Natalia Arteche: “ATENA optimitza la gestió assistencial, facilita la rehabilitació domiciliària i alleuja la càrrega dels cuidadors”

Immersa en el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Natalia Arteche ha dissenyat el projecte ATENA. Es tracta d’una plataforma que té l’objectiu de millorar l’atenció dels pacients en cadira de rodes després de la seva alta hospitalària, en integrar, en un sol espai, la gestió de cites, l’accés a la rehabilitació domiciliària i el suport emocional i logístic per a cuidadors. Tot això, amb un enfocament inclusiu i perspectiva de gènere. El projecte, que ha rebut l’ajut econòmic eHealth Project: de la idea al projecte, per part de l’eHealth Center de la UOC, es proposa optimitzar l’atenció sanitària i incorporar la figura del cuidador amb l’objectiu de poder conciliar. Gran defensora de la sanitat pública, l’estudiant opina que la digitalització i una gestió més a llarg termini són les claus per millorar un sistema sanitari que, segons la seva opinió, està en una situació delicada des de fa anys.

En primer lloc, ens podries resumir la teva trajectòria acadèmica i professional?

Soc llicenciada en Medicina per la Universitat d’Oviedo, però vaig venir a fer l’especialitat de Cirurgia General a Catalunya, a l’Hospital de Bellvitge. La meva trajectòria professional ha estat bàsicament assistencial: he passat per diversos hospitals de Barcelona, i ara estic treballant a Girona. I, com que la meva segona filla va néixer amb molts problemes de salut, la meva tasca professional s’ha anat “adaptant” a les seves necessitats.

I com ha estat l’experiència d’estudiar el màster universitari de Salut Digital (E-health) a la UOC?

El meu marit, que és català, m’havia parlat de la UOC com a universitat digital de referència. Per a mi, ha estat una autèntica taula de salvació en un moment, com l’any passat, en què he hagut de dedicar-me a la cura dels meus fills per motius de salut. M’ha permès formar-me sense renunciar a les meves responsabilitats familiars, aprofitant la seva flexibilitat per adaptar l’aprenentatge al meu ritme. És un exemple clar de la importància de l’educació digital i el seu impacte real en la conciliació: persones en situacions complexes poden continuar formant-se sense quedar excloses del món laboral.

Què és el que t’ha agradat més de l’experiència?

M’ha agradat molt el mètode d’estudi a través de les PAC, amb les quals no fas un examen final, sinó un aprenentatge continuat, i amb casos pràctics. D’altra banda, algunes de les assignatures han estat tota una revelació, i crec que s’haurien d’incorporar a la carrera. Soc una gran defensora de la sanitat pública, i penso que s’està enfonsant des de fa anys. La manera de fer un sistema sanitari sostenible passa per la digitalització i la cocreació. Actualment, les gestions continuen sent tradicionals, i en el màster ens han ensenyat un enfocament a llarg termini que m’ha resultat molt interessant. M’ha ajudat a tenir una base sòlida per defensar els canvis que caldria fer. 

Per tot això, estic més que agraïda. M’ha quedat clar l’enorme potencial de la digitalització per transformar no només l’educació, sinó també la sanitat, i fer-les més accessibles i adaptades a les necessitats de les persones.

Què ens pots dir del professorat del màster?

En general, bé. El que més m’ha agradat és el feedback que et donen. Si tens algun dubte, tots et contesten, i s’han portat molt bé. Han estat tots molt amables, no puc dir altra cosa.

I què ha t’ha suposat guanyar el premi eHealth Project: de la idea al projecte pel teu projecte ATENA?

Principalment, m’ha servit per visibilitzar un problema amb el qual m’he trobat al llarg dels anys, i en què l’única resposta que reps és un “ja saps com està tot de malament, què hi farem”. Ser escoltada i compresa ja ha estat un premi per a mi.

Podries resumir-nos en què consisteix el projecte ATENA?

