Balanç del primer any de la llei de l’eutanàsia

Aquest mes de març es compleix un any de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia. Es tracta d’una norma que legalitza i regula el dret a l’eutanàsia a Espanya. Coincidint amb el primer aniversari del text, Daniel Rueda, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i director del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, i Josep Maria Tamarit professor i investigador principal del grup VICRIM dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, comparteixen tres reflexions sobre el primer any de la llei de l’eutanàsia.

1. L’aprovació de la llei de l’eutanàsia ha estat un pas important per a Espanya

Amb l’aprovació de la llei de l’eutanàsia, Espanya se suma a d’altres països d’Europa, com els Països Baixos i Bèlgica, que també contemplen aquest dret. La llei de l’eutanàsia vol donar una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i garantista, a una demanda sostinguda de la societat actual com és l’eutanàsia. Eutanàsia significa etimològicament «bona mort» i es pot definir com l’acte deliberat de donar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la pròpia persona i per evitar un patiment. 

El professor Josep Maria Tamarit assegura que “l’aprovació de la llei de l’eutanàsia és símptoma d’un procés d’evolució i maduració de la societat i de la medicina que porta a que cada vegada hi hagi més situacions en les quals les persones no volem trobar-nos i que davant d’aquesta situació pugui haver-hi una via per la que es pugui donar resposta al dret o a la voluntat de les persones que volen posar fi a la seva vida”. Per la seva part, Daniel Rueda explica que “la llei recull el sentit d’una societat oberta que aposta per la bona qualitat de vida, però que quan la vida no té sentit per a una persona, aquesta pugui tenir dret a decidir si posar-hi final o no”. 

Ara bé, què regula la llei de l’eutanàsia? Tamarit explica que el text “estableix un procediment pel qual una persona que es troba en una determinada situació de patiment excepcional pugui sol·licitar una prestació d’ajut a morir”. I afegeix: “La norma és molt garantista i vol evitar que es puguin prendre decisions precipitades o que el procés de resolució recaigui en mans d’un únic professional”. 

No obstant això, ambdós professors coincideixen que “un any després de l’aprovació del text encara és difícil fer un balanç de com s’ha gestionat l’eutanàsia, ja que actualment es disposa de molt poques dades i estadístiques sobre els casos que s’han portat a terme”. 

2. La llei de l’eutanàsia aporta garanties als professionals de la salut 

El professor Daniel Rueda apunta que “la llei reconeix un dret personal, el dret a rebre ajuda per morir, convertint-se en una nova prestació inclosa a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS)”. Això vol dir que “despenalitza l’actuació de professionals sanitaris o qualsevol altra persona que prestés auxili a qui volgués acabar amb la seva vida, sempre que es compleixin determinats requisits: ser major d’edat, residir a Espanya, tenir una malaltia o patiment greu, crònic i incurable, ser capaç i conscient i expressar el desig de forma escrita”. I afegeix: “com a llei exigeix ​​també que es compleixin determinats requisits formals: terminis, sol·licituds escrites per les persones afectades, valoració del metge responsable i del metge consultor i la valoració de la Comissió de Garanties i Avaluació”. 

Per aquest motiu, Rueda assegura que “la llei de l’eutanàsia aporta una major garantia sobre l’actuació dels professionals de la salut, ja que el que fins el moment estava definit com a conducta punible en el codi penal ara amb la llei de l’eutanàsia deixa de ser-ho per passar a ser un dret de les persones a decidir posar fi a la seva vida”. En aquest sentit, i gràcies a la nova norma, “els professionals poden ser conscients de quines són les necessitats i avantatges que la llei de l’eutanàsia pot aportar com a garantia de la seva feina i quin és el paper que han de desempènyer en aquest procés”. 

En un sondeig ràpid elaborat amb professorat i estudiantat del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, es van recollir algunes opinions de professionals de tres grups diferenciats: els que es dediquen a la docència, els que exerceixen la seva feina dins del sistema de serveis socials i els que treballen al sistema de salut. Tots ells consideren que la llei de l’eutanàsia era necessària, encara que amb puntuacions una mica diferents. També hi ha sintonia en la percepció sobre la importància dels aspectes morals i religiosos en les decisions sobre l’eutanàsia tant en pacients com familiars. Els professionals també creuen que la llei té més acollida quan es tracta de persones amb malalties degeneratives, com tetraplegia o esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que en persones d’edat avançada en fase terminal.

3. L’objecció de consciència del personal mèdic com a límit de l’aplicació de la llei 

La llei preveu l’objecció de consciència del personal mèdic que no vulgui participar o practicar l’eutanàsia. “Per fer-ho, ho ha de comunicar amb un temps suficient perquè es pugui respectar el seu dret a objecció de consciència i es pugui trobar la manera que el pacient pugui tenir aquesta prestació d’ajut a morir”, exposa Tamarit. 

“Fins ara no s’ha detectat que hi hagi una situació d’objecció de consciència generalitzada, ja que el col·lectiu mèdic ha evolucionat: fins fa uns anys es creia que el metge o metgessa només tenia la missió de salvar la vida dels pacients, i ara amb la llei de l’eutanàsia també passa a ajudar i respectar la voluntat dels pacients que es troben en les circumstàncies que la norma estableix”, conclou Tamarit.