Desiré Montes: “Les mesures actuals de control de les xarxes socials no eviten que es continuïn ‘colant’ continguts que fomenten l’anorèxia”

L’auge de les xarxes socials ha posat en relleu l’impacte que certes publicacions poden tenir en problemes com els trastorns de la conducta alimentària (TCA), un nexe que Desiré Montes, especialista en infermeria familiar i comunitària, ha analitzat a fons en el seu treball final de màster (TFM), “Apología de la anorexia en Instagram y otras redes sociales“. Montes, que des de fa dos anys forma part del Grup Coordinador de l’Equip d’Intervenció de la Gerència d’Atenció Primària de Gran Canària, comenta les principals conclusions extretes d’aquesta recerca i comparteix la seva experiència com a estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC.

Per quina raó vas decidir enfocar el teu TFM en aquest tema?

El meu tutor, el doctor Carlos Luis Sánchez Bocanegra, em va proposar diverses línies de recerca, i aquesta va ser la que va captar més la meva atenció des del primer moment. Els trastorns psicològics i psiquiàtrics lligats a l’ús de les xarxes socials és un camp que requereix continuar-hi investigant. 

Per què vas triar l’anorèxia entre tots els trastorns de la conducta alimentària (TCA)?

Concretament, vaig triar l’anorèxia perquè és una patologia que té una prevalença situada entre el 0,14 % i el 0,9 %, i que impacta en la salut física i mental no sols de les persones que en pateixen, sinó de tot el seu entorn. Coneixent l’existència de grups que promouen l’anorèxia com a estil de vida (pro-ANA), intentem estudiar la relació entre l’ús d’Instagram i aquesta malaltia.

Quina metodologia vas emprar i quins van ser els principals objectius plantejats en aquest treball?

Vam fer una revisió sistemàtica d’articles cercant en diverses bases de dades sobre el tema, seguint uns determinats criteris. Després, vam filtrar la informació obtinguda i vam intentar arribar a diverses conclusions, utilitzant les dades dels estudis seleccionats finalment (11 en total). El nostre objectiu principal era saber com s’està fent apologia de l’anorèxia a la xarxa i, més concretament, identificar el tipus d’usuari que la promou, conèixer els diferents estudis que s’han dut a terme en aquest camp, etc.

Quines són les principals conclusions que va donar la teva recerca?

Hem comprovat que el consum i l’ús de les publicacions de les xarxes socials (concretament, Instagram) relacionades amb la primesa i els trastorns d’alimentació s’associa a una pitjor percepció de l’autoimatge, així com a un augment de l’impuls per estar prim. També vam veure que hi ha una relació directa entre tres factors —l’augment de l’ús de les xarxes socials, el fet de patir un TCA i la menor edat— i l’agreujament dels símptomes d’aquests trastorns. Una altra dada que cal destacar és que els usuaris d’aquests continguts fan exercici de manera més intensa i sistematitzada.

Així mateix, i quant als “creadors” dels continguts que fan apologia dels TCA, s’ha demostrat que es tracta d’un col·lectiu que actua de manera molt organitzada i que fa servir estratègies com escriure malament, d’una manera deliberada, etiquetes (hashtags) que han estat prohibides (com #proana o #proanorexia) i que manipulen amb l’objectiu d’afavorir-ne la viralització i captar persones que segueixin aquesta tendència. 

“Impuls per la primesa” com a estil de vida

Quin perfil tenen tant els usuaris que generen aquest tipus de continguts pro-ANA com les persones que en “consumeixen” i que poden ser més vulnerables als seus efectes negatius? 

L’usuari pro-ANA és normalment una dona que pateix aquesta patologia i que vol buscar un cercle de suport relacionat amb el suposat “estil de vida” que pren com a referència l’anorèxia. Pel que fa als consumidors o receptors d’aquests missatges, hi ha una vulnerabilitat especial en les persones amb edats compreses entre els 9 i els 16 anys, segons una enquesta duta terme en 25 països per European Kids Online. D’altra banda, el sexe femení està més exposat a aquest problema, sobretot pel fet que és en el que es detecta una incidència més elevada de l’anorèxia.

Com descriuries aquest “impuls per estar prim” com a estil de vida del qual es parla en el teu treball i en el qual es basen els continguts pro-ANA a la xarxa? 

És un moviment que ha estat impulsat per l’auge de les xarxes socials. El fet de no veure’s mai prou prim i intentar encaixar en uns estàndards de bellesa que recolzen la primesa extrema com a estil de vida suposa un perjudici per a tots aquells consumidors de contingut que presentin un perfil vulnerable respecte a aquesta temàtica. 

Hi ha dades ressenyables sobre aquests continguts en altres xarxes socials i del seu impacte en altres TCA?

