Empreses, vidres, finestres, pantalles i Matrix

3 abril, 2014

Malgrat el que es podria pensar, les empreses —els seus caps— també tenen uns comportaments psicològics específics. N’hi ha que es mostren resistents als canvis i tendeixen a seguir la conducta de l’estruç. D’altres prefereixen no mirar més enllà de la comarca visual i segueixen repetint el mateix que feien fa deu o quinze anys. I d’altres, les realment emprenedores, són les que miren cap el futur i, sense deixar de rumiar, s’allunyen de la dita bíblica ja que creuen que “sempre hi haurà coses noves sota el Sol”. I cap el futur es dirigeixen. Són les que tenen un esperit innovador i se senten incòmodes amb l’eterna repetició. Això es pot exemplificar, breument, amb una petita història de vidres, finestres i pantalles…

Les primeres finestres van ser simples forats a la paret. El fred i altres inclemències del temps van fer que aquestes obertures no fossin necessàriament grans —això encara ho podem veure en algunes esglésies romàniques, encara que són molt properes al nostre temps. Més tard, i retornem a l’antiguitat, les finestres van començar a ser tapades amb pells d’animals, teles, etc. Va ser molt més endavant quan va començar a aparèixer el vidre, després d’haver-se utilitzat plaques fines de marbre o paper, aquest en especial a l’Àsia Oriental. Els romans foren els que van posar vidre a les finestres i sembla que fou durant el seu domini a Egipte. A Alexandria cap a l’any 100 dC hi havia finestres de vidre però era aquest tan opac que difícilment es traslluïa allò que hi havia més enllà. Es tardaria més de mil anys fins que es perfeccionés la tècnica i s’aconseguís vidre suficientment transparent per veure a través d’ell, com ho fem avui dia.

A l’Anglaterra, el vidre no va estar present en les finestres de les llars fins el segle XVII. La transparència del vidre va facilitar que es pogués accedir visualment a allò que estava més enllà. Això va ser més profund amb l’aparició de les ulleres, de les que ja es tenen referències el 1306, any en què el frare dominic Giordano da Pisa les va esmentar en un sermó que encara es conserva. I una visió molt més ampla fou l’assolida gràcies a l’invent del microscopi per part de Zacharias Janssen el 1590, invent que va modificar pocs anys més tard Galileu amb el seu occhiolino. I horitzons molt més amples s’aconseguiren amb el telescopi l’any 1608, invent que s’atribueix a Hans Lippershey. Amb ambdós treballs en vidre, l’ampliació de la visió del món, de la realitat, fou aclaparadora. Allò extremadament petit i allò extremadament llunyà s’aproparen i cada cop ho han anat fent més.

Ara saltarem segles i, en el present, ens trobem davant de la finestra digital —la pantalla del nostre PC, tablet o smartphone—, mitjançant la qual tenim accés en directe a quasi qualsevol esdeveniment capital. La finestra digital, aquesta munió de pantalles que ens permeten seguir un espectacle esportiu en directe malgrat se celebri a les antípodes, o veure quasi en directe fets catastròfics o de rellevància política, fan que la visió de les coses —la realitat en definitiva—, hagi canviat molt. Ja és impossible restar amb una concepció ancorada a la finestra i al balcó de casa, com encara succeïa en el segle XIX. Estem en unes circumstàncies que ens estan duent molt més enllà del que ens han ofert durant les darreres dècades aparells, tan revolucionaris en el segle XX, com la ràdio, el cinema o la televisió.

Però les coses no s’aturen. Sempre hi ha novetats sota el Sol. I l’esperit emprenedor, lluita per anar encara més lluny. D’una banda tenim els avenços observacionals cap a les interioritats del cervell. Aquest camí que s’està recorrent es fa amb cascos dotats de les darreres tecnologies, camí que promet avenços molt prometedors. Un dels centres més punters que relaciona indagacions en neurociència i noves tecnologies és el Neuroscape Lab, UCSF. I és a San Francisco (Califòrnia) on s’ha presentat a inicis de març el glass brain¸ el cervell de vidre que es una visualització en 3D del funcionament de diverses àrees actives del cervell. El pacient o voluntari, que està utilitzant un casc sense fils que porta incrustats 64 elèctrodes, pot ser monitoritzat en temps real, podent-se veure en la pantalla les àrees actives quan realitza un o altre tipus d’acció.

Ha estat en aquest final de març quan un nou pas s’està tot just iniciant. I és amb l’empenta dels caps de Facebook que s’han posat, via compra, davant l’empresa Oculus VR. Aquesta empresa és líder en tecnologia de realitat virtual immersiva i creadora de les ulleres, que comencen a ser conegudes, Oculus Rift, malgrat no estiguin encara a la venda.

Aquí de nou estem en una etapa incipient que ampliarà de nou el nostre camp de visió. L’empresa Facebook, líder en el terreny de les xarxes socials, no cau en el parany d’un present etern. Pel contrari, com ha reconegut Mark Zuckerberg, el món tecnològic no s’atura.

Si aquest nou panell de cristall que és l’Oculus Rift ara tot just en té una aplicació en els videojocs tridimensionals, en els propers anys podrà ser utilitzat també en l’ensenyament i a la consulta mèdica, per utilitzar els exemples que ha proposat el mateix Zuckerberg.

De nou la realitat comença a eixamplar-se. Ara ens apropem, un cop més, cap aquells àmbits que la imaginació mítica, primer, i literària, després, ens han descrit. Estem parlant del món ‘fictici’ de Matrix, un món virtual simulat. Aviat el tindrem a l’abast.

Entretant, no podem deixar de desitjar la finestra personal, les Google Glass, que ens ha promès el gegant empresarial de Mountain View, California.