“El màster m’ajudarà a oferir millors intervencions i tractaments als meus pacients i les seves famílies”

Almudena Alonso Sanz, neuropsicòloga de NEXUS-Neuropsicología a Segòvia, ha centrat el seu treball final del màster universitari de Neuropsicologia de la UOC en l’encefalopatia anòxica. El treball, amb el títol Avaluació i intervenció neuropsicològica en un cas d’encefalopatia anòxica després de parada cardiorespiratòria: seqüeles visibles i invisibles després del dany cerebral, ha rebut una qualificació de matrícula d’honor.

En aquesta entrevista, Almudena ens parla de la seva experiència com a estudiant de la UOC, així com de la seva feina i projectes professionals actuals i de futur amb motiu del Dia Mundial del Cervell. 

Ets psicòloga acreditada com a experta en neuropsicologia clínica. Com ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional?

Vaig cursar els meus estudis a la Universitat Complutense de Madrid i em vaig llicenciar en Psicologia l’any 2002. Després de diversos anys treballant i adquirint experiència, vaig decidir ampliar els meus estudis i el 2012 vaig fer el postgrau de Neuropsicologia a la UNED. Posteriorment, vaig continuar treballant, amb la sort de poder participar en el servei de Neurologia de l’hospital de Segòvia en un projecte d’avaluació i assessorament per a persones amb malalties neurodegeneratives. El 2021 vaig finalitzar l’especialització en demències i altres afeccions neurològiques a la UOC. Després del confinament i en plena pandèmia, vaig decidir que era el moment d’ampliar els meus estudis i cursar el màster universitari de Neuropsicologia de la UOC. En l’àmbit professional sempre he estat molt inquieta, he compaginat diverses feines, m’he centrat en les malalties neurodegeneratives —concretament en la malaltia d’Alzheimer i en la malaltia de Parkinson—, i he treballat de manera simultània en diverses associacions. L’abril de 2022 vaig decidir fer el pas com a autònoma i obrir la meva pròpia consulta de neuropsicologia a Segòvia, on principalment treballo amb adults que han patit dany cerebral o pateixen malalties neurodegeneratives, i amb les seves famílies.

Has obtingut una qualificació de matrícula d’honor en el teu treball final de màster (TFM) i ens agradaria conèixer-lo amb una mica més de profunditat. Quin va ser el motiu que et va portar a aprofundir en el cas que has presentat d’encefalopatia anòxica?

Quan va arribar el moment de decidir quin cas clínic presentaria en el TFM, no vaig tenir dubtes. D’una banda, perquè la patologia triada és menys prevalent i alhora menys coneguda que altres causes de dany cerebral. I, d’altra banda, les seqüeles que patia la pacient triada eren menys visibles, però igual d’incapacitants per a la persona (d’aquí el títol del meu treball).

Quan una dona jove, treballadora, amb un nivell educatiu elevat, mare de família, persona multitasca, efectiva en el seu treball i en la seva vida, i alhora molt autoexigent, pateix un dany cerebral, en aquest cas a causa d’una encefalopatia anòxica després d’una parada cardiorespiratòria, la vida s’enfonsa, com per a qualsevol persona que ho pateixi, però amb la diferència que quan les seqüeles són lleus o fins i tot imperceptibles als ulls dels altres, la persona se sent incompresa, trist i frustrada. La pacient sabia que no podria tornar a ser la mateixa d’abans, no podria incorporar-se al seu lloc de treball, ni ser el centre organitzatiu i planificador que sempre havia estat, però alhora sentia la pressió externa d’haver de tornar a ser la mateixa d’abans, ja que la seva “sort” és que a penes tenia seqüeles, sense que realment ningú es posés en el seu lloc. Les seqüeles invisibles que només la pacient veia, patia i coneixia són el motiu del meu TFM.

Què és una encefalopatia anòxica? 

L’encefalopatia anòxica és una situació on es presenta una falta d’aportació d’oxigen al cervell, la qual cosa provoca danys permanents en el cervell de la persona que la pateix. L’etiologia és diversa; segons la classificació de Mill, Cassidy i Katz de 1997, hi ha quatre tipus d’anòxies:

• Anòxica, quan l’aportació insuficient d’oxigen és a causa d’una asfíxia.
• Anèmica, disminució en la capacitat de transport de l’oxigen en sang, com en una pèrdua massiva de sang o una anèmia greu.
• Tòxica, modulació de la utilització de l’oxigen degut a toxines o metabòlits, com una hipoglucèmia o la ingesta d’un verí (cianur).
• Hipotensió arterial, reducció crítica en la pressió sanguínia, per exemple, en una parada cardiorespiratòria, com en el cas de la pacient triada en el TFM.