El nostre estudi està enfocat a l’anorèxia a Instagram, però és cert que la concreció ha estat difícil, i sí que hem trobat dades sobre l’efecte que tenen aquests grups en altres xarxes com Facebook, Twitter, YouTube, etc. Aquests col·lectius treballen d’una manera activa i coordinada, i estableixen una xarxa de suport àmplia per a totes les persones que pateixen o són susceptibles de patir algun TCA com l’anorèxia, i altres com la bulímia, per exemple.

Les estadístiques apunten a un increment de la incidència i a un empitjorament dels símptomes dels TCA en general, i de l’anorèxia en particular, en el context de la pandèmia. Quin paper hi poden haver tingut les xarxes socials (Instagram en concret), en aquesta situació?

Durant la pandèmia, l’ús de les xarxes socials ha augmentat molt, sobretot a causa de l’increment del temps que vam passar tancats a casa durant el confinament. Les xarxes socials, i sobretot les que basen el seu funcionament en la publicació d’imatges, són un factor de risc de patir TCA. Per això estan relacionades amb l’increment d’aquests trastorns en el context pandèmic. Això reflecteix la importància d’establir filtres a Instagram que limitin aquestes publicacions perjudicials, i d’augmentar el control de l’ús d’aquestes xarxes i promoure un estil de vida saludable.

L’estudi reflecteix la “facilitat” amb què aquests grups, a través de certes etiquetes, difonen els seus missatges. Tenint en compte que totes les xarxes estableixen regles i polítiques respecte a certs continguts, què està fallant perquè aquests missatges “es colin”? Falten estratègies o és que no hi ha prou conscienciació sobre aquest tema?

Realment, els sistemes que tenen les xarxes per filtrar aquests continguts estan molt limitats. Calen polítiques més dures sobre aquest tema, ja que, com he comprovat en fer el meu treball, l’accés a aquestes imatges i publicacions s’obté fàcilment, mitjançant una cerca ràpida i sense gaire deteniment. No hauria de ser així, no es pot afavorir l’accés a informació perjudicial que inciti a portar estils de vida poc saludables i que, a més, poden implicar el risc de patir un TCA. Crec que es tracta d’un tema sobre el qual cal conscienciar molt la societat, ja que la línia que divideix l’estil de vida saludable fit de l’estil de vida perjudicial lligat als trastorns d’alimentació és difícil de percebre, i aquesta societat continua venent la primesa com a meta per ser feliç.

Límits, filtres i el paper de la IA

Tal com expliques al teu treball, és fonamental implementar i potenciar polítiques de control, detecció precoç, prevenció i educació per a la salut en aquesta línia, però quines pautes donaries als pares, molts dels quals són aliens a aquesta activitat en xarxes dels seus fills?

En els últims anys, l’edat en què els menors comencen a usar les xarxes socials ha baixat moltíssim. Els pares han de ser conscients del risc elevat que implica permetre que nens de 8 o 9 anys utilitzin Tik Tok, Snapchat o Instagram. En aquestes xarxes socials no hi ha filtres per a menors, i això els exposa a continguts que no són capaços de processar com ho faria un adult informat. És imprescindible que els pares els eduquin en el maneig d’aquests canals i temàtiques, que en limitin l’ús i que exerceixin un control actiu del que miren els seus fills. Sé que és un tema controvertit i difícil, però crec que val la pena si amb això s’evita que els nens puguin desenvolupar problemes de salut, en molts casos irreversibles i potencialment mortals. 

Quines línies de recerca s’obren sobre la base de les evidències extretes del teu TFM?

Principalment, cal invertir esforços per aconseguir que les xarxes socials estableixin filtres de qualitat i que s’obrin noves línies de recerca entorn de la intel·ligència artificial (IA) i les seves capacitats per crear algorismes que detectin aquest tipus de publicacions. Hi ha sistemes d’IA que, a mesura que topen amb nous termes, els van incorporant, i això seria molt interessant a l’hora de detectar aquestes etiquetes que estan subtilment modificades i que es vinculen a continguts pro-ANA. Hem d’estudiar el modus operandi dels grups que promouen aquestes malalties com a estil de vida per avançar-nos a ells i aconseguir establir mesures preventives.

Com ha estat la teva experiència cursant el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC? Per què vas decidir fer-lo en aquest centre?

La meva experiència ha estat francament bona. Hi havia una sèrie de requisits que volia que complís el màster que pretenia cursar, i aquest no sols els complia tots sinó que, a més, tracta una temàtica que m’encanta i que ha resultat ser el Sant Greal d’aquesta pandèmia. Estic molt contenta tant amb el contingut com amb el professorat, format per excel·lents professionals que, a més, t’aporten moltes ganes i suport.

Finalment, quins són els teus plans formatius o professionals de futur? Tens previst continuar investigant en la línia de l’impacte de les xarxes socials en TCA com l’anorèxia?

M’agradaria entrar en un pla de doctorat per poder continuar aquesta línia de recerca i, també, aprofundir en altres xarxes socials, o fins i tot dur a terme algun estudi de recerca més directe, que no sigui exclusivament una revisió del que ja s’ha publicat. Això ha estat només el començament.