Fa deu anys, després d’una cirurgia d’esquena, la meva filla va sortir de l’hospital en cadira de rodes. Una cosa completament inesperada. Durant el procés de rehabilitació a l’hospital et sents molt protegit, però quan surts al món real, el problema es magnifica per la gran quantitat de barreres que hi ha per a aquest tipus de persones. La continuïtat assistencial de la qual es parla tant, a penes existeix. Les llistes d’espera per a centres de rehabilitació són d’entre tres i sis mesos, i els gimnasos adaptats no existeixen. Tot això, mentre el cuidador intenta conciliar la vida laboral i la personal. 

El sistema sanitari descarrega gran part d’aquesta responsabilitat en les famílies, sense oferir solucions reals ni un suport suficient. La càrrega de la cura recau gairebé sempre en les dones de la família, i això els limita l’accés a la feina i afecta la seva qualitat de vida. A això cal sumar que les empreses tampoc assumeixen el seu paper en la conciliació laboral, i deixen moltes cuidadores en una situació de doble pressió: sostenir la cura sense renunciar a la feina o assumir el cost de sortir del mercat laboral.

I aquí entraria en joc ATENA…

ATENA respon a aquests problemes com una plataforma que optimitza la gestió assistencial, facilita la rehabilitació domiciliària i alleuja la càrrega dels cuidadors, amb la qual cosa promou un model més eficient, equitatiu i sostenible. A més, permetrà mesurar i analitzar el temps que les cuidadores dediquen a aquestes tasques. Així es demostrarà com la plataforma optimitza la seva càrrega i facilita la conciliació laboral i personal.

Actualment, no existeixen plataformes que integrin de manera holística la rehabilitació, la coordinació assistencial i el suport a cuidadores familiars amb un enfocament de cocreació i perspectiva de gènere. Hi ha eines parcials per a la gestió de cites o el monitoratge de pacients, però cap que abordi de manera integral la continuïtat assistencial i l’optimització del temps de les cuidadores. 

I veus possibilitats de portar a la pràctica aquesta plataforma?

La manera de fer-ho, segurament, serà argumentant que pot reduir costos en el sistema sanitari. És trist, però és així. Cal ser més eficient a l’hora d’utilitzar els recursos, i si la meva plataforma ATENA s’explica bé i es demostra que millora la qualitat assistencial, n’hi haurà possibilitats.

He estudiat medicina perquè sempre he pensat que el més important és cuidar la gent. La vulnerabilitat és part de la condició humana. Ara bé, el sistema sanitari i laboral continua ignorant de manera sistemàtica aquesta realitat, i això condueix les famílies, i especialment les dones, a sostenir en solitud el pes de l’assistència i la conciliació. 

Per acabar, què més trobes que es podria fer per millorar el sistema de salut públic?

Caldria fer moltíssimes coses. En primer lloc, ser autocrítics, i això ho dic com a metge que soc. En la sanitat hi ha gent molt bona, però no es pot estar sempre a la defensiva. Si el sistema falla, i la gestió falla, ho has de dir. Silenciar-ho només empitjora les coses. Quina és la gran solució? Jo crec que, per una banda, la digitalització hauria d’entrar d’una vegada en els hospitals, perquè, a la pràctica, una cosa tan bàsica com la interoperabilitat encara no és una realitat. Avui dia, continuem amb els mateixos problemes d’accés a historials mèdics. Aquesta falta d’integració entre serveis i la sobrecàrrega del personal sanitari són problemes que només es poden resoldre amb solucions digitals ben dissenyades. És innegable que implementar-les milloraria l’eficiència i ens permetria centrar-nos en donar una atenció de qualitat al pacient. Per altra banda, moltes coses es gestionen malament, o massa a curt termini. El que caldria és un projecte comú, unir-nos tots per millorar el sistema i posar fi als problemes. Però, com que això no passa, tenim el que tenim.