Quines són les principals alteracions neuropsicològiques que comporta? 

El perfil neuropsicològic de dany cerebral després de parada cardiorespiratòria més freqüent sol incloure alteracions en la memòria, lentitud en la velocitat del processament de la informació, problemes disexecutius, atàxia, disàrtria, dispràxia, alteracions en la denominació, dificultats perceptives i deterioració cognitiva generalitzada. Cal destacar que les alteracions amnèsiques solen ser les més importants i les que generen major discapacitat, concretament en l’encefalopatia anòxica per parada cardiorespiratòria, es produeix una amnèsia persistent amb un pronòstic negatiu de recuperació. La memòria recent (record diferit), la memòria de treball i la memòria prospectiva estan especialment afectades. A més, en l’àmbit emocional i conductual, les alteracions més freqüents són l’apatia, la impulsivitat, la inèrcia conductual, així com l’ansietat i la depressió.

Quins són els abordatges terapèutics existents actualment i quins són els seus resultats?

Fins ara no hi ha un tractament directe per al dany cerebral després de parada cardiorespiratòria, encara que ha de minimitzar-se la lesió cerebral secundària mantenint l’homeòstasi fisiològica, evitant alteracions de la temperatura, de la pressió arterial, de l’oxigenació i de la ventilació. 

En l’àmbit farmacològic, les intervencions van dirigides a mitigar l’exotoxicitat, millorar el metabolisme neuronal, limitar la lesió mitocondrial i la neuroinflamació. Recentment, ha sorgit un interès especial en el gas xenó, un inhibidor del receptor d’N-metil-D-aspartat, com a agent terapèutic per limitar l’exotoxicitat durant la fase de reperfusió. 

La rehabilitació després de parada cardiorespiratòria està recomanada en les guies clíniques de consens internacional, però no hi ha una avaluació sistemàtica de l’eficàcia. La recuperació després de la parada cardiorespiratòria és prolongada i requereix rehabilitació extensa, amb equip interprofessional coordinat, que comença a l’hospital i continua al domicili. 

Altres intervencions terapèutiques que s’estan desenvolupant en els últims anys en el camp del dany cerebral són l’estimulació magnètica transcraneal (EMT) o l’estimulació elèctrica per corrent directe (ETCD), encara que en el cas de l’encefalopatia anòxica no apareixen com a teràpies recomanades en les últimes guies amb evidència científica (Lefaucheur, et al., 2014 i Lefaucheur, et al., 2017). Cal destacar que l’estimulació cerebel·losa (ETCD) provoca canvis prolongats en les respostes fisiològiques i conductuals en moltes patologies, i donat que el cerebel és una de les zones més vulnerables després de l’anòxia cerebral, l’ETCD cerebel·losa podria ser una eina terapèutica prometedora per a les persones que han patit encefalopatia anòxica després d’una parada cardiorespiratòria.

Les seqüeles després d’encefalopatia anòxica poden implicar alteracions físiques, cognitives, conductuals i emocionals, per la qual cosa la intervenció ha de ser holística amb estratègies compensatòries del dèficit, rehabilitació cognitiva, teràpia cognitivoconductual, teràpia emocional, teràpia física i cardíaca, i teràpia ocupacional. La intervenció ha de ser primerenca, el programa terapèutic individualitzat i personalitzat, el tractament holístic i integral, amb rehabilitació interdisciplinària i especialitzada, tractament continu i encadenat, el més ecològic possible i seguint en tot moment un marc teòric de referència basat en els avenços científics (de Noreña i Muñoz, 2021).

Quin paper creus que exerceix la neuropsicologia en l’abordatge d’aquesta patologia?

Crec que la neuropsicologia exerceix un paper imprescindible en l’abordatge de l’encefalopatia anòxica. La intervenció cognitiva és fonamental per intentar recuperar les funcions alterades, però sense deixar de banda la intervenció en matèria emocional i conductual. A més, el fet d’acompanyar, guiar i formar les famílies en el procés de rehabilitació també és molt important, i és clau que la família comprengui en quina situació es troba el pacient i quines seqüeles manifesta, per continuar amb el procés de rehabilitació al domicili.

Especialitzar-se en neuropsicologia és un llarg camí. Què et va impulsar a formar-te en aquesta àrea i a cursar el màster universitari de Neuropsicologia de la UOC?

