La bretxa de gènere en les malalties cardiovasculars

La bretxa de gènere reflecteix com les relacions de poder es manifesten en la vida quotidiana. En el context de la salut, els sistemes i estructures sociopolítiques i culturals diferencien l’accés, diagnòstic, atenció i tractament en el procés salut-malaltia de les persones. Un exemple clar d’aquesta desigualtat es troba en les malalties cardiovasculars (MCV), que segons l’OMS, són la principal causa de mort a escala mundial (més de 17 milions de morts anuals). A Catalunya i Espanya, les MCV són la primera de causa de mort només en dones. Tot i això, existeixen diferències significatives en la forma en què aquestes malalties es presenten i es tracten en funció del sexe. Aquestes diferències poden tenir un impacte important en el diagnòstic, el tractament i el pronòstic de les MCV. Per tant, incorporar una perspectiva de gènere en l’estudi d’aquestes malalties permet entendre les condicions socioculturals que influeixen en el desenvolupament de les MCV en les dones, i posa de manifest la discriminació sistemàtica que afecta tant la detecció precoç com la freqüència de diagnòstics incorrectes.

Les malalties cardiovasculars han estat percebudes com a “patologies masculines”, però aquesta percepció no es basa en diferències biològiques, sinó en una construcció social derivada de la poca presència de dones en els estudis científics, fet que ha generat un infradiagnòstic. Aquests dos aspectes han limitat la nostra comprensió de com es desenvolupen les MCV en les dones. També perpetuen la bretxa en entendre com ens emmalaltim, com accedim als serveis de salut i com experimentem aquests trastorns.

Diferències en els símptomes

Els símptomes de les MCV poden variar significativament entre homes i dones. Els homes solen experimentar els símptomes “clàssics” d’un atac de cor, com ara dolor al pit que s’irradia al braç esquerre, mandíbula o esquena, falta d’aire i sudoració. En canvi, les dones podem experimentar símptomes més subtils o atípics, com ara nàusees, vòmits, fatiga, indigestió o dolor a l’esquena, el coll o la mandíbula. Aquestes diferències en els símptomes poden dificultar i retardar el diagnòstic de les MCV en dones, ja que els seus símptomes es poden confondre amb altres afeccions, augmentant el risc de complicacions greus.

Diversos estudis recents també han aprofundit en les diferències entre sexes en el risc cardiovascular. Per exemple, les dones amb diabetis tipus 2 tenen un risc significativament més alt de desenvolupar MCV en comparació amb els homes, i també tenen més probabilitats de patir complicacions després d’una intervenció coronària percutània.

Diferències en el tractament

Sovint les dones també rebem un tractament diferent per a les MCV en comparació amb els homes, ja que tenim més probabilitats de ser diagnosticades incorrectament o de rebre un diagnòstic tardà en comparació amb els homes. De fet, les desigualtats en el tractament de les MCV entre homes i dones són ben documentades. Diversos estudis han demostrat que les dones tenim menys probabilitats de rebre tractaments invasius, com ara angioplàstia o cirurgia de bypass coronari, fins i tot quan estan indicats. A més, les dones tenim menys probabilitats de rebre medicaments per prevenir futurs esdeveniments cardiovasculars, com ara aspirina o estatines, i fins i tot de rebre menys consells sobre la prevenció secundària i la rehabilitació cardiovascular. Aquestes desigualtats en el tractament poden contribuir a pitjors resultats de salut per a les dones amb MCV. Això es deu, en part, a la percepció errònia que les MCV són predominantment una malaltia masculina, així com a la manca de consciència sobre els símptomes atípics en les dones.

