Setmana del cervell: avenços i reptes en la investigació neurocientífica

La Setmana del cervell ha reunit investigadors en neuropsicologia per debatre els darrers avenços en la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties neurodegeneratives. Sota la moderació de Sònia Armengou Casanovas, coordinadora de la Comunicació de la recerca i la transferència de la UOC, els investigadors del grup de recerca NeuroADaS Lab Marco Calabria, Elena Muñoz Marrón, Juan Luis García Fernández i Ferran Prados Carrasco han analitzat els principals reptes de la salut cerebral i de la investigació en neurociència en una sèrie de blocs temàtics. T’expliquem les principals conclusions en aquest article! 

Noves perspectives en el tractament de les malalties neurodegeneratives

Un dels temes centrals de la jornada ha estat la manera com la societat afronta les malalties neurodegeneratives. En aquest sentit, els investigadors han destacat qüestions com, per exemple, els beneficis de les activitats artístiques i culturals per al benestar cognitiu i emocional o la importància de les tècniques d’estimulació cerebral no invasiva, com ara l’estimulació magnètica transcranial. De fet, recentment Elena Muñoz ha impulsat UNNE Institut de Neuroestimulació, una nova spin-off de la UOC per promoure aquestes tècniques en persones amb ansietat o depressió, així com a eina d’intervenció en persones amb Alzheimer o per millorar les seqüeles d’un ictus, entre altres trastorns. 

D’altra banda, també s’ha subratllat la necessitat d’adaptar els tractaments a cada fase de la malaltia per millorar l’eficàcia de la rehabilitació cognitiva i posat èmfasi en el paper de la neuroimatge en el desenvolupament de biomarcadors i la translació d’avenços tecnològics a la pràctica clínica. 

Diagnòstic precoç i avenços tecnològics 

La detecció precoç és clau per abordar les malalties neurodegeneratives de manera efectiva. Els experts han coincidit que l’accés desigual a les proves de detecció continua sent un repte. No obstant això, la integració de la intel·ligència artificial en eines de diagnòstic, com l’aplicació The Mind Guardian, permet avançar cap a un diagnòstic més precoç i accessible. 

La neuroimatge permet  la detecció de canvi cerebral, com ara la pèrdua neuronal (atròfia) i lesions cerebrals, i és l’eina principal per al diagnòstic de la majoria de patologies neurològiques. Malgrat això, un dels principals desafiaments és la variabilitat en la gestió i emmagatzematge de dades clíniques entre hospitals, la qual cosa dificulta l’aplicació generalitzada d’aquestes eines. 

Prevenció i factors protectors del deteriorament cognitiu

Diversos estudis recents suggereixen que determinats factors poden retardar l’aparició de malalties neurodegeneratives (Dementia prevention, intervention, and care: 2024 report of the Lancet standing Commission). Una de les preocupacions actuals és que cada vegada els diagnòstics es fan a pacients més joves. I per aquest motiu és primordial treballar la reserva cognitiva, és a dir, la capacitat que té el cervell per protegir-se de malalties. En aquest sentit, Marco Calabria ha exposat com el bilingüisme seria un factor que contribueix a la reserva cognitiva, endarrerint l’aparició dels símptomes de la demència fins a cinc anys. A més a més, s’ha ressaltat el paper de la nutrició, l’estimulació cognitiva i les relacions socials com a elements fonamentals per preservar la salut cerebral. 

Per la seva banda, Elena Muñoz i Juan Luis García Fernández han incidit en la importància de fer arribar els coneixements científics a la societat, ja que moltes investigacions no tenen una difusió adequada i aquest fet dificulta la implementació de mesures preventives en la població general. 

Conscienciació i divulgació: una tasca pendent

La necessitat d’augmentar la conscienciació social sobre les malalties neurodegeneratives ha estat un dels punts claus del debat. En aquesta línia, els investigadors han proposat la cocreació de projectes de recerca amb pacients com una de les estratègies que contribueix a  millorar l’impacte i la complementarietat de visions de la investigació en salut. 

D’altra banda, han defensat a importància de tenir en compte la veu dels pacients en la tria de teràpies i la necessitat de reformular la manera com es perceben aquestes malalties per eliminar l’estigma associat als diagnosticats. Així mateix, també s’han destacat els avenços en l’ús de la intel·ligència artificial per desenvolupar biomarcadors que permetin una millor comprensió del funcionament del cervell. 

En definitiva, els experts han remarcat la importància de trencar amb l’estigma imposat per la societat perquè no sigui una barrera per començar amb els tractaments eficaços i generar un canvi cultural inclusiu de la diversitat i vulnerabilitat de les persones afectades per una patologia.

El futur de la investigació en neurociències

La jornada ha conclòs amb una reflexió sobre els desafiaments futurs: millorar la detecció precoç, garantir l’accessibilitat als tractaments i fomentar la investigació en teràpies innovadores. L’increment de la inversió en divulgació i campanyes de sensibilització es presenta com un repte fonamental per apropar el coneixement científic a la societat i afavorir la prevenció de les malalties neurodegeneratives.