La meva inquietud per la neuropsicologia va sorgir en el primer curs de la universitat amb l’assignatura Fonaments de neurociència; el contingut em va semblar apassionant i quan una de les recomanacions va ser la lectura de L’home que va confondre a la seva dona amb un barret d’Oliver Sacks, vaig saber a què volia dedicar-me en la meva carrera professional. Com ja he comentat anteriorment, primer em vaig especialitzar en Neuropsicologia per la UNED, i després de cursar el postgrau en demències de la UOC, em vaig llançar a continuar estudiant i formant-me amb el màster de Neuropsicologia. Crec que la formació en el nostre camp és imprescindible i ha de ser contínua al llarg de la nostra vida professional, la ciència avança i no ens podem quedar enrere, cal actualitzar-se i treballar sempre per al benefici dels pacients i les seves famílies.

Per què vas triar la UOC per estudiar el màster universitari de Neuropsicologia? 

Vaig triar la UOC perquè l’experiència amb el postgrau que vaig cursar anteriorment va ser molt positiva, tant pel que fa al contingut, com a la metodologia utilitzada. A més, que sigui completament en línia és un valor afegit per a les persones que treballem i no disposem de tot el temps que ens agradaria. Finalment, vaig triar el màster de Neuropsicologia de la UOC pel professorat de què disposa i perquè és un màster oficial.

Has vist complertes les teves expectatives formatives amb el màster? 

Les meves expectatives s’han vist superades amb escreix, començant pel tracte amb la meva tutora des del principi, per tot el professorat amb el qual he tingut la sort de comptar, i especialment amb la meva tutora del TFM, per la seva implicació i suport durant tot el procés. La disponibilitat i bon tracte cap a l’alumne han estat fonamentals perquè no em desanimés en un camí moltes vegades dur i complicat en el meu cas particular, ja que havia de compaginar la meva feina amb la cura de les meves filles i els estudis del màster. A més, el contingut, les activitats proposades i el material m’han semblat actualitzats i molt enriquidors.

Com creus que t’ajudarà haver cursat el màster en el teu futur professional? 

Crec que el saber no ocupa lloc i el fet d’haver cursat el màster m’ha servit per repassar conceptes bàsics de neuropsicologia i actualitzar-me en els últims tractaments. Per tant, això m’ajudarà a oferir millors intervencions i tractaments als meus pacients i les seves famílies. El fet d’estar més ben formada i preparada em donarà més confiança i seguretat, així com la tranquil·litat d’estar fent de la millor manera possible la meva feina. 

Quin consell donaries a estudiants que han de dur a terme el seu treball final de màster?

Més que un consell, els recomanaria el següent: organització, perseverança, creativitat i originalitat. L’organització és fonamental per anar complint amb els requisits de cada repte i amb els terminis establerts, per no atabalar-se a última hora. Amb perseverança em refereixo al fet que repassin tot el contingut, que llegeixin, estudiïn, investiguin i tornin a repassar el que han plasmat en els reptes, revisin la bibliografia i aprofitin l’oportunitat d’enviar als seus tutors un esborrany quaranta-vuit hores abans, per així poder corregir els errors comesos. 

Una cosa que crec imprescindible en un TFM és la creativitat i l’originalitat: perquè el TFM sigui únic, cal centrar-se en la persona, en les seves circumstàncies i en la seva patologia, i en com aquesta circumstància l’afecta en la seva vida diària. Llavors, des de la perspectiva del pacient, podrem programar una intervenció original i creativa, que no només l’ajudi en la rehabilitació neuropsicològica, sinó que també el motivi i li serveixi per progressar cada dia i lluitar per millorar la seva qualitat de vida.

Queda patent en la teva trajectòria que la formació contínua i l’assumpció de nous reptes forma part de la teva vida professional. Quins reptes professionals et planteges en el futur? 

Bona pregunta! Perquè la veritat és que he acabat esgotada, ja que han estat dos anys molt durs en els quals he invertit molt de temps i sacrifici personal. No obstant això, el meu esperit inquiet em fa pensar en el futur i ja tinc al cap dos projectes importants. El primer és formar-me en tècniques de neuromodulació. Em sembla un camp apassionant, en el qual hi ha boníssims resultats per a moltes patologies, i el poder utilitzar aquestes tècniques en la meva consulta per a la rehabilitació dels pacients seria un somni per a mi. El segon projecte és una mica més ambiciós i somiador, i és treure’m el doctorat —per descomptat a la UOC—, encara que crec que és una cosa que faré una mica més endavant, quan em senti preparada per reprendre els estudis i dedicar-hi el temps necessari.