Factors que contribueixen a les diferències i desigualtats

Hi ha diversos factors que poden contribuir a les diferències i desigualtats en els símptomes i el tractament de les MCV entre homes i dones. Aquests factors inclouen:

• Factors biològics: Les dones tenim cors més petits i artèries coronàries més estretes que els homes, la qual cosa pot afectar la forma en què es presenten les MCV. A més, les hormones femenines poden tenir un paper protector contra les MCV abans de la menopausa, però després de la menopausa, el risc de MCV en les dones augmenta significativament. De fet, les dones també podem experimentar un augment del risc cardiovascular associat a condicions específiques com la síndrome de l’ovari poliquístic i les complicacions durant l’embaràs. 
• Factors socials i culturals: Els factors psicosocials, com l’estrès i la depressió, tenen un impacte més gran en el risc cardiovascular de les dones. Això se suma al fet que les dones podem tenir menys probabilitats de buscar atenció mèdica per als símptomes de les MCV, ja que solem estar més preocupades per les responsabilitats familiars o laborals. A més, els professionals sanitaris poden tenir menys probabilitats de prendre seriosament els símptomes de les dones, la qual cosa pot conduir a un retard en el diagnòstic i el tractament.
• Biaix de gènere en la recerca: La majoria dels estudis sobre MCV s’han centrat en homes, la qual cosa pot conduir a una falta de coneixement sobre les diferències en els símptomes i el tractament entre homes i dones.

Conseqüències de les diferències i desigualtats

Les diferències i desigualtats en els símptomes i el tractament de les MCV poden tenir conseqüències importants per a les dones. Les dones tenim més probabilitats de morir d’un atac de cor que els homes, i també tenim més probabilitats de patir complicacions després d’un esdeveniment cardiovascular. A més, les desigualtats en el tractament poden contribuir a una menor qualitat de vida per a les dones amb MCV.

Com abordar les diferències i desigualtats

Hi ha diverses mesures que es poden prendre per abordar les diferències i desigualtats en els símptomes i el tractament de les MCV entre homes i dones. Aquestes mesures inclouen:

• Augmentar la consciència: És important augmentar la consciència sobre les diferències en els símptomes de les MCV entre homes i dones, tant entre el públic en general com entre els professionals sanitaris.
• Millorar la recerca: Es necessita més recerca sobre les MCV en dones per entendre millor les diferències en els símptomes, el tractament i el pronòstic.
• Eliminar el biaix de gènere en la pràctica clínica: Les persones professionals de la salut han de ser conscients del biaix de gènere i prendre seriosament els símptomes de les dones.
• Promoure la igualtat d’accés al tractament: Les dones hem de tenir el mateix accés al tractament que els homes, independentment dels seus símptomes o factors socials.

Les diferències i desigualtats en els símptomes i el tractament de les MCV entre homes i dones són un problema important de salut pública. És essencial reconèixer i abordar les diferències i desigualtats en els símptomes, diagnòstic i tractament de les MCV entre homes i dones. Les persones professionals de la salut han de ser conscients d’aquestes diferències per proporcionar una atenció més equitativa i efectiva. A més, calen més investigacions per comprendre millor les causes subjacents d’aquestes desigualtats i per desenvolupar estratègies de prevenció i tractament específiques per a cada sexe. És important prendre mesures a tots nivells per abordar aquestes desigualtats i garantir que totes les persones, independentment del seu sexe, rebin la millor atenció possible per a les MCV.

Per acabar, parlar de perspectiva de gènere en salut no és una opció; és una necessitat urgent. Per a tancar la bretxa de gènere, és fonamental integrar un enfocament interseccional que consideri no sols el gènere, sinó també altres variables com la classe socioeconòmica, l’ètnia i la ubicació geogràfica, ja que aquestes dimensions amplifiquen les desigualtats.

Referències:

PubMed – 36631212 

PubMed – 39319477  

PubMed – 39312230 

PubMed – 39223591 

PubMed – 39206727 

PubMed – 39103132 

PubMed – 39076018 

PubMed – 39044250 

PubMed – 38976372 : 

PubMed – 38833617 : 

PubMed – 38826179 : 

PubMed – 38783694

https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3018605/pdf/nhj1859800.pdf

https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3018605/pdf/nhj1859800.pdf

https://revistacientificasanum.com/wp-content/uploads/vol6n2/Vol6n2-Articulos-PDF/sanum_v6_n2_a6.pdf