cross-sectional study. BMC Public Health, 18(1), 11 de juliol de 2018, 855.

Watanabe, M. et al. Current Evidence to Propose Different Food Supplements for Weight Loss: A Comprehensive Review. Nutrients, 12(9), 2020, 2873. https://doi.org/10.3390/nu12092873

Wilk, K. et al. The Effect of Artificial Sweeteners Use on Sweet Taste Perception and Weight Loss Efficacy: A Review. Nutrients, 14 (2022), 1261. https://doi.org/10.3390/nu14061261