F. Xavier Medina: “Volem ser referents en aspectes socioculturals de l’alimentació a escala internacional”

F. Xavier Medina és un investigador especialitzat en els aspectes socials i culturals de l’alimentació i les seves relacions amb la salut. Doctor en Antropologia Social per la UB, es va incorporar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2009, on és Catedràtic d’Antropologia de l’alimentació als Estudis de Ciències de la Salut. És, a més a més, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, que acaba de complir deu anys d’existència. Un aniversari que, al mateix temps, coincideix amb el 15è aniversari dels Estudis de Ciències de la Salut, un moment ideal per fer balanç de les activitats que la Càtedra ha portat a terme al llarg d’aquesta dècada, i d’esbrinar quin pot ser el seu futur.

La Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament que dirigeixes ha celebrat el seu 10è aniversari aquest any. Quins són els seus orígens, què és el que va motivar la seva creació?

Els orígens de la Càtedra estan lligats a les primeres patrimonialitzacions de patrimoni cultural immaterial gastronòmic de la UNESCO, que van ser la cuina mexicana, la gastronomia francesa i la dieta mediterrània, l’any 2010. Aquí és on té origen l’interès a crear la Càtedra UNESCO, que va molt lligada a la part més social i cultural de l’alimentació, tot i que la connexió amb la UNESCO va més lligada a la part patrimonial. 

Quins objectius es va plantejar?

Totes les càtedres UNESCO són plataformes de docència, de recerca i de transferència, és a dir, de tornar a la societat allò que surt de la universitat, lligades a determinats temes, en el nostre cas l’alimentació, la cultura i el desenvolupament territorial i socioeconòmic. El que intenta fer la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament és aglutinar al seu voltant tota la investigació i la possibilitat de difusió als tres eixos: docència, investigació i transferència.

Pel que fa al primer eix, la docència, donem suport a la docència que es fa en relació amb l’alimentació a la UOC, però també a altres universitats internacionals, ja que tenim acords amb diferents països com ara Mèxic o Portugal. Pel que fa a la part de recerca, la Càtedra és un eix molt important en relació amb diferents projectes relacionats amb l’alimentació des del punt de vista social i cultural. I després, el tercer eix seria el de transferència i difusió: diferents publicacions, col·leccions de llibres, webinars, seminaris, conferències, intercanvis de professorat i d’alumnat, etc. que aporten a la societat el coneixement que es crea des de la Càtedra i des de la recerca.

I quin balanç fas de les activitats de la Càtedra al llarg d’aquests deu anys?

El balanç és molt positiu, han sigut deu anys de feina continuada en els quals hem tret moltíssims projectes i moltíssimes publicacions, al voltant d’una trentena de llibres, infinitat d’articles publicats, moltes activitats de transferència, participacions en accions i projectes diversos, col·laboracions amb altres institucions, hem creat una xarxa internacional al voltant de la Càtedra amb altres socis interessats en els mateixos temes, etc. Per tant, és una tasca desenvolupada al llarg del temps on el que interessa principalment és, d’una banda, donar a conèixer els temes relacionats amb l’alimentació des d’un punt de vista social i cultural, que són els menys coneguts, i, d’una altra banda, crear un cert corpus de coneixement al voltant d’aquests temes. 

Passem a parlar d’activitats concretes. Ens podries explicar en què consistia la Setmana pel Dret a l’Alimentació que vau començar a organitzar l’any 2016?

Ara ja no s’organitza, es va celebrar durant dos o tres anys, des de la UOC amb la col·laboració de la Càtedra, però pels volts de la pandèmia es va deixar d’organitzar. Cada any s’explorava un tema relacionat amb el dret a l’alimentació. En aquest sentit, són interessants diferents resultats que van sorgir, d’aquestes setmanes, com per exemple un documental que es va fer sobre alimentació i gènere a la frontera nord-mexicana, diversos reculls de materials que es van posar a disposició del públic en general, i també altres elements com conferències i seminaris, tots en funció del tema escollit en cadascuna de les edicions al voltant de l’alimentació com a dret social.

I en què consisteix la col·laboració amb el FoodLab?

El FoodLab és el principal grup de recerca de la UOC que s’encarrega dels aspectes alimentaris. Col·laborem de cara a la recerca en relació amb el grup, i la Càtedra dona suport en tot allò que pot, igual que dona suport a la docència a les titulacions alimentàries de la universitat. En la recerca, la Càtedra funciona com un partner més en relació amb els temes escollits, i després s’encarrega de la difusió d’aquesta recerca i de la transferència d’aquesta cap a la societat, de nou.

A quins programes de la UOC doneu suport des de la Càtedra?

Donem suport a tots els programes que estan relacionats amb l’alimentació a dintre de la UOC. Els programes on més actuem són el grau de Nutrició Humana i Dietètica dels estudis de Ciències de la Salut, i en els mateixos estudis el màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, i el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport. Després també actuem en altres de manera més secundària, com per exemple en el màster universitari de Salut Planetària, i també les parts relacionades amb alimentació dels programes de doctorat, com el Doctorat de Salut i Psicologia, que té línies d’alimentació, o el Doctorat de Turisme (interuniversitari: UMA, UA, UCA, UCM, UEX, ULL, Nebrija, UOC, URJC, USC, US, UVIGO), on també hi ha una línia de turisme gastronòmic. 

I quines destacaries com les principals publicacions de la Càtedra?

Al llarg de tot aquest temps hem publicat diferents llibres que han explorat determinats temes en profunditat, temes que han anat des de l’alimentació i les identitats fins a les migracions, la salut i la nutrició, el gènere, el patrimoni, etc. En aquest sentit, cal destacar que la Càtedra ha dirigit dues col·leccions de llibres: una que ja està més o menys exhaurida, amb Editorial UOC, la col·lecció Ars Alimentaria, que ha publicat una vintena llarga de títols sobre diferents temes relacionats amb l’alimentació des de diferents punts de vista. I més recentment, la Càtedra ha tirat endavant una col·lecció pròpia de llibres online, de lliure accés, que es diu Alimus, i que fins avui ha publicat tres títols més, sobre diferents temes relacionats amb l’alimentació des de punts de vista socials i culturals.  

Per acabar, com t’imagines el futur de la Càtedra d’aquí a deu anys? 

En principi, ens interessa continuar, seguir fent allò que fem. Creiem que la feina que s’ha fet ha sigut molt significativa en tot aquest temps, la quantitat de projectes i de retorn a la societat ha estat important, i per tant ens agradaria continuar en la mateixa línia de cara al futur. I a més a més, poder continuar implementant la xarxa de contactes internacionals, que és realment el que va alimentant tots els programes de la Càtedra, continuar amb la recerca i la transferència, que creiem que són les principals aportacions que podem fer de cara a la societat, i seguir creixent. Tenim molts reptes pendents, però el fet de continuar situant i estudiant l’alimentació com a fet sociocultural i seguir implementant la xarxa de contactes internacionals és el més important per a nosaltres. Les càtedres UNESCO són temàtiques i només existeix una lligada a cada tema. Per tant, ja que nosaltres ens ocupem dels aspectes socioculturals de l’alimentació, ens interessa ser el punt de referència a escala internacional en tot el qui tingui relació amb aquestes qüestions.