La malaltia d’Alzheimer i les demències, avui i demà

Què és l’Alzheimer i quins són els seus principals símptomes?

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta principalment les persones grans. Es caracteritza pel deteriorament cognitiu, com la pèrdua de la memòria a llarg termini, i la pèrdua de les funcions executives, com la flexibilitat cognitiva i la planificació. La malaltia d’Alzheimer té un impacte significatiu en la funcionalitat, que és la capacitat d’una persona per dur a terme tasques quotidianes. Depenent del grau d’afectació, també es poden observar alteracions de la conducta.

Els símptomes més freqüents de la malaltia d’Alzheimer són els relacionats amb la pèrdua de la memòria. No obstant això, també es manifesten altres signes com, per exemple, problemes del llenguatge, la dificultat per a fer tasques cada vegada més simples, desorientació en el temps, espai i persona, la pèrdua del judici propi, la dificultat per tenir pensaments elaborats, la pèrdua d’objectes, així com els canvis en l’estat d’ànim i en la conducta o la pèrdua de la iniciativa.

D’altra banda, les persones que pateixen la malaltia també tenen dificultat per retenir nova informació, com ara recordar esdeveniments o converses recents. Encara que el rendiment cognitiu, com moltes altres funcions fisiològiques, tendeix a deteriorar-se amb l’edat, en el cas de la malaltia d’Alzheimer l’oblit és més freqüent i segueix un patró concret: e es comencen a oblidar les coses més recents, no les més antigues. Tot i això, és important tenir en compte que hi ha variabilitat en la simptomatologia cognitiva, ja que la malaltia també pot iniciar-se amb una alteració del comportament o amb l’aparició de simptomatologia depressiva.

L’impacte de la malaltia d’Alzheimer i les demències

Actualment, prop del 70% dels casos de demència estan relacionats amb l’Alzheimer, però també hi ha altres tipus de demències com la demència front-temporal o la vascular, que solen aparèixer al voltant dels 65 o 70 anys. Actualment, a Espanya hi ha entre 900.000 i 1.000.000 persones que pateixen  Alzheimer i aquesta és una xifra que es podria arribar a duplicar en els pròxims 20 anys. 

Una dimensió que, dissortadament, sol ignorar-se, és que l’Alzheimer és una malaltia que comporta moltes despeses econòmiques per a les famílies que han de tenir cura de les persones malaltes. En concret, el cost mitjà anual per persona afectada és de 35.000 euros, i el 80 % d’aquest cost va a càrrec de les famílies.

Durant els últims anys s’ha demostrat que la malaltia d’Alzheimer es podria prevenir. Seguint uns hàbits saludables, fomentant l’activitat social i tenint un bon control del son, per exemple, podria arribar a evitar-se un 40 % dels diagnòstics anuals. Per aquest motiu, és important fomentar aquests estils de vida entre la població. 

Els avenços en la recerca de l’Alzheimer

La Fundació Pasqual Maragall va sorgir l’any 2008 després del compromís públic que va adquirir l’expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, quan fou diagnosticat de la malaltia. Des de la Fundació somien amb un futur sense Alzheimer i, per això, impulsen recerques a través de la ciència i de la innovació, vinculades al BarcelonaBeta Brain Research Center. D’altra banda, també porten a terme programes per a la prevenció de la malaltia, així com per a la millora de la qualitat de vida de les persones diagnosticades i dels seus cuidadors. 

La Fundació Pasqual Maragall impulsa el programa privat d’ajudes més important d’Espanya dedicat al suport de projectes de recerca d’excel·lència sobre l’Alzheimer i també altres malalties neurodegeneratives relacionades amb l’envelliment. I també fa tasques de mobilització i conscienciació ciutadana. Tot gràcies al suport demés de 95.000, sòcies, mecenes i voluntaris. 

En els últims anys s’ha invertit molt en malalties com el càncer, però molt poc en les demències, malgrat que són les que suposen un cost en atenció social més elevat. El director de la Fundació Pasqual Maragall, Arcadi Navarro, considera que l’Alzheimer ha de ser una prioritat política i ha de rebre l’atenció i recursos necessaris perquè només així es pot garantir que les polítiques que es facin a llarg termini funcionin. A hores d’ara, per exemple, l’Alzheimer és una malaltia que no compta amb suport psicològic al sistema de salut espanyol quan una persona és diagnosticada. És important que en el moment del diagnòstic de l’Alzheimer es pugui oferir suport psicològic, social i legal als pacients i familiars per fer front a la patologia. 

La investigació en fase preclínica de l’Alzheimer és clau per a la seva detecció precoç de la malaltia. Avui dia, hi ha un més de 160 assajos clínics en marxa a tot el món en aquest àmbit. Estudis d’aquesta tipologia han permès fer recerques sobre la malaltia als centres de recerca catalans en diversos àmbits: biomarcadors, tècniques de neuroimatge, factors de risc, estudis de la genètica i la participació d’alguns pacients en assajos clínics. L’objectiu d’aquests estudis és entendre millor les cadenes de causa-efecte, millorar la detecció precoç i la prevenció de la malaltia d’Alzheimer per aconseguir un futur sense Alzheimer en el qual envellir estigui associat a experiències positives.

Nou grup de Recerca en Biologia de la Neurodegeneració i l’Envelliment

Aquest mes de març s’ha anunciat que Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, s’uneix al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), com a líder del nou grup de Recerca en Biologia de la Neurodegeneració i l’Envelliment.

Aquest nou grup investigarà els mecanismes biològics de l’envelliment i la seva relació amb l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, amb l’objectiu de desenvolupar eines diagnòstiques, pronòstiques i terapèutiques.